Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   pa ਜ਼ਰੂਰੀ ਕੰਮ

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ਬਹੱਤਰ]

72 [Bahatara]

ਜ਼ਰੂਰੀ ਕੰਮ

[zarūrī kama]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
haver de ਜ਼--ਰ- ਗ-ਲ-ਂ ਜ਼ਰ-ਰ- ਗ-ਲ-- ਜ਼-ੂ-ੀ ਗ-ਲ-ਂ ----------- ਜ਼ਰੂਰੀ ਗੱਲਾਂ 0
z-rū-ī-g---ṁ zarūrī galāṁ z-r-r- g-l-ṁ ------------ zarūrī galāṁ
Haig d’enviar una carta. ਮੈਂ ਚਿ--- ਭ-ਜਣੀ --। ਮ-- ਚ--ਠ- ਭ-ਜਣ- ਹ-। ਮ-ਂ ਚ-ੱ-ੀ ਭ-ਜ-ੀ ਹ-। ------------------- ਮੈਂ ਚਿੱਠੀ ਭੇਜਣੀ ਹੈ। 0
m-i--ci-----hē--ṇī--ai. maiṁ ciṭhī bhējaṇī hai. m-i- c-ṭ-ī b-ē-a-ī h-i- ----------------------- maiṁ ciṭhī bhējaṇī hai.
Haig de pagar l’hotel. ਮ----ੋ-ਲ--ੂ- ਪੈ-ੇ -ੇਣੇ ਹਨ। ਮ-- ਹ-ਟਲ ਨ-- ਪ-ਸ- ਦ-ਣ- ਹਨ। ਮ-ਂ ਹ-ਟ- ਨ-ੰ ਪ-ਸ- ਦ-ਣ- ਹ-। -------------------------- ਮੈਂ ਹੋਟਲ ਨੂੰ ਪੈਸੇ ਦੇਣੇ ਹਨ। 0
M--ṁ--ō--la nū p-i-----ṇē--ana. Maiṁ hōṭala nū paisē dēṇē hana. M-i- h-ṭ-l- n- p-i-ē d-ṇ- h-n-. ------------------------------- Maiṁ hōṭala nū paisē dēṇē hana.
T’has de llevar d’hora. ਤ-----ਦ---ਾਗਣਾ -ੈ। ਤ-- ਜਲਦ- ਜ-ਗਣ- ਹ-। ਤ-ੰ ਜ-ਦ- ਜ-ਗ-ਾ ਹ-। ------------------ ਤੂੰ ਜਲਦੀ ਜਾਗਣਾ ਹੈ। 0
Tū-jaladī jā-aṇ-----. Tū jaladī jāgaṇā hai. T- j-l-d- j-g-ṇ- h-i- --------------------- Tū jaladī jāgaṇā hai.
Has de treballar molt. ਤ---------ੰਮ -ਰਨਾ --। ਤ-- ਬਹ-ਤ ਕ-ਮ ਕਰਨ- ਹ-। ਤ-ੰ ਬ-ੁ- ਕ-ਮ ਕ-ਨ- ਹ-। --------------------- ਤੂੰ ਬਹੁਤ ਕੰਮ ਕਰਨਾ ਹੈ। 0
T- bah--- -am- -aranā h-i. Tū bahuta kama karanā hai. T- b-h-t- k-m- k-r-n- h-i- -------------------------- Tū bahuta kama karanā hai.
Has d’arribar a temps. ਤੂ--ਸ--ਂ -ੇ-ਜ-ਣ- -ੈ। ਤ-- ਸਮ-- ਤ- ਜ-ਣ- ਹ-। ਤ-ੰ ਸ-ੇ- ਤ- ਜ-ਣ- ਹ-। -------------------- ਤੂੰ ਸਮੇਂ ਤੇ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
T---amēṁ t- -āṇā---i. Tū samēṁ tē jāṇā hai. T- s-m-ṁ t- j-ṇ- h-i- --------------------- Tū samēṁ tē jāṇā hai.
(Ell) ha de posar benzina. ਉ------ਟ--- ਲੈਣ- --। ਉਸਨ- ਪ-ਟਰ-ਲ ਲ-ਣ- ਹ-। ਉ-ਨ- ਪ-ਟ-ੋ- ਲ-ਣ- ਹ-। -------------------- ਉਸਨੇ ਪੈਟਰੋਲ ਲੈਣਾ ਹੈ। 0
U--n---a--ar-l- -aiṇ- h-i. Usanē paiṭarōla laiṇā hai. U-a-ē p-i-a-ō-a l-i-ā h-i- -------------------------- Usanē paiṭarōla laiṇā hai.
