Manual de conversa

ca A l’escola   »   mk Во училиште

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четири]

4 [chyetiri]

Во училиште

[Vo oochilishtye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
On som? К-де см-? Каде сме? К-д- с-е- --------- Каде сме? 0
Ka--e smy-? Kadye smye? K-d-e s-y-? ----------- Kadye smye?
(Nosaltres) som a l’escola. Н---сме--- --и--штет-. Ние сме во училиштето. Н-е с-е в- у-и-и-т-т-. ---------------------- Ние сме во училиштето. 0
N--e s----vo---ch-lis-t--to. Niye smye vo oochilishtyeto. N-y- s-y- v- o-c-i-i-h-y-t-. ---------------------------- Niye smye vo oochilishtyeto.
(Nosaltres) tenim classe. Н------м- -аст-ва. Ние имаме настава. Н-е и-а-е н-с-а-а- ------------------ Ние имаме настава. 0
Niy----a-y- --sta-a. Niye imamye nastava. N-y- i-a-y- n-s-a-a- -------------------- Niye imamye nastava.
Aquests són els alumnes. О-- с---ч-ни-и--. Ова се учениците. О-а с- у-е-и-и-е- ----------------- Ова се учениците. 0
O-a s-- -oc----it-i--e. Ova sye oochyenitzitye. O-a s-e o-c-y-n-t-i-y-. ----------------------- Ova sye oochyenitzitye.
Aquesta és la mestra. Ов- е-на-------кат-. Ова е наставничката. О-а е н-с-а-н-ч-а-а- -------------------- Ова е наставничката. 0
Ov- ---n--tavn--h-at-. Ova ye nastavnichkata. O-a y- n-s-a-n-c-k-t-. ---------------------- Ova ye nastavnichkata.
Aquesta és la classe. Ова-е ---------т-. Ова е одделението. О-а е о-д-л-н-е-о- ------------------ Ова е одделението. 0
O-- -e od--elyen-----. Ova ye oddyelyeniyeto. O-a y- o-d-e-y-n-y-t-. ---------------------- Ova ye oddyelyeniyeto.
Què fem? Ш-------и--? Што правиме? Ш-о п-а-и-е- ------------ Што правиме? 0
S-to -ra-im--? Shto pravimye? S-t- p-a-i-y-? -------------- Shto pravimye?
(Nosaltres) estudiem. Ни- у----. Ние учиме. Н-е у-и-е- ---------- Ние учиме. 0
N--e---ch--ye. Niye oochimye. N-y- o-c-i-y-. -------------- Niye oochimye.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Н-- --и------н --з--. Ние учиме еден јазик. Н-е у-и-е е-е- ј-з-к- --------------------- Ние учиме еден јазик. 0
Ni---oo---my---------јa-ik. Niye oochimye yedyen јazik. N-y- o-c-i-y- y-d-e- ј-z-k- --------------------------- Niye oochimye yedyen јazik.
Jo estudio l’anglès. Ја------ ан---ск-. Јас учам англиски. Ј-с у-а- а-г-и-к-. ------------------ Јас учам англиски. 0
Јa------am a--u-i-k-. Јas oocham anguliski. Ј-s o-c-a- a-g-l-s-i- --------------------- Јas oocham anguliski.
Tu estudies l’espanyol. Ти -чиш шп-нски. Ти учиш шпански. Т- у-и- ш-а-с-и- ---------------- Ти учиш шпански. 0
T- ooc-is--sh-a-sk-. Ti oochish shpanski. T- o-c-i-h s-p-n-k-. -------------------- Ti oochish shpanski.
Ell estudia l’alemany. То- -ч- герм-н-ки. Тој учи германски. Т-ј у-и г-р-а-с-и- ------------------ Тој учи германски. 0
T-ј-o---i--u-er-a--ki. Toј oochi guyermanski. T-ј o-c-i g-y-r-a-s-i- ---------------------- Toј oochi guyermanski.
Nosaltres estudiem el francès. Н-е -чи----р-н-уск-. Ние учиме француски. Н-е у-и-е ф-а-ц-с-и- -------------------- Ние учиме француски. 0
N-y--o-c-im-e--r-----o-ki. Niye oochimye frantzooski. N-y- o-c-i-y- f-a-t-o-s-i- -------------------------- Niye oochimye frantzooski.
Vosaltres estudieu l’italià. Ви--у-и-е ита---анс-и. Вие учите италијански. В-е у-и-е и-а-и-а-с-и- ---------------------- Вие учите италијански. 0
Viye-o----tye--ta--ј-n---. Viye oochitye italiјanski. V-y- o-c-i-y- i-a-i-a-s-i- -------------------------- Viye oochitye italiјanski.
Ells / elles estudien el rus. Ти- -чат --ски. Тие учат руски. Т-е у-а- р-с-и- --------------- Тие учат руски. 0
Tiy--ooc--t r-o-ki. Tiye oochat rooski. T-y- o-c-a- r-o-k-. ------------------- Tiye oochat rooski.
Estudiar llengües és interessant. У--њ-т----з-ц------тере---. Учењето јазици е интересно. У-е-е-о ј-з-ц- е и-т-р-с-о- --------------------------- Учењето јазици е интересно. 0
Ooc-yeњy--- ---i--i--e i-tyer--sn-. Oochyeњyeto јazitzi ye intyeryesno. O-c-y-њ-e-o ј-z-t-i y- i-t-e-y-s-o- ----------------------------------- Oochyeњyeto јazitzi ye intyeryesno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Ние сак--е--- ги---з--р--- -----о. Ние сакаме да ги разбираме луѓето. Н-е с-к-м- д- г- р-з-и-а-е л-ѓ-т-. ---------------------------------- Ние сакаме да ги разбираме луѓето. 0
N--- sa-amy- da gu- r----r--ye---oѓy--o. Niye sakamye da gui razbiramye looѓyeto. N-y- s-k-m-e d- g-i r-z-i-a-y- l-o-y-t-. ---------------------------------------- Niye sakamye da gui razbiramye looѓyeto.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Н-е ---а-е -- --ор-в-ме-со--уѓе-о. Ние сакаме да зборуваме со луѓето. Н-е с-к-м- д- з-о-у-а-е с- л-ѓ-т-. ---------------------------------- Ние сакаме да зборуваме со луѓето. 0
N-y--s----ye-da--b-----amye-s---ooѓyet-. Niye sakamye da zboroovamye so looѓyeto. N-y- s-k-m-e d- z-o-o-v-m-e s- l-o-y-t-. ---------------------------------------- Niye sakamye da zboroovamye so looѓyeto.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.