Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   sq Bёj pyetje 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [gjashtёdhjetёedy]

Bёj pyetje 1

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Aprendre m-soj mёsoj m-s-j ----- mёsoj 0
Els estudiants aprenen molt? A-mёs-jnё-s-u-ё ---n-s-t? A mёsojnё shumё nxёnёsit? A m-s-j-ё s-u-ё n-ё-ё-i-? ------------------------- A mёsojnё shumё nxёnёsit? 0
No, aprenen molt poc. J-,-----j-ё---k. Jo, mёsojnё pak. J-, m-s-j-ё p-k- ---------------- Jo, mёsojnё pak. 0
Preguntar p-es pyes p-e- ---- pyes 0
Feu sovint preguntes al mestre? A-e-pye-ni s---sh mёs-e---? A e pyesni shpesh mёsuesin? A e p-e-n- s-p-s- m-s-e-i-? --------------------------- A e pyesni shpesh mёsuesin? 0
No, jo no pregunto sovint. J-,--uk e-pye----p-s-. Jo, nuk e pyes shpesh. J-, n-k e p-e- s-p-s-. ---------------------- Jo, nuk e pyes shpesh. 0
Respondre p--g-----m pёrgjigjem p-r-j-g-e- ---------- pёrgjigjem 0
Respongui, si us plau. Pё--jig---i- j- lut-m. Pёrgjigjuni, ju lutem. P-r-j-g-u-i- j- l-t-m- ---------------------- Pёrgjigjuni, ju lutem. 0
Responc. U-- -ё-g-i---m. Unё pёrgjigjem. U-ё p-r-j-g-e-. --------------- Unё pёrgjigjem. 0
Treballar p-n-j punoj p-n-j ----- punoj 0
Que està treballant (ell)? A -- p-no------ani? A po punon ai tani? A p- p-n-n a- t-n-? ------------------- A po punon ai tani? 0
Sí, està treballant. Po, ai p----n-n. Po, ai po punon. P-, a- p- p-n-n- ---------------- Po, ai po punon. 0
Venir v-j vij v-j --- vij 0
Que veniu? A -i--? A vini? A v-n-? ------- A vini? 0
Sí, arribarem immediatament. Po, ---vi-m---ani. Po, po vijmё tani. P-, p- v-j-ё t-n-. ------------------ Po, po vijmё tani. 0
Viure ba--j banoj b-n-j ----- banoj 0
Viviu a Berlín? A-b------nё-Be----? A banoni nё Berlin? A b-n-n- n- B-r-i-? ------------------- A banoni nё Berlin? 0
Sí, visc a Berlín. Po- u----a--j -ё-Be--in. Po, unё banoj nё Berlin. P-, u-ё b-n-j n- B-r-i-. ------------------------ Po, unё banoj nё Berlin. 0

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!