Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   bg Задаване на въпроси 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [шейсет и две]

62 [sheyset i dve]

Задаване на въпроси 1

[Zadavane na vyprosi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Aprendre у-а уча у-а --- уча 0
u--a ucha u-h- ---- ucha
Els estudiants aprenen molt? Уч-ни---е--ча---и мн-г-? Учениците учат ли много? У-е-и-и-е у-а- л- м-о-о- ------------------------ Учениците учат ли много? 0
Uc-e-its----uc-a- -i-m-og-? Uchenitsite uchat li mnogo? U-h-n-t-i-e u-h-t l- m-o-o- --------------------------- Uchenitsite uchat li mnogo?
No, aprenen molt poc. Не--те -ч-т м--ко. Не, те учат малко. Н-, т- у-а- м-л-о- ------------------ Не, те учат малко. 0
Ne,-te-u---t-ma---. Ne, te uchat malko. N-, t- u-h-t m-l-o- ------------------- Ne, te uchat malko.
Preguntar п-т-м питам п-т-м ----- питам 0
p-tam pitam p-t-m ----- pitam
Feu sovint preguntes al mestre? Чес----и ---а-е уч-теля? Често ли питате учителя? Ч-с-о л- п-т-т- у-и-е-я- ------------------------ Често ли питате учителя? 0
Che-to -i-p--a-- uch-t--ya? Chesto li pitate uchitelya? C-e-t- l- p-t-t- u-h-t-l-a- --------------------------- Chesto li pitate uchitelya?
No, jo no pregunto sovint. Н------не -- -итам -ес--. Не, аз не го питам често. Н-, а- н- г- п-т-м ч-с-о- ------------------------- Не, аз не го питам често. 0
Ne, ---ne go-pitam-c--s--. Ne, az ne go pitam chesto. N-, a- n- g- p-t-m c-e-t-. -------------------------- Ne, az ne go pitam chesto.
Respondre от-о----м отговарям о-г-в-р-м --------- отговарям 0
o-----r--m otgovaryam o-g-v-r-a- ---------- otgovaryam
Respongui, si us plau. Отг--о-ете- мол-. Отговорете, моля. О-г-в-р-т-, м-л-. ----------------- Отговорете, моля. 0
O-gov-r--e,--ol-a. Otgovorete, molya. O-g-v-r-t-, m-l-a- ------------------ Otgovorete, molya.
Responc. А----го----м. Аз отговарям. А- о-г-в-р-м- ------------- Аз отговарям. 0
Az --------am. Az otgovaryam. A- o-g-v-r-a-. -------------- Az otgovaryam.
Treballar ра--тя работя р-б-т- ------ работя 0
r--o--a rabotya r-b-t-a ------- rabotya
Que està treballant (ell)? Той-р---------с-г-? Той работи ли сега? Т-й р-б-т- л- с-г-? ------------------- Той работи ли сега? 0
To--ra--ti-l- --g-? Toy raboti li sega? T-y r-b-t- l- s-g-? ------------------- Toy raboti li sega?
Sí, està treballant. Да--т-й -а--т- се-а. Да, той работи сега. Д-, т-й р-б-т- с-г-. -------------------- Да, той работи сега. 0
D-,-to- -------se-a. Da, toy raboti sega. D-, t-y r-b-t- s-g-. -------------------- Da, toy raboti sega.
Venir ид--м идвам и-в-м ----- идвам 0
idvam idvam i-v-m ----- idvam
Que veniu? Ид-а---л-? Идвате ли? И-в-т- л-? ---------- Идвате ли? 0
I--ate-l-? Idvate li? I-v-t- l-? ---------- Idvate li?
Sí, arribarem immediatament. Д-,-в--н--а -д-ам-. Да, веднага идваме. Д-, в-д-а-а и-в-м-. ------------------- Да, веднага идваме. 0
Da, v-d-----id-ame. Da, vednaga idvame. D-, v-d-a-a i-v-m-. ------------------- Da, vednaga idvame.
Viure жив-я живея ж-в-я ----- живея 0
zhive-a zhiveya z-i-e-a ------- zhiveya
Viviu a Berlín? В -е-лин-------ее--? В Берлин ли живеете? В Б-р-и- л- ж-в-е-е- -------------------- В Берлин ли живеете? 0
V ---li---i zhiv-et-? V Berlin li zhiveete? V B-r-i- l- z-i-e-t-? --------------------- V Berlin li zhiveete?
Sí, visc a Berlín. Д-,--з -и--я-в-Бе-лин. Да, аз живея в Берлин. Д-, а- ж-в-я в Б-р-и-. ---------------------- Да, аз живея в Берлин. 0
Da,------ivey--v-Be-l--. Da, az zhiveya v Berlin. D-, a- z-i-e-a v B-r-i-. ------------------------ Da, az zhiveya v Berlin.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!