Manual de conversa

ca L’esport   »   pa ਖੇਲ

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [ਉਨੰਜਾ]

49 [Unajā]

ਖੇਲ

[khēla]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Practiques cap esport? ਕ--ਤੁਸੀਂ-ਕਸਰਤ-ਕਰਦੇ---? ਕ- ਤ-ਸ-- ਕਸਰਤ ਕਰਦ- ਹ-? ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਕ-ਰ- ਕ-ਦ- ਹ-? ---------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਕਸਰਤ ਕਰਦੇ ਹੋ? 0
k- t---ṁ-ka-ar-ta ka-a-- hō? kī tusīṁ kasarata karadē hō? k- t-s-ṁ k-s-r-t- k-r-d- h-? ---------------------------- kī tusīṁ kasarata karadē hō?
Sí, em cal moure. ਹ-ਂ,ਮ-ਨ-ੰ ਕ----ਕਰ-ੀ------ੀ---। ਹ--,ਮ-ਨ-- ਕਸਰਤ ਕਰਨ- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ਹ-ਂ-ਮ-ਨ-ੰ ਕ-ਰ- ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ------------------------------ ਹਾਂ,ਮੈਨੂੰ ਕਸਰਤ ਕਰਨੀ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ। 0
H-ṁ-mai-ū-ka--ra----a--n- c-hīd---a-. Hāṁ,mainū kasarata karanī cāhīdī hai. H-ṁ-m-i-ū k-s-r-t- k-r-n- c-h-d- h-i- ------------------------------------- Hāṁ,mainū kasarata karanī cāhīdī hai.
Vaig al centre esportiu. ਮੈਂ ਇ-ਕ ਖੇਡ – ਕ----ਵ--- -ਾਂਦ-----ਾਂਦ- --ਂ। ਮ-- ਇ-ਕ ਖ-ਡ – ਕਲ-ਬ ਵ--ਚ ਜ--ਦ- / ਜ--ਦ- ਹ--। ਮ-ਂ ਇ-ਕ ਖ-ਡ – ਕ-ੱ- ਵ-ੱ- ਜ-ਂ-ਾ / ਜ-ਂ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------------ ਮੈਂ ਇੱਕ ਖੇਡ – ਕਲੱਬ ਵਿੱਚ ਜਾਂਦਾ / ਜਾਂਦੀ ਹਾਂ। 0
M-i--ik-----ḍ- – k-l-ba-vica jā-d-/ ----ī-h-ṁ. Maiṁ ika khēḍa – kalaba vica jāndā/ jāndī hāṁ. M-i- i-a k-ē-a – k-l-b- v-c- j-n-ā- j-n-ī h-ṁ- ---------------------------------------------- Maiṁ ika khēḍa – kalaba vica jāndā/ jāndī hāṁ.
Juguem a futbol. ਅ-ੀ- ---ਟਬ-ਲ --ਡ-ੇ -ਾਂ। ਅਸ-- ਫ--ਟਬ-ਲ ਖ-ਡਦ- ਹ--। ਅ-ੀ- ਫ-ੱ-ਬ-ਲ ਖ-ਡ-ੇ ਹ-ਂ- ----------------------- ਅਸੀਂ ਫੁੱਟਬਾਲ ਖੇਡਦੇ ਹਾਂ। 0
A-īṁ------b--- khēḍ--ē---ṁ. Asīṁ phuṭabāla khēḍadē hāṁ. A-ī- p-u-a-ā-a k-ē-a-ē h-ṁ- --------------------------- Asīṁ phuṭabāla khēḍadē hāṁ.
A vegades nedem. ਕ-ੇ ਕ---ਅਸੀਂ--ੈ-- -ਾ-ਦੇ--ਾ-। ਕਦ- ਕਦ- ਅਸ-- ਤ-ਰਨ ਜ--ਦ- ਹ--। ਕ-ੇ ਕ-ੇ ਅ-ੀ- ਤ-ਰ- ਜ-ਂ-ੇ ਹ-ਂ- ---------------------------- ਕਦੇ ਕਦੇ ਅਸੀਂ ਤੈਰਨ ਜਾਂਦੇ ਹਾਂ। 0
K-d- kad----īṁ--ai-ana jān-- -āṁ. Kadē kadē asīṁ tairana jāndē hāṁ. K-d- k-d- a-ī- t-i-a-a j-n-ē h-ṁ- --------------------------------- Kadē kadē asīṁ tairana jāndē hāṁ.
