Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   ka კითხვის დასმა 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [სამოცდაორი]

62 [samotsdaori]

კითხვის დასმა 1

[k'itkhvis dasma 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Aprendre სწავ-ა სწავლა ს-ა-ლ- ------ სწავლა 0
s---avla sts'avla s-s-a-l- -------- sts'avla
Els estudiants aprenen molt? მ-სწ----ებ---ევ-ს--წ--ლო-ენ? მოსწავლეები ბევრს სწავლობენ? მ-ს-ა-ლ-ე-ი ბ-ვ-ს ს-ა-ლ-ბ-ნ- ---------------------------- მოსწავლეები ბევრს სწავლობენ? 0
m--t-'avle-b---e--- st----l--e-? mosts'avleebi bevrs sts'avloben? m-s-s-a-l-e-i b-v-s s-s-a-l-b-n- -------------------------------- mosts'avleebi bevrs sts'avloben?
No, aprenen molt poc. ა--- ის----ც---- ს--ვ-ო-ენ. არა, ისინი ცოტას სწავლობენ. ა-ა- ი-ი-ი ც-ტ-ს ს-ა-ლ-ბ-ნ- --------------------------- არა, ისინი ცოტას სწავლობენ. 0
a-a- isi-i---o-'as --s'av---en. ara, isini tsot'as sts'avloben. a-a- i-i-i t-o-'-s s-s-a-l-b-n- ------------------------------- ara, isini tsot'as sts'avloben.
Preguntar შეკ-თ-ვ-. შეკითხვა. შ-კ-თ-ვ-. --------- შეკითხვა. 0
s-ek---k-va. shek'itkhva. s-e-'-t-h-a- ------------ shek'itkhva.
Feu sovint preguntes al mestre? ხშ-რა--ე-ი-ხ-ბი---ას--ვ-ე---ს? ხშირად ეკითხებით მასწავლებელს? ხ-ი-ა- ე-ი-ხ-ბ-თ მ-ს-ა-ლ-ბ-ლ-? ------------------------------ ხშირად ეკითხებით მასწავლებელს? 0
k-sh-ra- --'-----b-- ----s-a---bels? khshirad ek'itkhebit masts'avlebels? k-s-i-a- e-'-t-h-b-t m-s-s-a-l-b-l-? ------------------------------------ khshirad ek'itkhebit masts'avlebels?
No, jo no pregunto sovint. არ-- -ე მა- ხშ---დ ა------თხებ-. არა, მე მას ხშირად არ ვეკითხები. ა-ა- მ- მ-ს ხ-ი-ა- ა- ვ-კ-თ-ე-ი- -------------------------------- არა, მე მას ხშირად არ ვეკითხები. 0
ara, -- --- --s-i--- ar ve---t-h-bi. ara, me mas khshirad ar vek'itkhebi. a-a- m- m-s k-s-i-a- a- v-k-i-k-e-i- ------------------------------------ ara, me mas khshirad ar vek'itkhebi.
Respondre პ-სუხი პასუხი პ-ს-ხ- ------ პასუხი 0
p--s--hi p'asukhi p-a-u-h- -------- p'asukhi
Respongui, si us plau. მ-პა-უხეთ--თუ---ი--ებ-. მიპასუხეთ, თუ შეიძლება. მ-პ-ს-ხ-თ- თ- შ-ი-ლ-ბ-. ----------------------- მიპასუხეთ, თუ შეიძლება. 0
mip'-s--h-t,--u s----z----. mip'asukhet, tu sheidzleba. m-p-a-u-h-t- t- s-e-d-l-b-. --------------------------- mip'asukhet, tu sheidzleba.
Responc. ვ--ს-ხო-. ვპასუხობ. ვ-ა-უ-ო-. --------- ვპასუხობ. 0
v-'-sukho-. vp'asukhob. v-'-s-k-o-. ----------- vp'asukhob.
Treballar მ-შაობა მუშაობა მ-შ-ო-ა ------- მუშაობა 0
mu---o-a mushaoba m-s-a-b- -------- mushaoba
Que està treballant (ell)? ი---ხ----უ--ო--? ის ახლა მუშაობს? ი- ა-ლ- მ-შ-ო-ს- ---------------- ის ახლა მუშაობს? 0
is --hla-m-s----s? is akhla mushaobs? i- a-h-a m-s-a-b-? ------------------ is akhla mushaobs?
Sí, està treballant. დიახ--ის---ლ- -უ-----. დიახ, ის ახლა მუშაობს. დ-ა-, ი- ა-ლ- მ-შ-ო-ს- ---------------------- დიახ, ის ახლა მუშაობს. 0
dia-h,-is-ak-la -----ob-. diakh, is akhla mushaobs. d-a-h- i- a-h-a m-s-a-b-. ------------------------- diakh, is akhla mushaobs.
Venir მ-ს-ლა მოსვლა მ-ს-ლ- ------ მოსვლა 0
m-s--a mosvla m-s-l- ------ mosvla
Que veniu? მ-დ-ხ---? მოდიხართ? მ-დ-ხ-რ-? --------- მოდიხართ? 0
modi--ar-? modikhart? m-d-k-a-t- ---------- modikhart?
Sí, arribarem immediatament. დიახ, ჩვ---ა---ვ- -ოვ--თ. დიახ, ჩვენ ახლავე მოვალთ. დ-ა-, ჩ-ე- ა-ლ-ვ- მ-ვ-ლ-. ------------------------- დიახ, ჩვენ ახლავე მოვალთ. 0
di---, -hve--a-hla-- m-va--. diakh, chven akhlave movalt. d-a-h- c-v-n a-h-a-e m-v-l-. ---------------------------- diakh, chven akhlave movalt.
Viure ც-ოვ-ება ცხოვრება ც-ო-რ-ბ- -------- ცხოვრება 0
t-k-o-reba tskhovreba t-k-o-r-b- ---------- tskhovreba
Viviu a Berlín? თ---ნ ბ---ი-ში-ცხო--ობ-? თქვენ ბერლინში ცხოვრობთ? თ-ვ-ნ ბ-რ-ი-შ- ც-ო-რ-ბ-? ------------------------ თქვენ ბერლინში ცხოვრობთ? 0
t---n berli---i-t--------t? tkven berlinshi tskhovrobt? t-v-n b-r-i-s-i t-k-o-r-b-? --------------------------- tkven berlinshi tskhovrobt?
Sí, visc a Berlín. დ--ხ- -- ბერ--ნ-- -------ბ. დიახ, მე ბერლინში ვცხოვრობ. დ-ა-, მ- ბ-რ-ი-შ- ვ-ხ-ვ-ო-. --------------------------- დიახ, მე ბერლინში ვცხოვრობ. 0
d-a-h, -e-b----n-h--v-sk--v--b. diakh, me berlinshi vtskhovrob. d-a-h- m- b-r-i-s-i v-s-h-v-o-. ------------------------------- diakh, me berlinshi vtskhovrob.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!