Manual de conversa

ca Al camp   »   es En la naturaleza

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [veintiséis]

En la naturaleza

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Veus allà la torre? ¿--s-a---l-a -o--e a-lá? ¿Ves aquella torre allá? ¿-e- a-u-l-a t-r-e a-l-? ------------------------ ¿Ves aquella torre allá?
Veus allà la muntanya? ¿Ve- -----la--o--a-a----á? ¿Ves aquella montaña allá? ¿-e- a-u-l-a m-n-a-a a-l-? -------------------------- ¿Ves aquella montaña allá?
Veus allà el poble? ¿-es -qu-----e-l-----á? ¿Ves aquel pueblo allá? ¿-e- a-u-l p-e-l- a-l-? ----------------------- ¿Ves aquel pueblo allá?
Veus allà el riu? ¿Ves---u-- rí--a-lá? ¿Ves aquel río allá? ¿-e- a-u-l r-o a-l-? -------------------- ¿Ves aquel río allá?
Veus allà el pont? ¿----a-uel --e------l-? ¿Ves aquel puente allá? ¿-e- a-u-l p-e-t- a-l-? ----------------------- ¿Ves aquel puente allá?
Veus allà el llac? ¿--- a--el lag- a-lá? ¿Ves aquel lago allá? ¿-e- a-u-l l-g- a-l-? --------------------- ¿Ves aquel lago allá?
M’agrada aquell ocell. Es- pá-a-- ----ust-. Ese pájaro me gusta. E-e p-j-r- m- g-s-a- -------------------- Ese pájaro me gusta.
M’agrada aquell arbre. Ese --bol -e g----. Ese árbol me gusta. E-e á-b-l m- g-s-a- ------------------- Ese árbol me gusta.
M’agrada aquesta pedra. E-ta----dr- me -us-a. Esta piedra me gusta. E-t- p-e-r- m- g-s-a- --------------------- Esta piedra me gusta.
M’agrada aquell parc. Es- --r--- -e-gu--a. Ese parque me gusta. E-e p-r-u- m- g-s-a- -------------------- Ese parque me gusta.
M’agrada aquell jardí. Ese j------me---s--. Ese jardín me gusta. E-e j-r-í- m- g-s-a- -------------------- Ese jardín me gusta.
M’agrada aquesta flor. Es-a--lo- -- g-s-a. Esta flor me gusta. E-t- f-o- m- g-s-a- ------------------- Esta flor me gusta.
Ho trobo bonic. (E-o) m- --r--e bo-it-. (Eso) me parece bonito. (-s-) m- p-r-c- b-n-t-. ----------------------- (Eso) me parece bonito.
Em sembla interessant. (E--) ---p---c- i--ere-a-te. (Eso) me parece interesante. (-s-) m- p-r-c- i-t-r-s-n-e- ---------------------------- (Eso) me parece interesante.
Ho trobo meravellós. (E-o-----par--e --ecioso. (Eso) me parece precioso. (-s-) m- p-r-c- p-e-i-s-. ------------------------- (Eso) me parece precioso.
Em sembla lleig. (--o--me---re-e--e-. (Eso) me parece feo. (-s-) m- p-r-c- f-o- -------------------- (Eso) me parece feo.
Em sembla avorrit. (Eso)-me--a-ec- -bu--i--. (Eso) me parece aburrido. (-s-) m- p-r-c- a-u-r-d-. ------------------------- (Eso) me parece aburrido.
Em sembla horrible. (Es-) me -----e te---bl-. (Eso) me parece terrible. (-s-) m- p-r-c- t-r-i-l-. ------------------------- (Eso) me parece terrible.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.