Manual de conversa

ca Negació 2   »   es Negación 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sesenta y cinco]

Negación 2

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
És car l’anell? ¿Es---r---l --i-lo? ¿Es caro el anillo? ¿-s c-r- e- a-i-l-? ------------------- ¿Es caro el anillo?
No, només costa cent euros. No- só-------t--ci-n-eur--. No, sólo cuesta cien euros. N-, s-l- c-e-t- c-e- e-r-s- --------------------------- No, sólo cuesta cien euros.
Però només en tinc cinquanta. Per- y- --l--ten-o-ci----nta. Pero yo sólo tengo cincuenta. P-r- y- s-l- t-n-o c-n-u-n-a- ----------------------------- Pero yo sólo tengo cincuenta.
Has acabat? ¿H----er-i---- -a? ¿Has terminado ya? ¿-a- t-r-i-a-o y-? ------------------ ¿Has terminado ya?
No, encara no. No, -ú- --. No, aún no. N-, a-n n-. ----------- No, aún no.
Però aviat acabo. Pe-o -er---- --se-ui--. Pero termino enseguida. P-r- t-r-i-o e-s-g-i-a- ----------------------- Pero termino enseguida.
Vols més sopa? ¿Qui--es más s-p-? ¿Quieres más sopa? ¿-u-e-e- m-s s-p-? ------------------ ¿Quieres más sopa?
No, ja no en vull. No---o--u-e-o -ás. No, no quiero más. N-, n- q-i-r- m-s- ------------------ No, no quiero más.
Però un altre gelat. Per--u--hela-- -í. Pero un helado sí. P-r- u- h-l-d- s-. ------------------ Pero un helado sí.
Que fa gaire que vius aquí? ¿---- ----------p--q-e-v--e--aquí? ¿Hace mucho tiempo que vives aquí? ¿-a-e m-c-o t-e-p- q-e v-v-s a-u-? ---------------------------------- ¿Hace mucho tiempo que vives aquí?
No, només un mes. No, só------m--. No, sólo un mes. N-, s-l- u- m-s- ---------------- No, sólo un mes.
Però ja conec un munt de gent. P-ro-ya----ozco---mu-ha-ge--e. Pero ya conozco a mucha gente. P-r- y- c-n-z-o a m-c-a g-n-e- ------------------------------ Pero ya conozco a mucha gente.
Vas a casa demà? ¿T- vas-- ------a-a--? ¿Te vas a casa mañana? ¿-e v-s a c-s- m-ñ-n-? ---------------------- ¿Te vas a casa mañana?
No, només els caps de setmana. N-,--e --y--l-fin de s--ana. No, me voy el fin de semana. N-, m- v-y e- f-n d- s-m-n-. ---------------------------- No, me voy el fin de semana.
Però ja torno diumenge. Pero-e--dom------------v-. Pero el domingo ya vuelvo. P-r- e- d-m-n-o y- v-e-v-. -------------------------- Pero el domingo ya vuelvo.
La teva filla ja és major d’edat? ¿Tu hi---y- es-may-r de -da-? ¿Tu hija ya es mayor de edad? ¿-u h-j- y- e- m-y-r d- e-a-? ----------------------------- ¿Tu hija ya es mayor de edad?
No, té només disset anys. N-, só-o ti-ne -----si-t--a-o-. No, sólo tiene diecisiete años. N-, s-l- t-e-e d-e-i-i-t- a-o-. ------------------------------- No, sólo tiene diecisiete años.
Però ja té xicot. P-r---a---e-- -o-io. Pero ya tiene novio. P-r- y- t-e-e n-v-o- -------------------- Pero ya tiene novio.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!