Manual de conversa

ca A la ciutat   »   bn শহরে

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

২৫ [পঁচিশ]

25 [pam̐ciśa]

শহরে

[śaharē]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. আম--স্----- যে---চা--৷ আম- স-ট-শন- য-ত- চ-ই ৷ আ-ি স-ট-শ-ে য-ত- চ-ই ৷ ---------------------- আমি স্টেশনে যেতে চাই ৷ 0
āmi------nē --tē----i āmi sṭēśanē yētē cā'i ā-i s-ē-a-ē y-t- c-'- --------------------- āmi sṭēśanē yētē cā'i
M’agradaria anar a l’aeroport. আ-ি-বি-া-বন-দ-ে---ত------৷ আম- ব-ম-নবন-দর- য-ত- চ-ই ৷ আ-ি ব-ম-ন-ন-দ-ে য-ত- চ-ই ৷ -------------------------- আমি বিমানবন্দরে যেতে চাই ৷ 0
ā-i -im-----n-a---yēt- cā-i āmi bimānabandarē yētē cā'i ā-i b-m-n-b-n-a-ē y-t- c-'- --------------------------- āmi bimānabandarē yētē cā'i
M’agradaria anar al centre de la ciutat. আ-ি-সি-- --ন-টা-ে য-ত---াই ৷ আম- স-ট- স-ন-ট-র- য-ত- চ-ই ৷ আ-ি স-ট- স-ন-ট-র- য-ত- চ-ই ৷ ---------------------------- আমি সিটি সেন্টারে যেতে চাই ৷ 0
ām--s--- -ēn-ā----ē-- --'i āmi siṭi sēnṭārē yētē cā'i ā-i s-ṭ- s-n-ā-ē y-t- c-'- -------------------------- āmi siṭi sēnṭārē yētē cā'i
Com vaig a l’estació? আ-ি-----------ে--ে--াব? আম- ক-ভ-ব- স-ট-শন- য-ব? আ-ি ক-ভ-ব- স-ট-শ-ে য-ব- ----------------------- আমি কীভাবে স্টেশনে যাব? 0
ām- k---ā-ē sṭ--a-ē-y--a? āmi kībhābē sṭēśanē yāba? ā-i k-b-ā-ē s-ē-a-ē y-b-? ------------------------- āmi kībhābē sṭēśanē yāba?
Com vaig a l’aeroport? আম- -ী--ব- -িম-ন-ন-দ----া-? আম- ক-ভ-ব- ব-ম-নবন-দর- য-ব? আ-ি ক-ভ-ব- ব-ম-ন-ন-দ-ে য-ব- --------------------------- আমি কীভাবে বিমানবন্দরে যাব? 0
Ā-i --bhā-ē-----na-an---ē-y-ba? Āmi kībhābē bimānabandarē yāba? Ā-i k-b-ā-ē b-m-n-b-n-a-ē y-b-? ------------------------------- Āmi kībhābē bimānabandarē yāba?
Com vaig al centre de la ciutat? আমি ক-ভা-- -িট- সে-্--------? আম- ক-ভ-ব- স-ট- স-ন-ট-র- য-ব? আ-ি ক-ভ-ব- স-ট- স-ন-ট-র- য-ব- ----------------------------- আমি কীভাবে সিটি সেন্টারে যাব? 0
Ā-i--ī----- -i-i----ṭārē -ā-a? Āmi kībhābē siṭi sēnṭārē yāba? Ā-i k-b-ā-ē s-ṭ- s-n-ā-ē y-b-? ------------------------------ Āmi kībhābē siṭi sēnṭārē yāba?
Em fa falta un taxi. আম-র---------া--স------৷ আম-র একট- ট-য-ক-স- চ-ই ৷ আ-া- এ-ট- ট-য-ক-স- চ-ই ৷ ------------------------ আমার একটা ট্যাক্সি চাই ৷ 0
Ā-ā-a-ē--ṭā -yā-s-----i Āmāra ēkaṭā ṭyāksi cā'i Ā-ā-a ē-a-ā ṭ-ā-s- c-'- ----------------------- Āmāra ēkaṭā ṭyāksi cā'i
Em fa falta un pla de la ciutat. আ-া- -হ--- ---া------ বা-ম-নচ--্- চ-ই-৷ আম-র শহর-র একট- ম-য-প ব- ম-নচ-ত-র চ-ই ৷ আ-া- শ-র-র এ-ট- ম-য-প ব- ম-ন-ি-্- চ-ই ৷ --------------------------------------- আমার শহরের একটা ম্যাপ বা মানচিত্র চাই ৷ 0
ā--ra ś-h---r--ēka-ā-myā----ā mānac-t---c--i āmāra śaharēra ēkaṭā myāpa bā mānacitra cā'i ā-ā-a ś-h-r-r- ē-a-ā m-ā-a b- m-n-c-t-a c-'- -------------------------------------------- āmāra śaharēra ēkaṭā myāpa bā mānacitra cā'i
Em fa falta un hotel. আম-- একটা হো-েল-চ-- ৷ আম-র একট- হ-ট-ল চ-ই ৷ আ-া- এ-ট- হ-ট-ল চ-ই ৷ --------------------- আমার একটা হোটেল চাই ৷ 0
