Manual de conversa

ca A l’escola   »   bn বিদ্যালয়ে / স্কুলে

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

৪ [চার]

4 [Cāra]

বিদ্যালয়ে / স্কুলে

[bidyālaẏē / skulē]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
On som? আমরা ক--ায়? আমর- ক-থ-য়? আ-র- ক-থ-য়- ----------- আমরা কোথায়? 0
ām----k-t---a? āmarā kōthāẏa? ā-a-ā k-t-ā-a- -------------- āmarā kōthāẏa?
(Nosaltres) som a l’escola. আম----ি--যাল-ে-৷ আমর- ব-দ-য-লয়- ৷ আ-র- ব-দ-য-ল-ে ৷ ---------------- আমরা বিদ্যালয়ে ৷ 0
Āma---bi-yāla-ē Āmarā bidyālaẏē Ā-a-ā b-d-ā-a-ē --------------- Āmarā bidyālaẏē
(Nosaltres) tenim classe. আ---ের---ল-- আ-ে-৷ আম-দ-র ক-ল-স আছ- ৷ আ-া-ে- ক-ল-স আ-ে ৷ ------------------ আমাদের ক্লাস আছে ৷ 0
ā----r---lā----c-ē āmādēra klāsa āchē ā-ā-ē-a k-ā-a ā-h- ------------------ āmādēra klāsa āchē
Aquests són els alumnes. ওর--ছাত্র ৷ ওর- ছ-ত-র ৷ ও-া ছ-ত-র ৷ ----------- ওরা ছাত্র ৷ 0
ōr- c-ātra ōrā chātra ō-ā c-ā-r- ---------- ōrā chātra
Aquesta és la mestra. উ-ি-শিক-ষ-ক- ৷ উন- শ-ক-ষ-ক- ৷ উ-ি শ-ক-ষ-ক- ৷ -------------- উনি শিক্ষিকা ৷ 0
un--ś-k-ikā uni śikṣikā u-i ś-k-i-ā ----------- uni śikṣikā
Aquesta és la classe. ওট---্ল-- ঘর /-শ্র-ণিক--ষ-৷ ওট- ক-ল-স ঘর / শ-র-ণ-কক-ষ ৷ ও-া ক-ল-স ঘ- / শ-র-ণ-ক-্- ৷ --------------------------- ওটা ক্লাস ঘর / শ্রেণিকক্ষ ৷ 0
ōṭā-k--s- -h-ra ----ēṇ-k-kṣa ōṭā klāsa ghara / śrēṇikakṣa ō-ā k-ā-a g-a-a / ś-ē-i-a-ṣ- ---------------------------- ōṭā klāsa ghara / śrēṇikakṣa
Què fem? আ-রা-কী--র--? আমর- ক- করছ-? আ-র- ক- ক-ছ-? ------------- আমরা কী করছি? 0
ām--ā--ī -a--c--? āmarā kī karachi? ā-a-ā k- k-r-c-i- ----------------- āmarā kī karachi?
(Nosaltres) estudiem. আ-রা--িখ-ি ৷ আমর- শ-খছ- ৷ আ-র- শ-খ-ি ৷ ------------ আমরা শিখছি ৷ 0
Ām--ā ś----chi Āmarā śikhachi Ā-a-ā ś-k-a-h- -------------- Āmarā śikhachi
(Nosaltres) estudiem una llengua. আম---একটি --ষা-শ-খছি-৷ আমর- একট- ভ-ষ- শ-খছ- ৷ আ-র- এ-ট- ভ-ষ- শ-খ-ি ৷ ---------------------- আমরা একটি ভাষা শিখছি ৷ 0
ā-a-- --a-i-b--ṣ- -i-h-c-i āmarā ēkaṭi bhāṣā śikhachi ā-a-ā ē-a-i b-ā-ā ś-k-a-h- -------------------------- āmarā ēkaṭi bhāṣā śikhachi
Jo estudio l’anglès. আ-ি ইং--জী -িখ-ি-৷ আম- ই-র-জ- শ-খছ- ৷ আ-ি ই-র-জ- শ-খ-ি ৷ ------------------ আমি ইংরেজী শিখছি ৷ 0
ā---in-ē---śi--a-hi āmi inrējī śikhachi ā-i i-r-j- ś-k-a-h- ------------------- āmi inrējī śikhachi
Tu estudies l’espanyol. ত-ম----প---ন-- -িখছ-৷ ত-ম- স-প-য-ন-শ শ-খছ ৷ ত-ম- স-প-য-ন-শ শ-খ- ৷ --------------------- তুমি স্প্যানিশ শিখছ ৷ 0