O fem moto. ਜਾ----ੀ- ਸ-ਈ-ਲ---ਾ-ਦੇ ---। ਜ-- ਅਸ-- ਸ-ਈਕਲ ਚਲ--ਦ- ਹ--। ਜ-ਂ ਅ-ੀ- ਸ-ਈ-ਲ ਚ-ਾ-ਦ- ਹ-ਂ- -------------------------- ਜਾਂ ਅਸੀਂ ਸਾਈਕਲ ਚਲਾਂਦੇ ਹਾਂ। 0
J-ṁ asīṁ-s-----l---a-ān-- h--. Jāṁ asīṁ sā'īkala calāndē hāṁ. J-ṁ a-ī- s-'-k-l- c-l-n-ē h-ṁ- ------------------------------ Jāṁ asīṁ sā'īkala calāndē hāṁ.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ਸਾਡੇ ਸ਼ਹ-- ਵਿੱ----ਕ ਫੁਟ--ਲ -ਾ -ੈਦਾਨ---। ਸ-ਡ- ਸ਼ਹ-ਰ ਵ--ਚ ਇ-ਕ ਫ-ਟਬ-ਲ ਦ- ਮ-ਦ-ਨ ਹ-। ਸ-ਡ- ਸ਼-ਿ- ਵ-ੱ- ਇ-ਕ ਫ-ਟ-ਾ- ਦ- ਮ-ਦ-ਨ ਹ-। -------------------------------------- ਸਾਡੇ ਸ਼ਹਿਰ ਵਿੱਚ ਇੱਕ ਫੁਟਬਾਲ ਦਾ ਮੈਦਾਨ ਹੈ। 0
S-ḍ- śa-ira v--a-i-- p-u-a-āl- -ā---i--na -a-. Sāḍē śahira vica ika phuṭabāla dā maidāna hai. S-ḍ- ś-h-r- v-c- i-a p-u-a-ā-a d- m-i-ā-a h-i- ---------------------------------------------- Sāḍē śahira vica ika phuṭabāla dā maidāna hai.
També hi ha una piscina amb sauna. ਤਰਣ-ਾ- ਅਤੇ -ੌਨਾ-ਵੀ --ਥੇ --। ਤਰਣਤ-ਲ ਅਤ- ਸ-ਨ- ਵ- ਇ-ਥ- ਹ-। ਤ-ਣ-ਾ- ਅ-ੇ ਸ-ਨ- ਵ- ਇ-ਥ- ਹ-। --------------------------- ਤਰਣਤਾਲ ਅਤੇ ਸੌਨਾ ਵੀ ਇੱਥੇ ਹੈ। 0
T-r---t-l- a-ē-s-unā -- -t-ē--a-. Taraṇatāla atē saunā vī ithē hai. T-r-ṇ-t-l- a-ē s-u-ā v- i-h- h-i- --------------------------------- Taraṇatāla atē saunā vī ithē hai.
I hi ha un camp de golf. ਅ-ੇ---- -ੋਲ---ਾ -ੈ--- --। ਅਤ- ਇ-ਕ ਗ-ਲਫ ਦ- ਮ-ਦ-ਨ ਹ-। ਅ-ੇ ਇ-ਕ ਗ-ਲ- ਦ- ਮ-ਦ-ਨ ਹ-। ------------------------- ਅਤੇ ਇੱਕ ਗੋਲਫ ਦਾ ਮੈਦਾਨ ਹੈ। 0
A-ē--ka g---p-a -- m--dā-- h-i. Atē ika gōlapha dā maidāna hai. A-ē i-a g-l-p-a d- m-i-ā-a h-i- ------------------------------- Atē ika gōlapha dā maidāna hai.
Què hi ha a la televisió? ਟ--ੀ-ੀਜ਼- -- ਕੀ -ੱਲ ਰ-ਹਾ --? ਟ-ਲ-ਵ-ਜ਼ਨ ਤ- ਕ- ਚ-ਲ ਰ-ਹ- ਹ-? ਟ-ਲ-ਵ-ਜ਼- ਤ- ਕ- ਚ-ਲ ਰ-ਹ- ਹ-? --------------------------- ਟੈਲੀਵੀਜ਼ਨ ਤੇ ਕੀ ਚੱਲ ਰਿਹਾ ਹੈ? 0
Ṭai-------a--ē k--c--a--i-----i? Ṭailīvīzana tē kī cala rihā hai? Ṭ-i-ī-ī-a-a t- k- c-l- r-h- h-i- -------------------------------- Ṭailīvīzana tē kī cala rihā hai?
Hi ha un partit de futbol. ਇਸ -ੇਲ--ਇ-ਕ ਫੁਟਬ----ਾ ਮੈਚ-ਚ-ਲ-ਰ-ਹ---ੈ। ਇਸ ਵ-ਲ- ਇ-ਕ ਫ-ਟਬ-ਲ ਦ- ਮ-ਚ ਚ-ਲ ਰ-ਹ- ਹ-। ਇ- ਵ-ਲ- ਇ-ਕ ਫ-ਟ-ਾ- ਦ- ਮ-ਚ ਚ-ਲ ਰ-ਹ- ਹ-। -------------------------------------- ਇਸ ਵੇਲੇ ਇੱਕ ਫੁਟਬਾਲ ਦਾ ਮੈਚ ਚੱਲ ਰਿਹਾ ਹੈ। 0
