Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   zh 物主代词1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66[六十六]

66 [Liùshíliù]

物主代词1

[wù zhǔ dàicí 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
jo – el meu 我-我的 我–我的 我-我- ---- 我–我的 0
w- -----de wǒ – wǒ de w- – w- d- ---------- wǒ – wǒ de
No trobo la meva clau. 我-找-到--的-钥匙-- 。 我 找不到 我的 钥匙 了 。 我 找-到 我- 钥- 了 。 --------------- 我 找不到 我的 钥匙 了 。 0
wǒ ---- b--d---wǒ-d- yào--i--. wǒ zhǎo bù dào wǒ de yàoshile. w- z-ǎ- b- d-o w- d- y-o-h-l-. ------------------------------ wǒ zhǎo bù dào wǒ de yàoshile.
No trobo el meu bitllet. 我 -不到 -- 车票 --。 我 找不到 我的 车票 了 。 我 找-到 我- 车- 了 。 --------------- 我 找不到 我的 车票 了 。 0
Wǒ--h----- d----- de -ū pi---le. Wǒ zhǎo bù dào wǒ de jū piào le. W- z-ǎ- b- d-o w- d- j- p-à- l-. -------------------------------- Wǒ zhǎo bù dào wǒ de jū piào le.
tu – el teu 你–你的 你–你的 你-你- ---- 你–你的 0
Nǐ ---ǐ-de Nǐ – nǐ de N- – n- d- ---------- Nǐ – nǐ de
Has trobat la teva clau? 你 -到 -的--匙---吗 ? 你 找到 你的 钥匙 了 吗 ? 你 找- 你- 钥- 了 吗 ? ---------------- 你 找到 你的 钥匙 了 吗 ? 0
n--zh---à--n- d- yàos-----ma? nǐ zhǎodào nǐ de yàoshile ma? n- z-ǎ-d-o n- d- y-o-h-l- m-? ----------------------------- nǐ zhǎodào nǐ de yàoshile ma?
Has trobat el teu bitllet? 你 -- 你------ 吗-? 你 找到 你的 车票 了 吗 ? 你 找- 你- 车- 了 吗 ? ---------------- 你 找到 你的 车票 了 吗 ? 0
N- zh---à- nǐ-d- j--piào-le ma? Nǐ zhǎodào nǐ de jū piào le ma? N- z-ǎ-d-o n- d- j- p-à- l- m-? ------------------------------- Nǐ zhǎodào nǐ de jū piào le ma?
ell – el seu 他-他的 他–他的 他-他- ---- 他–他的 0
Tā - -ā-de Tā – tā de T- – t- d- ---------- Tā – tā de
Saps on és la seva clau? 你 --- ---钥----- --? 你 知道, 他的 钥匙 在 哪 吗 ? 你 知-, 他- 钥- 在 哪 吗 ? ------------------- 你 知道, 他的 钥匙 在 哪 吗 ? 0
n------à-------- y-os-i zài nǎ -a? nǐ zhīdào, tā de yàoshi zài nǎ ma? n- z-ī-à-, t- d- y-o-h- z-i n- m-? ---------------------------------- nǐ zhīdào, tā de yàoshi zài nǎ ma?
Saps on és el seu bitllet? 你-知-- -的 车- - ----? 你 知道, 他的 车票 在 哪 吗 ? 你 知-, 他- 车- 在 哪 吗 ? ------------------- 你 知道, 他的 车票 在 哪 吗 ? 0
N--zhī-ào-----de--ū pi------ nǎ-ma? Nǐ zhīdào, tā de jū piào zài nǎ ma? N- z-ī-à-, t- d- j- p-à- z-i n- m-? ----------------------------------- Nǐ zhīdào, tā de jū piào zài nǎ ma?
ella – el seu 她–她的 她–她的 她-她- ---- 她–她的 0
T- –-t- -e Tā – tā de T- – t- d- ---------- Tā – tā de
Els seus diners han desaparegut. 她----不见 了 。 她的 钱 不见 了 。 她- 钱 不- 了 。 ----------- 她的 钱 不见 了 。 0
t--d--q--- -ù-ià-le. tā de qián bùjiànle. t- d- q-á- b-j-à-l-. -------------------- tā de qián bùjiànle.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. 她的--用卡---不----。 她的 信用卡 也 不见 了 。 她- 信-卡 也 不- 了 。 --------------- 她的 信用卡 也 不见 了 。 0
Tā-de -ìny-ng-ǎ-yě--ù-ià--e. Tā de xìnyòngkǎ yě bùjiànle. T- d- x-n-ò-g-ǎ y- b-j-à-l-. ---------------------------- Tā de xìnyòngkǎ yě bùjiànle.
nosaltres – el nostre 我们–-们的 我们–我们的 我-–-们- ------ 我们–我们的 0
W--en-– ---en -e Wǒmen – wǒmen de W-m-n – w-m-n d- ---------------- Wǒmen – wǒmen de
El nostre avi està malalt. 我-的 -祖父-----病 了 。 我们的 外祖父/祖父 生病 了 。 我-的 外-父-祖- 生- 了 。 ----------------- 我们的 外祖父/祖父 生病 了 。 0
wǒ-en-d- ---z-f-/ ---- -h---bìn-l-. wǒmen de wàizǔfù/ zǔfù shēngbìngle. w-m-n d- w-i-ǔ-ù- z-f- s-ē-g-ì-g-e- ----------------------------------- wǒmen de wàizǔfù/ zǔfù shēngbìngle.
La nostra àvia està bé de salut. 我们的 -祖母/-母 是 健康-- 。 我们的 外祖母/祖母 是 健康 的 。 我-的 外-母-祖- 是 健- 的 。 ------------------- 我们的 外祖母/祖母 是 健康 的 。 0
Wǒ--n-de-w-izǔ-ǔ/-zǔ-- shì j----ān--d-. Wǒmen de wàizǔmǔ/ zǔmǔ shì jiànkāng de. W-m-n d- w-i-ǔ-ǔ- z-m- s-ì j-à-k-n- d-. --------------------------------------- Wǒmen de wàizǔmǔ/ zǔmǔ shì jiànkāng de.
vosaltres – el vostre 你-–-们的 你们–你们的 你-–-们- ------ 你们–你们的 0
Nǐmen – n-m-n de Nǐmen – nǐmen de N-m-n – n-m-n d- ---------------- Nǐmen – nǐmen de
Nens, on és el vostre pare? 孩子们,------爸-在 哪里-? 孩子们, 你们的 爸爸 在 哪里 ? 孩-们- 你-的 爸- 在 哪- ? ------------------ 孩子们, 你们的 爸爸 在 哪里 ? 0
h-iz-men,---men--e -àba-----nǎlǐ? háizimen, nǐmen de bàba zài nǎlǐ? h-i-i-e-, n-m-n d- b-b- z-i n-l-? --------------------------------- háizimen, nǐmen de bàba zài nǎlǐ?
Nens, on és la vostra mare? 孩子们- 你-的 ------里-? 孩子们, 你们的 妈妈 在 哪里 ? 孩-们- 你-的 妈- 在 哪- ? ------------------ 孩子们, 你们的 妈妈 在 哪里 ? 0
Há-z-men---ǐmen de-mā-ā-z-- nǎlǐ? Háizimen, nǐmen de māmā zài nǎlǐ? H-i-i-e-, n-m-n d- m-m- z-i n-l-? --------------------------------- Háizimen, nǐmen de māmā zài nǎlǐ?

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!