(Ell) ha de reparar el cotxe. ਉਸ-ੇ-ਆਂਪ-ੀ ਗ-ਡ----ਕ --ਵਾਉਣੀ-ਹ-। ਉਸਨ- ਆ-ਪਣ- ਗ-ਡ- ਠ-ਕ ਕਰਵ-ਉਣ- ਹ-। ਉ-ਨ- ਆ-ਪ-ੀ ਗ-ਡ- ਠ-ਕ ਕ-ਵ-ਉ-ੀ ਹ-। ------------------------------- ਉਸਨੇ ਆਂਪਣੀ ਗੱਡੀ ਠੀਕ ਕਰਵਾਉਣੀ ਹੈ। 0
U-a-- -----ī g--ī ṭhī-a-ka----'uṇī---i. Usanē āmpaṇī gaḍī ṭhīka karavā'uṇī hai. U-a-ē ā-p-ṇ- g-ḍ- ṭ-ī-a k-r-v-'-ṇ- h-i- --------------------------------------- Usanē āmpaṇī gaḍī ṭhīka karavā'uṇī hai.
(Ell) ha de rentar el cotxe. ਉਸ---ਆਪਣ---ੱਡ- ਧਵਾਉਣ- --। ਉਸਨ- ਆਪਣ- ਗ-ਡ- ਧਵ-ਉਣ- ਹ-। ਉ-ਨ- ਆ-ਣ- ਗ-ਡ- ਧ-ਾ-ਣ- ਹ-। ------------------------- ਉਸਨੇ ਆਪਣੀ ਗੱਡੀ ਧਵਾਉਣੀ ਹੈ। 0
U--n---pa-ī -aḍ- -h----u---h-i. Usanē āpaṇī gaḍī dhavā'uṇī hai. U-a-ē ā-a-ī g-ḍ- d-a-ā-u-ī h-i- ------------------------------- Usanē āpaṇī gaḍī dhavā'uṇī hai.
(Ella) ha de fer compres. ਉਸਨੇ-ਖਰੀ------ਕਰਨ--ਹ-। ਉਸਨ- ਖਰ-ਦਦ-ਰ- ਕਰਨ- ਹ-। ਉ-ਨ- ਖ-ੀ-ਦ-ਰ- ਕ-ਨ- ਹ-। ---------------------- ਉਸਨੇ ਖਰੀਦਦਾਰੀ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
U-a-- --arī---ā---kara-- h-i. Usanē kharīdadārī karanī hai. U-a-ē k-a-ī-a-ā-ī k-r-n- h-i- ----------------------------- Usanē kharīdadārī karanī hai.
(Ella) ha de netejar l’apartament. ਉਸ-- ----ਾਫ --ਨ---ੈ। ਉਸਨ- ਘਰ ਸ-ਫ ਕਰਨ- ਹ-। ਉ-ਨ- ਘ- ਸ-ਫ ਕ-ਨ- ਹ-। -------------------- ਉਸਨੇ ਘਰ ਸਾਫ ਕਰਨਾ ਹੈ। 0
Us--ē-gh-ra -ā--- --r-nā-h-i. Usanē ghara sāpha karanā hai. U-a-ē g-a-a s-p-a k-r-n- h-i- ----------------------------- Usanē ghara sāpha karanā hai.
(Ella) ha de rentar la roba. ਉਸਨ- ਕੱਪ-ੇ ਧੋ-- ਹਨ। ਉਸਨ- ਕ-ਪੜ- ਧ-ਣ- ਹਨ। ਉ-ਨ- ਕ-ਪ-ੇ ਧ-ਣ- ਹ-। ------------------- ਉਸਨੇ ਕੱਪੜੇ ਧੋਣੇ ਹਨ। 0
Us-nē-k-p----d-ō-ē h---. Usanē kapaṛē dhōṇē hana. U-a-ē k-p-ṛ- d-ō-ē h-n-. ------------------------ Usanē kapaṛē dhōṇē hana.
Hem d’anar de seguida a l’escola. ਅ-ੀ- ਤੁ--ਤ------ਜਾ-ਾ --। ਅਸ-- ਤ-ਰ-ਤ ਸਕ-ਲ ਜ-ਣ- ਹ-। ਅ-ੀ- ਤ-ਰ-ਤ ਸ-ੂ- ਜ-ਣ- ਹ-। ------------------------ ਅਸੀਂ ਤੁਰੰਤ ਸਕੂਲ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
A-īṁ tu---- s-k--- j----ha-. Asīṁ turata sakūla jāṇā hai. A-ī- t-r-t- s-k-l- j-ṇ- h-i- ---------------------------- Asīṁ turata sakūla jāṇā hai.
