Manual de conversa

ca Passat 1   »   zh 过去时1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81[八十一]

81 [Bāshíyī]

过去时1

[guòqù shí 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
escriure 写-，-写 写字，书写 写-，-写 ----- 写字，书写 0
x----, --ū-iě xiězì, shūxiě x-ě-ì- s-ū-i- ------------- xiězì, shūxiě
Ell va escriure una carta. 他--了 -封 - 。 他 写了 一封 信 。 他 写- 一- 信 。 ----------- 他 写了 一封 信 。 0
tā-xi--e yī fēng-x-n. tā xiěle yī fēng xìn. t- x-ě-e y- f-n- x-n- --------------------- tā xiěle yī fēng xìn.
I ella va escriure una postal. 她-写了--个 明-片 。 她 写了 一个 明信片 。 她 写- 一- 明-片 。 ------------- 她 写了 一个 明信片 。 0
Tā xiěl---- -- --ngxì-pi-n. Tā xiěle yī gè míngxìnpiàn. T- x-ě-e y- g- m-n-x-n-i-n- --------------------------- Tā xiěle yī gè míngxìnpiàn.
llegir 读-，看书 读书，看书 读-，-书 ----- 读书，看书 0
D-sh-,-k--s-ū Dúshū, kànshū D-s-ū- k-n-h- ------------- Dúshū, kànshū
Ell llegia una revista. 他 读- 一--画- 。 他 读了 一本 画报 。 他 读- 一- 画- 。 ------------ 他 读了 一本 画报 。 0
tā dúl- y---ěn ------. tā dúle yī běn huàbào. t- d-l- y- b-n h-à-à-. ---------------------- tā dúle yī běn huàbào.
I ella llegia un llibre. 她 读了 -- 书 。 她 读了 一本 书 。 她 读- 一- 书 。 ----------- 她 读了 一本 书 。 0
T----le -ī---- --ū. Tā dúle yī běn shū. T- d-l- y- b-n s-ū- ------------------- Tā dúle yī běn shū.
prendre / agafar 拿-取--到-吃，用--，坐 拿，取，收到，吃，用，乘，坐 拿-取-收-，-，-，-，- -------------- 拿，取，收到，吃，用，乘，坐 0
Ná--qǔ- -h-- d--,----- yò--, c-én---zuò Ná, qǔ, shōu dào, chī, yòng, chéng, zuò N-, q-, s-ō- d-o- c-ī- y-n-, c-é-g- z-ò --------------------------------------- Ná, qǔ, shōu dào, chī, yòng, chéng, zuò
Ell va prendre un cigarret. 他--/--了-----烟 。 他 吸/抽 了 一支 香烟 。 他 吸-抽 了 一- 香- 。 --------------- 他 吸/抽 了 一支 香烟 。 0
t--x-/ ch-u-e y- --ī-x-ā-gyā-. tā xī/ chōule yī zhī xiāngyān. t- x-/ c-ō-l- y- z-ī x-ā-g-ā-. ------------------------------ tā xī/ chōule yī zhī xiāngyān.
Ella va agafar un tros de xocolata. 她----一----- 。 她 吃了 一块 巧克力 。 她 吃- 一- 巧-力 。 ------------- 她 吃了 一块 巧克力 。 0
Tā ch--e-yī-uài-qi-o--l-. Tā chīle yīkuài qiǎokèlì. T- c-ī-e y-k-à- q-ǎ-k-l-. ------------------------- Tā chīle yīkuài qiǎokèlì.
Ell era infidel, però ella era fidel. 他 -- 不忠-，-但是 - 对- ---。 他 对她 不忠诚， 但是 她 对他 忠诚 。 他 对- 不-诚- 但- 她 对- 忠- 。 ---------------------- 他 对她 不忠诚， 但是 她 对他 忠诚 。 0
T- -u--t- -ù z---gch-ng,--à---- ----uì-tā-z--n-ch---. Tā duì tā bù zhōngchéng, dànshì tā duì tā zhōngchéng. T- d-ì t- b- z-ō-g-h-n-, d-n-h- t- d-ì t- z-ō-g-h-n-. ----------------------------------------------------- Tā duì tā bù zhōngchéng, dànshì tā duì tā zhōngchéng.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. 他---，-但是 她 勤- 。 他 很懒， 但是 她 勤劳 。 他 很-， 但- 她 勤- 。 --------------- 他 很懒， 但是 她 勤劳 。 0
