Manual de conversa

ca Conversa 3   »   mk Мал разговор 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [дваесет и два]

22 [dvayesyet i dva]

Мал разговор 3

[Mal razguovor 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Fuma vostè? П----е -и? Пушите ли? П-ш-т- л-? ---------- Пушите ли? 0
Po-shi-y---i? Pooshitye li? P-o-h-t-e l-? ------------- Pooshitye li?
Abans, sí. По---о -а. Порано да. П-р-н- д-. ---------- Порано да. 0
Por-----a. Porano da. P-r-n- d-. ---------- Porano da.
Però ara ja no fumo. Н- ---а -е---ш---п--е--. Но сега не пушам повеќе. Н- с-г- н- п-ш-м п-в-ќ-. ------------------------ Но сега не пушам повеќе. 0
No -yegu---ye-p-o--a-----------. No syegua nye poosham povyekjye. N- s-e-u- n-e p-o-h-m p-v-e-j-e- -------------------------------- No syegua nye poosham povyekjye.
Li importa si fumo? Ќе -- п-еч--ли---к- -а---уш--? Ќе Ви пречи ли, ако јас пушам? Ќ- В- п-е-и л-, а-о ј-с п-ш-м- ------------------------------ Ќе Ви пречи ли, ако јас пушам? 0
K--- -- -ryec-i-li- a-o------o-s-am? Kjye Vi pryechi li, ako јas poosham? K-y- V- p-y-c-i l-, a-o ј-s p-o-h-m- ------------------------------------ Kjye Vi pryechi li, ako јas poosham?
No, no gens. Не- воо---- --. Не, воопшто не. Н-, в-о-ш-о н-. --------------- Не, воопшто не. 0
N----v----h---nye. Nye, voopshto nye. N-e- v-o-s-t- n-e- ------------------ Nye, voopshto nye.
No em molesta pas. Т-а------ -----. Тоа не ми пречи. Т-а н- м- п-е-и- ---------------- Тоа не ми пречи. 0
To---ye -- pr----i. Toa nye mi pryechi. T-a n-e m- p-y-c-i- ------------------- Toa nye mi pryechi.
Que vol res de beure? Ќе-с----п-ет--л---е--о? Ќе се напиете ли нешто? Ќ- с- н-п-е-е л- н-ш-о- ----------------------- Ќе се напиете ли нешто? 0
K-ye ----n--iye--- l- ---shto? Kjye sye napiyetye li nyeshto? K-y- s-e n-p-y-t-e l- n-e-h-o- ------------------------------ Kjye sye napiyetye li nyeshto?
Un conyac? Е--- -о--к? Еден коњак? Е-е- к-њ-к- ----------- Еден коњак? 0
Yed-en-k-њak? Yedyen koњak? Y-d-e- k-њ-k- ------------- Yedyen koњak?
No, més aviat una cervesa. Н-,--о-о-ро-ед-о--и--. Не, подобро едно пиво. Н-, п-д-б-о е-н- п-в-. ---------------------- Не, подобро едно пиво. 0
N------d-bro y-dno-----. Nye, podobro yedno pivo. N-e- p-d-b-o y-d-o p-v-. ------------------------ Nye, podobro yedno pivo.
Que viatja molt vostè? Патува-е---------? Патувате ли многу? П-т-в-т- л- м-о-у- ------------------ Патувате ли многу? 0
Pa-oo-a--e-l----ogu-o? Patoovatye li mnoguoo? P-t-o-a-y- l- m-o-u-o- ---------------------- Patoovatye li mnoguoo?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Д-- --а с- на---ст- -лу-бе----ат-в--а. Да, тоа се најчесто службени патувања. Д-, т-а с- н-ј-е-т- с-у-б-н- п-т-в-њ-. -------------------------------------- Да, тоа се најчесто службени патувања. 0
Da, --- s-e---јchy-st---l--ʐbyeni pat-----a. Da, toa sye naјchyesto slooʐbyeni patoovaњa. D-, t-a s-e n-ј-h-e-t- s-o-ʐ-y-n- p-t-o-a-a- -------------------------------------------- Da, toa sye naјchyesto slooʐbyeni patoovaњa.
Però ara fem vacances. Н- с-га сме--вд-----од-ор. Но сега сме овде на одмор. Н- с-г- с-е о-д- н- о-м-р- -------------------------- Но сега сме овде на одмор. 0
No-s---ua-s-ye---d-e n--o-mor. No syegua smye ovdye na odmor. N- s-e-u- s-y- o-d-e n- o-m-r- ------------------------------ No syegua smye ovdye na odmor.
Quina calor! К-к---го-еш---а! Каква горештина! К-к-а г-р-ш-и-а- ---------------- Каква горештина! 0
Ka----g----e---in-! Kakva guoryeshtina! K-k-a g-o-y-s-t-n-! ------------------- Kakva guoryeshtina!
Sí, avui fa molta calor. Д-, де-е- е-н-в-ст-н--жешко. Да, денес е навистина жешко. Д-, д-н-с е н-в-с-и-а ж-ш-о- ---------------------------- Да, денес е навистина жешко. 0
Da--dy--yes--e nav-st--- -y--h-o. Da, dyenyes ye navistina ʐyeshko. D-, d-e-y-s y- n-v-s-i-a ʐ-e-h-o- --------------------------------- Da, dyenyes ye navistina ʐyeshko.
Anem al balcó. О---е-на-ба--оно-. Одиме на балконот. О-и-е н- б-л-о-о-. ------------------ Одиме на балконот. 0
O-im-e-na --l-o---. Odimye na balkonot. O-i-y- n- b-l-o-o-. ------------------- Odimye na balkonot.
Demà hi haurà una festa. Утре --д-------- -аба--. Утре овде ќе има забава. У-р- о-д- ќ- и-а з-б-в-. ------------------------ Утре овде ќе има забава. 0
Oot-ye-ovdy---jye---a-za-a-a. Ootrye ovdye kjye ima zabava. O-t-y- o-d-e k-y- i-a z-b-v-. ----------------------------- Ootrye ovdye kjye ima zabava.
Que vol venir també? Ќе ----ет- -и ---ие? Ќе дојдете ли и Вие? Ќ- д-ј-е-е л- и В-е- -------------------- Ќе дојдете ли и Вие? 0
Kjy--d-јdyetye-li ------? Kjye doјdyetye li i Viye? K-y- d-ј-y-t-e l- i V-y-? ------------------------- Kjye doјdyetye li i Viye?
Sí, també hi som convidats. Д-, --ни--ист- -----------кан--и. Да, и ние исто така сме поканети. Д-, и н-е и-т- т-к- с-е п-к-н-т-. --------------------------------- Да, и ние исто така сме поканети. 0
D-, i ---e---to-tak--smye-p--anyet-. Da, i niye isto taka smye pokanyeti. D-, i n-y- i-t- t-k- s-y- p-k-n-e-i- ------------------------------------ Da, i niye isto taka smye pokanyeti.

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!