Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   bg Прилагателни 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [седемдесет и девет]

79 [sedemdeset i devet]

Прилагателни 2

[Prilagatelni 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Porto un vestit blau. О-----н- -ъ- в-синя-р-кл-. Облечена съм в синя рокля. О-л-ч-н- с-м в с-н- р-к-я- -------------------------- Облечена съм в синя рокля. 0
O-le-h--a-sy- v s-n-a --kl-a. Oblechena sym v sinya roklya. O-l-c-e-a s-m v s-n-a r-k-y-. ----------------------------- Oblechena sym v sinya roklya.
Porto un vestit vermell. Об--ч--а-с-- - че--ена-----я. Облечена съм в червена рокля. О-л-ч-н- с-м в ч-р-е-а р-к-я- ----------------------------- Облечена съм в червена рокля. 0
Ob----e-a-s-- --che-ven--ro--ya. Oblechena sym v chervena roklya. O-l-c-e-a s-m v c-e-v-n- r-k-y-. -------------------------------- Oblechena sym v chervena roklya.
Porto un vestit verd. Облечен--с-м-------на ----я. Облечена съм в зелена рокля. О-л-ч-н- с-м в з-л-н- р-к-я- ---------------------------- Облечена съм в зелена рокля. 0
Ob---he-- sy--v --le------l-a. Oblechena sym v zelena roklya. O-l-c-e-a s-m v z-l-n- r-k-y-. ------------------------------ Oblechena sym v zelena roklya.
Compro una bossa negra. Аз к-----м -ерн--ча-т-. Аз купувам черна чанта. А- к-п-в-м ч-р-а ч-н-а- ----------------------- Аз купувам черна чанта. 0
Az ---u-------rna -h--t-. Az kupuvam cherna chanta. A- k-p-v-m c-e-n- c-a-t-. ------------------------- Az kupuvam cherna chanta.
Compro una bossa marró. А--к-----м -а-я----ан--. Аз купувам кафява чанта. А- к-п-в-м к-ф-в- ч-н-а- ------------------------ Аз купувам кафява чанта. 0
Az -----a- -a-ya-a--ha-ta. Az kupuvam kafyava chanta. A- k-p-v-m k-f-a-a c-a-t-. -------------------------- Az kupuvam kafyava chanta.
Compro una bossa blanca. А- -упува---ял---ан-а. Аз купувам бяла чанта. А- к-п-в-м б-л- ч-н-а- ---------------------- Аз купувам бяла чанта. 0
A- k---------ala --a---. Az kupuvam byala chanta. A- k-p-v-m b-a-a c-a-t-. ------------------------ Az kupuvam byala chanta.
Necessito un cotxe nou. Имам --ж--------в---ола. Имам нужда от нова кола. И-а- н-ж-а о- н-в- к-л-. ------------------------ Имам нужда от нова кола. 0
I-a- nuz--a-ot n--a kola. Imam nuzhda ot nova kola. I-a- n-z-d- o- n-v- k-l-. ------------------------- Imam nuzhda ot nova kola.
Necessito un cotxe ràpid. Им-- ну--а от б-рза кола. Имам нужда от бърза кола. И-а- н-ж-а о- б-р-а к-л-. ------------------------- Имам нужда от бърза кола. 0
Im----u--da -t b-rz---ola. Imam nuzhda ot byrza kola. I-a- n-z-d- o- b-r-a k-l-. -------------------------- Imam nuzhda ot byrza kola.
Necessito un cotxe còmode. И--м -уж----т-у-о-н--к---. Имам нужда от удобна кола. И-а- н-ж-а о- у-о-н- к-л-. -------------------------- Имам нужда от удобна кола. 0
Im-m-n--h-- -t -do-na--ol-. Imam nuzhda ot udobna kola. I-a- n-z-d- o- u-o-n- k-l-. --------------------------- Imam nuzhda ot udobna kola.
A dalt hi viu una dona gran / vella. Г--е-ж-в----дна --з-----а--е--. Горе живее една възрастна жена. Г-р- ж-в-е е-н- в-з-а-т-а ж-н-. ------------------------------- Горе живее една възрастна жена. 0
