Manual de conversa

ca A l’escola   »   sq Nё shkollё

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [katёr]

Nё shkollё

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
On som? Ku--e--? Ku jemi? K- j-m-? -------- Ku jemi? 0
(Nosaltres) som a l’escola. N--j--i------ko-lё. Ne jemi nё shkollё. N- j-m- n- s-k-l-ё- ------------------- Ne jemi nё shkollё. 0
(Nosaltres) tenim classe. N--kem---ёsi-. Ne kemi mёsim. N- k-m- m-s-m- -------------- Ne kemi mёsim. 0
Aquests són els alumnes. Kё-a--anё-n---ёsi-. Kёta janё nxёnёsit. K-t- j-n- n-ё-ё-i-. ------------------- Kёta janё nxёnёsit. 0
Aquesta és la mestra. Kj--ё-h-- mёsu-s--. Kjo ёshtё mёsuesja. K-o ё-h-ё m-s-e-j-. ------------------- Kjo ёshtё mёsuesja. 0
Aquesta és la classe. K-- -s--ё kl-sa. Kjo ёshtё klasa. K-o ё-h-ё k-a-a- ---------------- Kjo ёshtё klasa. 0
Què fem? Ç-a---b--mё-n-? Çfarё bёjmё ne? Ç-a-ё b-j-ё n-? --------------- Çfarё bёjmё ne? 0
(Nosaltres) estudiem. N- mё-ojmё. Ne mёsojmё. N- m-s-j-ё- ----------- Ne mёsojmё. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. N- -ёsojmё---ё g-uh-. Ne mёsojmё njё gjuhё. N- m-s-j-ё n-ё g-u-ё- --------------------- Ne mёsojmё njё gjuhё. 0
Jo estudio l’anglès. U-- -ё-----------t. Unё mёsoj anglisht. U-ё m-s-j a-g-i-h-. ------------------- Unё mёsoj anglisht. 0
Tu estudies l’espanyol. T--mё-on--pa-j----. Ti mёson spanjisht. T- m-s-n s-a-j-s-t- ------------------- Ti mёson spanjisht. 0
Ell estudia l’alemany. Ai ---o--gjer--n-s--. Ai mёson gjermanisht. A- m-s-n g-e-m-n-s-t- --------------------- Ai mёson gjermanisht. 0
Nosaltres estudiem el francès. Ne --s-j-- f---gj-sh-. Ne mёsojmё frëngjisht. N- m-s-j-ё f-ë-g-i-h-. ---------------------- Ne mёsojmё frëngjisht. 0
Vosaltres estudieu l’italià. Ju ---o---i-a-ish-. Ju mёsoni italisht. J- m-s-n- i-a-i-h-. ------------------- Ju mёsoni italisht. 0
Ells / elles estudien el rus. At- -ёs-jnё rusi-ht. Ata mёsojnё rusisht. A-a m-s-j-ё r-s-s-t- -------------------- Ata mёsojnё rusisht. 0
Estudiar llengües és interessant. T---ёso-h g-u----- -uaja -sh-- -nter--an-e. Tё mёsosh gjuhё tё huaja ёshtё interesante. T- m-s-s- g-u-ё t- h-a-a ё-h-ё i-t-r-s-n-e- ------------------------------------------- Tё mёsosh gjuhё tё huaja ёshtё interesante. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Dua- ti ku-to--ё--j--ё-i-. Duam ti kuptojmё njerёzit. D-a- t- k-p-o-m- n-e-ё-i-. -------------------------- Duam ti kuptojmё njerёzit. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Dua--t- --a--m me nj-rёzit. Duam tё flasim me njerёzit. D-a- t- f-a-i- m- n-e-ё-i-. --------------------------- Duam tё flasim me njerёzit. 0

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.