Hem d’anar de seguida a treballar. ਅਸ-- -ੁਰ-- ਕ-ਮ ਤ- ---ਾ ਹੈ। ਅਸ-- ਤ-ਰ-ਤ ਕ-ਮ ਤ- ਜ-ਣ- ਹ-। ਅ-ੀ- ਤ-ਰ-ਤ ਕ-ਮ ਤ- ਜ-ਣ- ਹ-। -------------------------- ਅਸੀਂ ਤੁਰੰਤ ਕੰਮ ਤੇ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
Asī- --ra-a k----tē jāṇ---a-. Asīṁ turata kama tē jāṇā hai. A-ī- t-r-t- k-m- t- j-ṇ- h-i- ----------------------------- Asīṁ turata kama tē jāṇā hai.
Hem d’anar de seguida al metge. ਅ--ਂ ਤ-ਰੰ--ਡ-ਕਟ---ੋ- ---ਾ -ੈ। ਅਸ-- ਤ-ਰ-ਤ ਡ-ਕਟਰ ਕ-ਲ ਜ-ਣ- ਹ-। ਅ-ੀ- ਤ-ਰ-ਤ ਡ-ਕ-ਰ ਕ-ਲ ਜ-ਣ- ਹ-। ----------------------------- ਅਸੀਂ ਤੁਰੰਤ ਡਾਕਟਰ ਕੋਲ ਜਾਣਾ ਹੈ। 0
A--ṁ----at- -ā-a--r- k-l---ā-ā---i. Asīṁ turata ḍākaṭara kōla jāṇā hai. A-ī- t-r-t- ḍ-k-ṭ-r- k-l- j-ṇ- h-i- ----------------------------------- Asīṁ turata ḍākaṭara kōla jāṇā hai.
Heu d’esperar l’autobús. ਤੁਸ---ਬੱਸ ਦ- --ੀ----ਨ----। ਤ-ਸ-- ਬ-ਸ ਦ- ਉਡ-ਕ ਕਰਨ- ਹ-। ਤ-ਸ-ਂ ਬ-ਸ ਦ- ਉ-ੀ- ਕ-ਨ- ਹ-। -------------------------- ਤੁਸੀਂ ਬੱਸ ਦੀ ਉਡੀਕ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
T-s-- -----d-----ka k---n- ha-. Tusīṁ basa dī uḍīka karanī hai. T-s-ṁ b-s- d- u-ī-a k-r-n- h-i- ------------------------------- Tusīṁ basa dī uḍīka karanī hai.
Heu d’esperar el tren. ਤ---ਂ-----ਨ-ਦੀ-ਉ--ਕ ਕਰਨੀ ਹੈ। ਤ-ਸ-- ਟ-ਰ-ਨ ਦ- ਉਡ-ਕ ਕਰਨ- ਹ-। ਤ-ਸ-ਂ ਟ-ਰ-ਨ ਦ- ਉ-ੀ- ਕ-ਨ- ਹ-। ---------------------------- ਤੁਸੀਂ ਟ੍ਰੇਨ ਦੀ ਉਡੀਕ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
Tusī- ----- -ī --ī-a -a-a------. Tusīṁ ṭrēna dī uḍīka karanī hai. T-s-ṁ ṭ-ē-a d- u-ī-a k-r-n- h-i- -------------------------------- Tusīṁ ṭrēna dī uḍīka karanī hai.
Heu d’esperar el taxi. ਤੁ--ਂ -ੈ--- -ੀ -ਡੀਕ---ਨ- -ੈ। ਤ-ਸ-- ਟ-ਕਸ- ਦ- ਉਡ-ਕ ਕਰਨ- ਹ-। ਤ-ਸ-ਂ ਟ-ਕ-ੀ ਦ- ਉ-ੀ- ਕ-ਨ- ਹ-। ---------------------------- ਤੁਸੀਂ ਟੈਕਸੀ ਦੀ ਉਡੀਕ ਕਰਨੀ ਹੈ। 0
Tu----ṭ-i--sī dī-----a-ka-an-----. Tusīṁ ṭaikasī dī uḍīka karanī hai. T-s-ṁ ṭ-i-a-ī d- u-ī-a k-r-n- h-i- ---------------------------------- Tusīṁ ṭaikasī dī uḍīka karanī hai.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...