t----s--ā-i-a ś--h-cha tumi spyāniśa śikhacha t-m- s-y-n-ś- ś-k-a-h- ---------------------- tumi spyāniśa śikhacha
Ell estudia l’alemany. সে (ও- -ার্-----িখছ- ৷ স- (ও) জ-র-ম-ন শ-খছ- ৷ স- (-) জ-র-ম-ন শ-খ-ে ৷ ---------------------- সে (ও) জার্মান শিখছে ৷ 0
s----)--ā--ā----i-h-chē sē (ō) jārmāna śikhachē s- (-) j-r-ā-a ś-k-a-h- ----------------------- sē (ō) jārmāna śikhachē
Nosaltres estudiem el francès. আমর----র-ঞ-চ ---ছ- ৷ আমর- ফ-র-ঞ-চ শ-খছ- ৷ আ-র- ফ-র-ঞ-চ শ-খ-ি ৷ -------------------- আমরা ফ্রেঞ্চ শিখছি ৷ 0
ām--- --r--ca-śik-ac-i āmarā phrēñca śikhachi ā-a-ā p-r-ñ-a ś-k-a-h- ---------------------- āmarā phrēñca śikhachi
Vosaltres estudieu l’italià. ত-মর--সবা--ই----য়ান---খ- ৷ ত-মর- সব-ই ইট-ল-য়-ন শ-খছ ৷ ত-ম-া স-া- ই-া-ি-া- শ-খ- ৷ -------------------------- তোমরা সবাই ইটালিয়ান শিখছ ৷ 0
tōma-- sabā'---ṭāl-ẏ-n- ś-----ha tōmarā sabā'i iṭāliẏāna śikhacha t-m-r- s-b-'- i-ā-i-ā-a ś-k-a-h- -------------------------------- tōmarā sabā'i iṭāliẏāna śikhacha
Ells / elles estudien el rus. ত-------া)-র-শিয়-ন-শ-খছ- ৷ ত-র- (ওর-) র-শ-য়-ন শ-খছ- ৷ ত-র- (-র-) র-শ-য়-ন শ-খ-ে ৷ -------------------------- তারা (ওরা) রাশিয়ান শিখছে ৷ 0
t-rā----ā) r-śiẏā-a-śi-hachē tārā (ōrā) rāśiẏāna śikhachē t-r- (-r-) r-ś-ẏ-n- ś-k-a-h- ---------------------------- tārā (ōrā) rāśiẏāna śikhachē
Estudiar llengües és interessant. ভ-ষ-----া---এ-ট---া-ু- ব-যাপ-র ৷ ভ-ষ- শ-খ-ট- একট- দ-র-ন ব-য-প-র ৷ ভ-ষ- শ-খ-ট- এ-ট- দ-র-ন ব-য-প-র ৷ -------------------------------- ভাষা শেখাটা একটা দারুন ব্যাপার ৷ 0
bh--ā-ś-k-āṭ------ā d--una----p--a bhāṣā śēkhāṭā ēkaṭā dāruna byāpāra b-ā-ā ś-k-ā-ā ē-a-ā d-r-n- b-ā-ā-a ---------------------------------- bhāṣā śēkhāṭā ēkaṭā dāruna byāpāra
(Nosaltres) volem comprendre la gent. আমর- --ন-ষকে -ু-ত--চা- ৷ আমর- ম-ন-ষক- ব-ঝত- চ-ই ৷ আ-র- ম-ন-ষ-ে ব-ঝ-ে চ-ই ৷ ------------------------ আমরা মানুষকে বুঝতে চাই ৷ 0
ā--r- m--uṣ--ē buj--t- -ā-i āmarā mānuṣakē bujhatē cā'i ā-a-ā m-n-ṣ-k- b-j-a-ē c-'- --------------------------- āmarā mānuṣakē bujhatē cā'i
(Nosaltres) volem parlar a la gent. আ----ম-নু-ে- -ঙ্-ে---া---ত--চাই ৷ আমর- ম-ন-ষ-র সঙ-গ- কথ- বলত- চ-ই ৷ আ-র- ম-ন-ষ-র স-্-ে ক-া ব-ত- চ-ই ৷ --------------------------------- আমরা মানুষের সঙ্গে কথা বলতে চাই ৷ 0
ā---- mā-uṣ-ra-saṅ-ē ka-hā --lat- --'i āmarā mānuṣēra saṅgē kathā balatē cā'i ā-a-ā m-n-ṣ-r- s-ṅ-ē k-t-ā b-l-t- c-'- -------------------------------------- āmarā mānuṣēra saṅgē kathā balatē cā'i

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.