Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   zh 形容词2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79[七十九]

79 [qīshíjiǔ]

形容词2

[xíngróngcí 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Porto un vestit blau. 我 -- ----色--衣服-。 我 穿着 一件 蓝色的 衣服 。 我 穿- 一- 蓝-的 衣- 。 ---------------- 我 穿着 一件 蓝色的 衣服 。 0
wǒ chuā--h-- y---ià- lán--è de --f-. wǒ chuānzhuó yī jiàn lán sè de yīfú. w- c-u-n-h-ó y- j-à- l-n s- d- y-f-. ------------------------------------ wǒ chuānzhuó yī jiàn lán sè de yīfú.
Porto un vestit vermell. 我--- 一件---的 衣--。 我 穿着 一件 红色的 衣服 。 我 穿- 一- 红-的 衣- 。 ---------------- 我 穿着 一件 红色的 衣服 。 0
W--c-uā--h---y--ji-- hó-gsè ----ī--. Wǒ chuānzhuó yī jiàn hóngsè de yīfú. W- c-u-n-h-ó y- j-à- h-n-s- d- y-f-. ------------------------------------ Wǒ chuānzhuó yī jiàn hóngsè de yīfú.
Porto un vestit verd. 我--- -件---的-衣--。 我 穿着 一件 绿色的 衣服 。 我 穿- 一- 绿-的 衣- 。 ---------------- 我 穿着 一件 绿色的 衣服 。 0
W----uā-zh-ó -ī--i-n --s-----yīf-. Wǒ chuānzhuó yī jiàn lǜsè de yīfú. W- c-u-n-h-ó y- j-à- l-s- d- y-f-. ---------------------------------- Wǒ chuānzhuó yī jiàn lǜsè de yīfú.
Compro una bossa negra. 我 - -- --- ----。 我 买 一个 黑色的 手提包 。 我 买 一- 黑-的 手-包 。 ---------------- 我 买 一个 黑色的 手提包 。 0
Wǒ m-i y-g- hēi---d---hǒ--- bā-. Wǒ mǎi yīgè hēisè de shǒutí bāo. W- m-i y-g- h-i-è d- s-ǒ-t- b-o- -------------------------------- Wǒ mǎi yīgè hēisè de shǒutí bāo.
Compro una bossa marró. 我-买 一----的-----。 我 买 一个 棕色的 手提包 。 我 买 一- 棕-的 手-包 。 ---------------- 我 买 一个 棕色的 手提包 。 0
Wǒ m-i---g--zōngsè-d- sh---- bā-. Wǒ mǎi yīgè zōngsè de shǒutí bāo. W- m-i y-g- z-n-s- d- s-ǒ-t- b-o- --------------------------------- Wǒ mǎi yīgè zōngsè de shǒutí bāo.
Compro una bossa blanca. 我 - -个 白色- -提包 。 我 买 一个 白色的 手提包 。 我 买 一- 白-的 手-包 。 ---------------- 我 买 一个 白色的 手提包 。 0
Wǒ ----yī-è -áisè d- s------bā-. Wǒ mǎi yīgè báisè de shǒutí bāo. W- m-i y-g- b-i-è d- s-ǒ-t- b-o- -------------------------------- Wǒ mǎi yīgè báisè de shǒutí bāo.
Necessito un cotxe nou. 我 需- ----汽--。 我 需要 一辆 新汽车 。 我 需- 一- 新-车 。 ------------- 我 需要 一辆 新汽车 。 0
W------o--- l-àn- x-n q-chē. Wǒ xūyào yī liàng xīn qìchē. W- x-y-o y- l-à-g x-n q-c-ē- ---------------------------- Wǒ xūyào yī liàng xīn qìchē.
Necessito un cotxe ràpid. 我 -要 -- 跑得-的--车 我 需要 一辆 跑得快的 汽车 我 需- 一- 跑-快- 汽- --------------- 我 需要 一辆 跑得快的 汽车 0
Wǒ x-yào y- -i------- dé--uà- d---ì---. Wǒ xūyào yī liàng pǎo dé kuài de qìchē. W- x-y-o y- l-à-g p-o d- k-à- d- q-c-ē- --------------------------------------- Wǒ xūyào yī liàng pǎo dé kuài de qìchē.
Necessito un cotxe còmode. 我-需要-一---适- 汽车 。 我 需要 一辆 舒适的 汽车 。 我 需- 一- 舒-的 汽- 。 ---------------- 我 需要 一辆 舒适的 汽车 。 0
Wǒ-xū-à--yī liàng---ūsh- d--q--hē. Wǒ xūyào yī liàng shūshì de qìchē. W- x-y-o y- l-à-g s-ū-h- d- q-c-ē- ---------------------------------- Wǒ xūyào yī liàng shūshì de qìchē.