Go-e-zh--ee yedn- vy-ras--- -he-a. Gore zhivee yedna vyzrastna zhena. G-r- z-i-e- y-d-a v-z-a-t-a z-e-a- ---------------------------------- Gore zhivee yedna vyzrastna zhena.
A dalt hi viu una dona grassa. Г--е--и----едн---ебела ---а. Горе живее една дебела жена. Г-р- ж-в-е е-н- д-б-л- ж-н-. ---------------------------- Горе живее една дебела жена. 0
Go-e ---v-- ---na d---la---e-a. Gore zhivee yedna debela zhena. G-r- z-i-e- y-d-a d-b-l- z-e-a- ------------------------------- Gore zhivee yedna debela zhena.
A baix hi viu una dona curiosa. До-у --ве- --н--л-бопи-н- --н-. Долу живее една любопитна жена. Д-л- ж-в-е е-н- л-б-п-т-а ж-н-. ------------------------------- Долу живее една любопитна жена. 0
Dolu----v-e y---- l--bopi-n- -he--. Dolu zhivee yedna lyubopitna zhena. D-l- z-i-e- y-d-a l-u-o-i-n- z-e-a- ----------------------------------- Dolu zhivee yedna lyubopitna zhena.
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Го---т-------ха--р-я--и---ра. Гостите ни бяха приятни хора. Г-с-и-е н- б-х- п-и-т-и х-р-. ----------------------------- Гостите ни бяха приятни хора. 0
Gostite n- by---a -r-y-tn---h---. Gostite ni byakha priyatni khora. G-s-i-e n- b-a-h- p-i-a-n- k-o-a- --------------------------------- Gostite ni byakha priyatni khora.
Els nostres convidats eren gent educada. Г------ -и б--а -ч--в- --р-. Гостите ни бяха учтиви хора. Г-с-и-е н- б-х- у-т-в- х-р-. ---------------------------- Гостите ни бяха учтиви хора. 0
G---i------byak-a u----v- -h-ra. Gostite ni byakha uchtivi khora. G-s-i-e n- b-a-h- u-h-i-i k-o-a- -------------------------------- Gostite ni byakha uchtivi khora.
Els nostres convidats eren gent interessant. Гост----н- бяха-ин--р---- -о-а. Гостите ни бяха интересни хора. Г-с-и-е н- б-х- и-т-р-с-и х-р-. ------------------------------- Гостите ни бяха интересни хора. 0
G---i-e-ni --akha i-----sni-kho--. Gostite ni byakha interesni khora. G-s-i-e n- b-a-h- i-t-r-s-i k-o-a- ---------------------------------- Gostite ni byakha interesni khora.
Tinc uns fills encantadors. А----а---------ц-. Аз имам мили деца. А- и-а- м-л- д-ц-. ------------------ Аз имам мили деца. 0
Az --am mi-i -et-a. Az imam mili detsa. A- i-a- m-l- d-t-a- ------------------- Az imam mili detsa.
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Но с-----те ---- --ха--и д-ц-. Но съседите имат нахални деца. Н- с-с-д-т- и-а- н-х-л-и д-ц-. ------------------------------ Но съседите имат нахални деца. 0
N----sed-t---mat na-halni-det-a. No sysedite imat nakhalni detsa. N- s-s-d-t- i-a- n-k-a-n- d-t-a- -------------------------------- No sysedite imat nakhalni detsa.
Que es porten bé els seus fills? Ва--т-----а ---л------и-с-? Вашите деца послушни ли са? В-ш-т- д-ц- п-с-у-н- л- с-? --------------------------- Вашите деца послушни ли са? 0
V--hit--de--- p-slush-i -i sa? Vashite detsa poslushni li sa? V-s-i-e d-t-a p-s-u-h-i l- s-? ------------------------------ Vashite detsa poslushni li sa?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...