Manual de conversa

ca A la ciutat   »   el Στην πόλη

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [είκοσι πέντε]

25 [eíkosi pénte]

Στην πόλη

[Stēn pólē]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Θ-λ- -α πάω--τ-- -τ-θμό ----τρ-ν--. Θέλω να πάω στον σταθμό του τρένου. Θ-λ- ν- π-ω σ-ο- σ-α-μ- τ-υ τ-έ-ο-. ----------------------------------- Θέλω να πάω στον σταθμό του τρένου. 0
Thél---a---- st-n st-t----tou tré--u. Thélō na páō ston stathmó tou trénou. T-é-ō n- p-ō s-o- s-a-h-ó t-u t-é-o-. ------------------------------------- Thélō na páō ston stathmó tou trénou.
M’agradaria anar a l’aeroport. Θέ-ω-----ά--στο-αεροδρ--ιο. Θέλω να πάω στο αεροδρόμιο. Θ-λ- ν- π-ω σ-ο α-ρ-δ-ό-ι-. --------------------------- Θέλω να πάω στο αεροδρόμιο. 0
T-él- -- pá----o-a-r---ó---. Thélō na páō sto aerodrómio. T-é-ō n- p-ō s-o a-r-d-ó-i-. ---------------------------- Thélō na páō sto aerodrómio.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Θ-----α --- στ----ν-ρο τ-ς-π----. Θέλω να πάω στο κέντρο της πόλης. Θ-λ- ν- π-ω σ-ο κ-ν-ρ- τ-ς π-λ-ς- --------------------------------- Θέλω να πάω στο κέντρο της πόλης. 0
Th--ō na -á- sto-ként-- -ēs---lēs. Thélō na páō sto kéntro tēs pólēs. T-é-ō n- p-ō s-o k-n-r- t-s p-l-s- ---------------------------------- Thélō na páō sto kéntro tēs pólēs.
Com vaig a l’estació? Πώς----π-ω -το--σ--θμό τ-υ-τ-έ-ου; Πώς θα πάω στον σταθμό του τρένου; Π-ς θ- π-ω σ-ο- σ-α-μ- τ-υ τ-έ-ο-; ---------------------------------- Πώς θα πάω στον σταθμό του τρένου; 0
P-- tha pá- st-- -ta-hm--t-- -r--ou? Pṓs tha páō ston stathmó tou trénou? P-s t-a p-ō s-o- s-a-h-ó t-u t-é-o-? ------------------------------------ Pṓs tha páō ston stathmó tou trénou?
Com vaig a l’aeroport? Π-- -----ω-σ-ο α-ρ-δ--μ--; Πώς θα πάω στο αεροδρόμιο; Π-ς θ- π-ω σ-ο α-ρ-δ-ό-ι-; -------------------------- Πώς θα πάω στο αεροδρόμιο; 0
Pṓ- -h--p-ō -t--------óm--? Pṓs tha páō sto aerodrómio? P-s t-a p-ō s-o a-r-d-ó-i-? --------------------------- Pṓs tha páō sto aerodrómio?
Com vaig al centre de la ciutat? Π-- θα -----τ- κ--τρο της π--ης; Πώς θα πάω στο κέντρο της πόλης; Π-ς θ- π-ω σ-ο κ-ν-ρ- τ-ς π-λ-ς- -------------------------------- Πώς θα πάω στο κέντρο της πόλης; 0
P-s --a--á- s-o ké--r- tēs---l-s? Pṓs tha páō sto kéntro tēs pólēs? P-s t-a p-ō s-o k-n-r- t-s p-l-s- --------------------------------- Pṓs tha páō sto kéntro tēs pólēs?
Em fa falta un taxi. Χ--ι-ζ-μαι-έ-α-τ---. Χρειάζομαι ένα ταξί. Χ-ε-ά-ο-α- έ-α τ-ξ-. -------------------- Χρειάζομαι ένα ταξί. 0
C-r---z-ma--é-a t-x-. Chreiázomai éna taxí. C-r-i-z-m-i é-a t-x-. --------------------- Chreiázomai éna taxí.
Em fa falta un pla de la ciutat. Χ-ε-άζο--ι ---ν---ρ-- -ης π--η-. Χρειάζομαι έναν χάρτη της πόλης. Χ-ε-ά-ο-α- έ-α- χ-ρ-η τ-ς π-λ-ς- -------------------------------- Χρειάζομαι έναν χάρτη της πόλης. 0
C---iázom---é--n---árt- t---pól--. Chreiázomai énan chártē tēs pólēs. C-r-i-z-m-i é-a- c-á-t- t-s p-l-s- ---------------------------------- Chreiázomai énan chártē tēs pólēs.
Em fa falta un hotel. Χρ--ά-ομ-- ξ--ο--χεί-. Χρειάζομαι ξενοδοχείο. Χ-ε-ά-ο-α- ξ-ν-δ-χ-ί-. ---------------------- Χρειάζομαι ξενοδοχείο. 0