A dalt hi viu una dona gran / vella. 那 ----着 一位 老女--。 那 上面 住着 一位 老女士 。 那 上- 住- 一- 老-士 。 ---------------- 那 上面 住着 一位 老女士 。 0
Nà--hàn-mi----h-z-e y- ----lǎo n-shì. Nà shàngmiàn zhùzhe yī wèi lǎo nǚshì. N- s-à-g-i-n z-ù-h- y- w-i l-o n-s-ì- ------------------------------------- Nà shàngmiàn zhùzhe yī wèi lǎo nǚshì.
A dalt hi viu una dona grassa. 那--面-住着--位-胖-- 。 那 上面 住着 一位 胖女士 。 那 上- 住- 一- 胖-士 。 ---------------- 那 上面 住着 一位 胖女士 。 0
Nà s-àn-m----z-------ī---- --ng-n---ì. Nà shàngmiàn zhùzhe yī wèi pàng nǚshì. N- s-à-g-i-n z-ù-h- y- w-i p-n- n-s-ì- -------------------------------------- Nà shàngmiàn zhùzhe yī wèi pàng nǚshì.
A baix hi viu una dona curiosa. 那-下面-住着-一位 --奇-----。 那 下面 住着 一位 很好奇的 女士 。 那 下- 住- 一- 很-奇- 女- 。 -------------------- 那 下面 住着 一位 很好奇的 女士 。 0
Nà -ià--àn -hù-he y- -è- -ě- h-o-í -e n----. Nà xiàmiàn zhùzhe yī wèi hěn hàoqí de nǚshì. N- x-à-i-n z-ù-h- y- w-i h-n h-o-í d- n-s-ì- -------------------------------------------- Nà xiàmiàn zhùzhe yī wèi hěn hàoqí de nǚshì.
Els nostres convidats eren gent simpàtica. 我-的 -人 是-友-- --。 我们的 客人 是 友好的 人 。 我-的 客- 是 友-的 人 。 ---------------- 我们的 客人 是 友好的 人 。 0
W-m-n d- k-ré- --ì yǒ-hǎo-de r--. Wǒmen de kèrén shì yǒuhǎo de rén. W-m-n d- k-r-n s-ì y-u-ǎ- d- r-n- --------------------------------- Wǒmen de kèrén shì yǒuhǎo de rén.
Els nostres convidats eren gent educada. 我们---- 是-有礼-- - 。 我们的 客人 是 有礼貌的 人 。 我-的 客- 是 有-貌- 人 。 ----------------- 我们的 客人 是 有礼貌的 人 。 0
Wǒ----d- -èré- --ì-y-- lǐmà---e-ré-. Wǒmen de kèrén shì yǒu lǐmào de rén. W-m-n d- k-r-n s-ì y-u l-m-o d- r-n- ------------------------------------ Wǒmen de kèrén shì yǒu lǐmào de rén.
Els nostres convidats eren gent interessant. 我们--客--- ---的 --。 我们的 客人 是 很有趣的 人 。 我-的 客- 是 很-趣- 人 。 ----------------- 我们的 客人 是 很有趣的 人 。 0
Wǒ--------è--n-s---h-- yǒ-q--de-ré-. Wǒmen de kèrén shì hěn yǒuqù de rén. W-m-n d- k-r-n s-ì h-n y-u-ù d- r-n- ------------------------------------ Wǒmen de kèrén shì hěn yǒuqù de rén.
Tinc uns fills encantadors. 我 有--- -- 。 我 有可爱的 孩子 。 我 有-爱- 孩- 。 ----------- 我 有可爱的 孩子 。 0
W- -ǒ---ě--- -e-h--z-. Wǒ yǒu kě'ài de háizi. W- y-u k-'-i d- h-i-i- ---------------------- Wǒ yǒu kě'ài de háizi.
Però els veïns tenen uns nens maleducats. 但是 -------的-孩- 。 但是 邻居 有 调皮的 孩子 。 但- 邻- 有 调-的 孩- 。 ---------------- 但是 邻居 有 调皮的 孩子 。 0
Dà---ì -í--ū --u-tiáo-í d--h-i--. Dànshì línjū yǒu tiáopí de háizi. D-n-h- l-n-ū y-u t-á-p- d- h-i-i- --------------------------------- Dànshì línjū yǒu tiáopí de háizi.
Que es porten bé els seus fills? 您- 孩子---吗 ? 您的 孩子 乖 吗 ? 您- 孩- 乖 吗 ? ----------- 您的 孩子 乖 吗 ? 0
Ní- -e--ái-----ā- ma? Nín de háizi guāi ma? N-n d- h-i-i g-ā- m-? --------------------- Nín de háizi guāi ma?

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...