I---vēl- i-- ---ṭ-bā-a d- -ai-----l--rih- --i. Isa vēlē ika phuṭabāla dā maica cala rihā hai. I-a v-l- i-a p-u-a-ā-a d- m-i-a c-l- r-h- h-i- ---------------------------------------------- Isa vēlē ika phuṭabāla dā maica cala rihā hai.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. ਜ-ਮਨ- -ੀ -ੀਮ---ਗ-ੇ-ੀ--ੀਮ -- ਖ--ਾਫ ਖ-- -----ੈ। ਜਰਮਨ- ਦ- ਟ-ਮ ਅ-ਗਰ-ਜ਼- ਟ-ਮ ਦ- ਖ-ਲ-ਫ ਖ-ਲ ਰਹ- ਹ-। ਜ-ਮ-ੀ ਦ- ਟ-ਮ ਅ-ਗ-ੇ-ੀ ਟ-ਮ ਦ- ਖ-ਲ-ਫ ਖ-ਲ ਰ-ੀ ਹ-। --------------------------------------------- ਜਰਮਨੀ ਦੀ ਟੀਮ ਅੰਗਰੇਜ਼ੀ ਟੀਮ ਦੇ ਖਿਲਾਫ ਖੇਲ ਰਹੀ ਹੈ। 0
J--a-an- ----īma a--rēz- ṭī-a--- k----p-- ---l---a-ī-h--. Jaramanī dī ṭīma agarēzī ṭīma dē khilāpha khēla rahī hai. J-r-m-n- d- ṭ-m- a-a-ē-ī ṭ-m- d- k-i-ā-h- k-ē-a r-h- h-i- --------------------------------------------------------- Jaramanī dī ṭīma agarēzī ṭīma dē khilāpha khēla rahī hai.
Qui guanya? ਕੌ--ਜ-ੱ--ਰ--- -ੈ? ਕ-ਣ ਜ--ਤ ਰ-ਹ- ਹ-? ਕ-ਣ ਜ-ੱ- ਰ-ਹ- ਹ-? ----------------- ਕੌਣ ਜਿੱਤ ਰਿਹਾ ਹੈ? 0
Ka-ṇa j--- r--ā h-i? Kauṇa jita rihā hai? K-u-a j-t- r-h- h-i- -------------------- Kauṇa jita rihā hai?
No en tinc ni idea. ਪਤ- -ਹ--। ਪਤ- ਨਹ--। ਪ-ਾ ਨ-ੀ-। --------- ਪਤਾ ਨਹੀਂ। 0
Patā--ahī-. Patā nahīṁ. P-t- n-h-ṁ- ----------- Patā nahīṁ.
De moment, és un empat. ਇਸ-ਵ--- ਇਹ-ਅ-ਿਸ਼ਚਿ--ਹੈ। ਇਸ ਵ-ਲ- ਇਹ ਅਨ-ਸ਼ਚ-ਤ ਹ-। ਇ- ਵ-ਲ- ਇ- ਅ-ਿ-ਚ-ਤ ਹ-। ---------------------- ਇਸ ਵੇਲੇ ਇਹ ਅਨਿਸ਼ਚਿਤ ਹੈ। 0
I-a--ē-ē -ha-ani-a-it- h--. Isa vēlē iha aniśacita hai. I-a v-l- i-a a-i-a-i-a h-i- --------------------------- Isa vēlē iha aniśacita hai.
L’àrbitre és de Bèlgica. ਅੰਪਾਇ- --ਲਜੀ-- --ਂ-ਹੈ। ਅ-ਪ-ਇਰ ਬ-ਲਜ-ਅਮ ਤ-- ਹ-। ਅ-ਪ-ਇ- ਬ-ਲ-ੀ-ਮ ਤ-ਂ ਹ-। ---------------------- ਅੰਪਾਇਰ ਬੈਲਜੀਅਮ ਤੋਂ ਹੈ। 0
A------ -ai-a-ī-am- --- -ai. Apā'ira bailajī'ama tōṁ hai. A-ā-i-a b-i-a-ī-a-a t-ṁ h-i- ---------------------------- Apā'ira bailajī'ama tōṁ hai.
Ara hi ha un penal. ਹੁਣ -ੈਨਲ-ੀ ---ਕ---ਵੇ-ੀ। ਹ-ਣ ਪ-ਨਲਟ- ਕ--ਕ ਹ-ਵ-ਗ-। ਹ-ਣ ਪ-ਨ-ਟ- ਕ-ੱ- ਹ-ਵ-ਗ-। ----------------------- ਹੁਣ ਪੈਨਲਟੀ ਕਿੱਕ ਹੋਵੇਗੀ। 0
H-ṇa--ai---a-ī kika-h---g-. Huṇa painalaṭī kika hōvēgī. H-ṇ- p-i-a-a-ī k-k- h-v-g-. --------------------------- Huṇa painalaṭī kika hōvēgī.
Gol! U a zero! ਗੋ---ਇ-- -----ਰ! ਗ-ਲ! ਇ-ਕ – ਸ-ਫਰ! ਗ-ਲ- ਇ-ਕ – ਸ-ਫ-! ---------------- ਗੋਲ! ਇੱਕ – ਸਿਫਰ! 0
G---!--ka –-s---ara! Gōla! Ika – siphara! G-l-! I-a – s-p-a-a- -------------------- Gōla! Ika – siphara!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!