Chreiázomai x---do---ío. Chreiázomai xenodocheío. C-r-i-z-m-i x-n-d-c-e-o- ------------------------ Chreiázomai xenodocheío.
M’agradaria llogar un cotxe. Θα--θ--α-να ν--κιά-ω--να αυτο-ί---ο. Θα ήθελα να νοικιάσω ένα αυτοκίνητο. Θ- ή-ε-α ν- ν-ι-ι-σ- έ-α α-τ-κ-ν-τ-. ------------------------------------ Θα ήθελα να νοικιάσω ένα αυτοκίνητο. 0
Tha --hela -a-no--iásō--na--ut-kín-to. Tha ḗthela na noikiásō éna autokínēto. T-a ḗ-h-l- n- n-i-i-s- é-a a-t-k-n-t-. -------------------------------------- Tha ḗthela na noikiásō éna autokínēto.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Ορίστ- - -ιστ-τι----ου κ---α. Ορίστε η πιστωτική μου κάρτα. Ο-ί-τ- η π-σ-ω-ι-ή μ-υ κ-ρ-α- ----------------------------- Ορίστε η πιστωτική μου κάρτα. 0
Orí------p-stō-----mou kár-a. Oríste ē pistōtikḗ mou kárta. O-í-t- ē p-s-ō-i-ḗ m-u k-r-a- ----------------------------- Oríste ē pistōtikḗ mou kárta.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Ορίστ- τ- δίπλω-ά--ο-. Ορίστε το δίπλωμά μου. Ο-ί-τ- τ- δ-π-ω-ά μ-υ- ---------------------- Ορίστε το δίπλωμά μου. 0
Or-s---to --p-ōm---ou. Oríste to díplōmá mou. O-í-t- t- d-p-ō-á m-u- ---------------------- Oríste to díplōmá mou.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Τι -π--εί -α-δ-----νεί- στ-ν --λη; Τι μπορεί να δει κανείς στην πόλη; Τ- μ-ο-ε- ν- δ-ι κ-ν-ί- σ-η- π-λ-; ---------------------------------- Τι μπορεί να δει κανείς στην πόλη; 0
Ti ---re---a-de- k-ne-s -tē--pó--? Ti mporeí na dei kaneís stēn pólē? T- m-o-e- n- d-i k-n-í- s-ē- p-l-? ---------------------------------- Ti mporeí na dei kaneís stēn pólē?
Vagi a la ciutat vella. Πη-α-νετε---ην----ι- π-λη. Πηγαίνετε στην παλιά πόλη. Π-γ-ί-ε-ε σ-η- π-λ-ά π-λ-. -------------------------- Πηγαίνετε στην παλιά πόλη. 0
P---ín-t- ---n pa--á-----. Pēgaínete stēn paliá pólē. P-g-í-e-e s-ē- p-l-á p-l-. -------------------------- Pēgaínete stēn paliá pólē.
Faci una visita guiada. Κ-ν-ε -ία-πε--ήγ--- σ-η- --λη. Κάντε μία περιήγηση στην πόλη. Κ-ν-ε μ-α π-ρ-ή-η-η σ-η- π-λ-. ------------------------------ Κάντε μία περιήγηση στην πόλη. 0
K-n---m-----r-ḗ---- s-ēn p---. Kánte mía periḗgēsē stēn pólē. K-n-e m-a p-r-ḗ-ē-ē s-ē- p-l-. ------------------------------ Kánte mía periḗgēsē stēn pólē.
Vagi al port. Πη---νε-ε --ο--ιμ-ν-. Πηγαίνετε στο λιμάνι. Π-γ-ί-ε-ε σ-ο λ-μ-ν-. --------------------- Πηγαίνετε στο λιμάνι. 0
Pē-aí-et--s-o li-á-i. Pēgaínete sto limáni. P-g-í-e-e s-o l-m-n-. --------------------- Pēgaínete sto limáni.
Faci un recorregut pel port. Κάν-ε μία -----γηση------ιμάν-. Κάντε μία περιήγηση στο λιμάνι. Κ-ν-ε μ-α π-ρ-ή-η-η σ-ο λ-μ-ν-. ------------------------------- Κάντε μία περιήγηση στο λιμάνι. 0
K-n-e --a-p---ḗgē----to -im--i. Kánte mía periḗgēsē sto limáni. K-n-e m-a p-r-ḗ-ē-ē s-o l-m-n-. ------------------------------- Kánte mía periḗgēsē sto limáni.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Πο-α -λ---αξ----ατα--πά-χ-υν; Ποια άλλα αξιοθέατα υπάρχουν; Π-ι- ά-λ- α-ι-θ-α-α υ-ά-χ-υ-; ----------------------------- Ποια άλλα αξιοθέατα υπάρχουν; 0
P-ia----- --io-h---a-yp-rch--n? Poia álla axiothéata ypárchoun? P-i- á-l- a-i-t-é-t- y-á-c-o-n- ------------------------------- Poia álla axiothéata ypárchoun?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!