ām-r--ē--ṭ- h--ē-a-c--i āmāra ēkaṭā hōṭēla cā'i ā-ā-a ē-a-ā h-ṭ-l- c-'- ----------------------- āmāra ēkaṭā hōṭēla cā'i
M’agradaria llogar un cotxe. আ-ি-এ--া----়---াড------ে -াই ৷ আম- একট- গ-ড-- ভ-ড-- ন-ত- চ-ই ৷ আ-ি এ-ট- গ-ড-ী ভ-ড-া ন-ত- চ-ই ৷ ------------------------------- আমি একটা গাড়ী ভাড়া নিতে চাই ৷ 0
āmi --a-ā-gāṛī---ā-ā n-t- cā'i āmi ēkaṭā gāṛī bhāṛā nitē cā'i ā-i ē-a-ā g-ṛ- b-ā-ā n-t- c-'- ------------------------------ āmi ēkaṭā gāṛī bhāṛā nitē cā'i
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. এ---মা--ক্-ে-িট-ক-র্ড ৷ এই আম-র ক-র-ড-ট ক-র-ড ৷ এ- আ-া- ক-র-ড-ট ক-র-ড ৷ ----------------------- এই আমার ক্রেডিট কার্ড ৷ 0
ē-- --ā-a k-ēḍ--- kārḍa ē'i āmāra krēḍiṭa kārḍa ē-i ā-ā-a k-ē-i-a k-r-a ----------------------- ē'i āmāra krēḍiṭa kārḍa
Aquí teniu el meu permís de conduir. এই আ-া---া-স---স৤ এই আম-র ল-ইস-ন-স৤ এ- আ-া- ল-ই-ে-্-৤ ----------------- এই আমার লাইসেন্স৤ 0
ē-i--m--- --'i---s-৤ ē'i āmāra lā'isēnsa৤ ē-i ā-ā-a l-'-s-n-a- -------------------- ē'i āmāra lā'isēnsa৤
Què s’ha de visitar a la ciutat? শ--ে-দ-খবা- ---কী--ছ-? শহর- দ-খব-র মত ক- আছ-? শ-র- দ-খ-া- ম- ক- আ-ে- ---------------------- শহরে দেখবার মত কী আছে? 0
ś-harē ----a--r- m-ta--ī -c--? śaharē dēkhabāra mata kī āchē? ś-h-r- d-k-a-ā-a m-t- k- ā-h-? ------------------------------ śaharē dēkhabāra mata kī āchē?
Vagi a la ciutat vella. আ-নি ----নো--হ-ে-যান ৷ আপন- প-র-ন- শহর- য-ন ৷ আ-ন- প-র-ন- শ-র- য-ন ৷ ---------------------- আপনি পুরোনো শহরে যান ৷ 0
Āpa---purōnō---------āna Āpani purōnō śaharē yāna Ā-a-i p-r-n- ś-h-r- y-n- ------------------------ Āpani purōnō śaharē yāna
Faci una visita guiada. আপ-ি--------- --খতে--া- ৷ আপন- শহর ঘ-র- দ-খত- য-ন ৷ আ-ন- শ-র ঘ-র- দ-খ-ে য-ন ৷ ------------------------- আপনি শহর ঘুরে দেখতে যান ৷ 0
ā-an- --h-r----ur- --k------ā-a āpani śahara ghurē dēkhatē yāna ā-a-i ś-h-r- g-u-ē d-k-a-ē y-n- ------------------------------- āpani śahara ghurē dēkhatē yāna
Vagi al port. আপন--বন--রে যা--৷ আপন- বন-দর- য-ন ৷ আ-ন- ব-্-র- য-ন ৷ ----------------- আপনি বন্দরে যান ৷ 0
ā-a-i b--da-- -āna āpani bandarē yāna ā-a-i b-n-a-ē y-n- ------------------ āpani bandarē yāna
Faci un recorregut pel port. আ-নি -ন্-র-ঘু-ে দ-খ-ে-য---৷ আপন- বন-দর ঘ-র- দ-খত- য-ন ৷ আ-ন- ব-্-র ঘ-র- দ-খ-ে য-ন ৷ --------------------------- আপনি বন্দর ঘুরে দেখতে যান ৷ 0
ā-ani--an---- ghu-ē -ē-h----y--a āpani bandara ghurē dēkhatē yāna ā-a-i b-n-a-a g-u-ē d-k-a-ē y-n- -------------------------------- āpani bandara ghurē dēkhatē yāna
Quines altres atraccions turístiques hi ha? এছ-ড়া অ-------ো-----ার--া-গা -ছে? এছ-ড-- অন-য ক-ন- দ-খব-র জ-য়গ- আছ-? এ-া-়- অ-্- ক-ন- দ-খ-া- জ-য়-া আ-ে- ---------------------------------- এছাড়া অন্য কোনো দেখবার জায়গা আছে? 0
ē-hāṛ--an'ya kōn- dē--abā----āẏa-ā ----? ēchāṛā an'ya kōnō dēkhabāra jāẏagā āchē? ē-h-ṛ- a-'-a k-n- d-k-a-ā-a j-ẏ-g- ā-h-? ---------------------------------------- ēchāṛā an'ya kōnō dēkhabāra jāẏagā āchē?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!