Manual de conversa

ca Passat 1   »   sq E shkuara 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [tetёdhjetёenjё]

E shkuara 1

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
escriure shk-u-j shkruaj s-k-u-j ------- shkruaj 0
Ell va escriure una carta. A----k-uajt--njё let-r. Ai shkruajti njё letёr. A- s-k-u-j-i n-ё l-t-r- ----------------------- Ai shkruajti njё letёr. 0
I ella va escriure una postal. Dh- --- --krua--- n----art----ё. Dhe ajo shkruajti njё kartolinё. D-e a-o s-k-u-j-i n-ё k-r-o-i-ё- -------------------------------- Dhe ajo shkruajti njё kartolinё. 0
llegir lexoj lexoj l-x-j ----- lexoj 0
Ell llegia una revista. A- ----i--j- re--stё. Ai lexoi njё revistё. A- l-x-i n-ё r-v-s-ё- --------------------- Ai lexoi njё revistё. 0
I ella llegia un llibre. Dh- --o----oi njё-l-bё-. Dhe ajo lexoi njё libёr. D-e a-o l-x-i n-ё l-b-r- ------------------------ Dhe ajo lexoi njё libёr. 0
prendre / agafar ma-r marr m-r- ---- marr 0
Ell va prendre un cigarret. A--mo---n-ё---g--e. Ai mori njё cigare. A- m-r- n-ё c-g-r-. ------------------- Ai mori njё cigare. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. A-- m--- n-- c--- -o-o-la--. Ajo mori njё copё çokollatё. A-o m-r- n-ё c-p- ç-k-l-a-ё- ---------------------------- Ajo mori njё copё çokollatё. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. A- nu- ishte b----k----r a-o is--e -e--i-e. Ai nuk ishte besnik, por ajo ishte besnike. A- n-k i-h-e b-s-i-, p-r a-o i-h-e b-s-i-e- ------------------------------------------- Ai nuk ishte besnik, por ajo ishte besnike. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. Ai--sh-- d---el,------jo isht- e -el-shm-. Ai ishte dembel, por ajo ishte e zellshme. A- i-h-e d-m-e-, p-r a-o i-h-e e z-l-s-m-. ------------------------------------------ Ai ishte dembel, por ajo ishte e zellshme. 0
Ell era pobre, però ella era rica. A- -s--e i-v--fё-- p-r a-- ish---e --su-. Ai ishte i varfёr, por ajo ishte e pasur. A- i-h-e i v-r-ё-, p-r a-o i-h-e e p-s-r- ----------------------------------------- Ai ishte i varfёr, por ajo ishte e pasur. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. Ai ---ish-e-l--ё- p-r bor-he. Ai s’kishte lekё, por borxhe. A- s-k-s-t- l-k-, p-r b-r-h-. ----------------------------- Ai s’kishte lekё, por borxhe. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Ai---kis-----at----- -etё-----sll-k. Ai s’kishte fat, por vetёm tersllёk. A- s-k-s-t- f-t- p-r v-t-m t-r-l-ё-. ------------------------------------ Ai s’kishte fat, por vetёm tersllёk. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. A---’--s----su----,-p-r-d------. Ai s’kishte sukses, por dёshtim. A- s-k-s-t- s-k-e-, p-r d-s-t-m- -------------------------------- Ai s’kishte sukses, por dёshtim. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. A- --k--s----i k-na--r- por-i--a-ё----r. Ai nuk ishte i kёnaqur, por i pakёnaqur. A- n-k i-h-e i k-n-q-r- p-r i p-k-n-q-r- ---------------------------------------- Ai nuk ishte i kёnaqur, por i pakёnaqur. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. A---uk -sh-e i l-mt-r--po- i--risht-a-. Ai nuk ishte i lumtur, por i trishtuar. A- n-k i-h-e i l-m-u-, p-r i t-i-h-u-r- --------------------------------------- Ai nuk ishte i lumtur, por i trishtuar. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. Ai--u- -s--e s-mp-ti-----r is-t- -nt--at--. Ai nuk ishte simpatik, por ishte antipatik. A- n-k i-h-e s-m-a-i-, p-r i-h-e a-t-p-t-k- ------------------------------------------- Ai nuk ishte simpatik, por ishte antipatik. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...