T---ěn l-n,---nshì tā -----o. Tā hěn lǎn, dànshì tā qínláo. T- h-n l-n- d-n-h- t- q-n-á-. ----------------------------- Tā hěn lǎn, dànshì tā qínláo.
Ell era pobre, però ella era rica. 他-很---但- - 有- 。 他 很穷， 但是 她 有钱 。 他 很-， 但- 她 有- 。 --------------- 他 很穷， 但是 她 有钱 。 0
T- hě--qión-- d-n--------ǒu q-án. Tā hěn qióng, dànshì tā yǒu qián. T- h-n q-ó-g- d-n-h- t- y-u q-á-. --------------------------------- Tā hěn qióng, dànshì tā yǒu qián.
Ell no tenia diners, sinó deutes. 他--- 钱， -有 债务 。 他 没有 钱， 还有 债务 。 他 没- 钱- 还- 债- 。 --------------- 他 没有 钱， 还有 债务 。 0
Tā--é-y-u-q---- -á--y-u --ài--. Tā méiyǒu qián, hái yǒu zhàiwù. T- m-i-ǒ- q-á-, h-i y-u z-à-w-. ------------------------------- Tā méiyǒu qián, hái yǒu zhàiwù.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. 他 没有----， 还-很倒霉-。 他 没有 好运气， 还 很倒霉 。 他 没- 好-气- 还 很-霉 。 ----------------- 他 没有 好运气， 还 很倒霉 。 0
T----iy-u-ǎo ---q-- -ái h---d-o-éi. Tā méiyǒuhǎo yùnqì, hái hěn dǎoméi. T- m-i-ǒ-h-o y-n-ì- h-i h-n d-o-é-. ----------------------------------- Tā méiyǒuhǎo yùnqì, hái hěn dǎoméi.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. 他-- 成功- --很失败-。 他 没 成功， 还 很失败 。 他 没 成-， 还 很-败 。 --------------- 他 没 成功， 还 很失败 。 0
T- ---ch---gōng,---i-h---s-ī-ài. Tā mò chénggōng, hái hěn shībài. T- m- c-é-g-ō-g- h-i h-n s-ī-à-. -------------------------------- Tā mò chénggōng, hái hěn shībài.
Ell no era feliç, sinó infeliç. 他 不 满-，-而---不-- 。 他 不 满意， 而且 很不满足 。 他 不 满-， 而- 很-满- 。 ----------------- 他 不 满意， 而且 很不满足 。 0
T- -ù -ǎn--,-é---ě---- -ù m-nzú. Tā bù mǎnyì, érqiě hěn bù mǎnzú. T- b- m-n-ì- é-q-ě h-n b- m-n-ú- -------------------------------- Tā bù mǎnyì, érqiě hěn bù mǎnzú.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. 他-不开心, 而且---幸--。 他 不开心, 而且 很不幸福 。 他 不-心- 而- 很-幸- 。 ---------------- 他 不开心, 而且 很不幸福 。 0
T- -ù-kā---n- érqiě --n ---x-n---. Tā bù kāixīn, érqiě hěn bù xìngfú. T- b- k-i-ī-, é-q-ě h-n b- x-n-f-. ---------------------------------- Tā bù kāixīn, érqiě hěn bù xìngfú.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. 他 让---有---,--- 惹人厌 。 他 让人 没有 好感, 而且 惹人厌 。 他 让- 没- 好-, 而- 惹-厌 。 -------------------- 他 让人 没有 好感, 而且 惹人厌 。 0
Tā --ng r-n--éiy----ǎo-ǎ-,-é-qi- r--ré- y--. Tā ràng rén méiyǒu hǎogǎn, érqiě rě rén yàn. T- r-n- r-n m-i-ǒ- h-o-ǎ-, é-q-ě r- r-n y-n- -------------------------------------------- Tā ràng rén méiyǒu hǎogǎn, érqiě rě rén yàn.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...