Manual de conversa

ca Fer compres   »   bg Пазаруване

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [петдесет и четири]

54 [petdeset i chetiri]

Пазаруване

[Pazaruvane]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Vull comprar un regal. Б-- -с----/---к------ к-пя---да--к. Бих искал / искала да купя подарък. Б-х и-к-л / и-к-л- д- к-п- п-д-р-к- ----------------------------------- Бих искал / искала да купя подарък. 0
B--h-i-k---/-i--ala da k-p---podaryk. Bikh iskal / iskala da kupya podaryk. B-k- i-k-l / i-k-l- d- k-p-a p-d-r-k- ------------------------------------- Bikh iskal / iskala da kupya podaryk.
Però res massa car. Н- -е-н--- -р----ен- с---о. Но не нещо прекалено скъпо. Н- н- н-щ- п-е-а-е-о с-ъ-о- --------------------------- Но не нещо прекалено скъпо. 0
No ----e---ho---e-a-e-o sk--o. No ne neshcho prekaleno skypo. N- n- n-s-c-o p-e-a-e-o s-y-o- ------------------------------ No ne neshcho prekaleno skypo.
Potser una bossa? М--- -и -а---- ---т-? Може би дамска чанта? М-ж- б- д-м-к- ч-н-а- --------------------- Може би дамска чанта? 0
M--h- bi -a-----ch--ta? Mozhe bi damska chanta? M-z-e b- d-m-k- c-a-t-? ----------------------- Mozhe bi damska chanta?
De quin color la vol? К-к-в-ц-я- ---а---? Какъв цвят желаете? К-к-в ц-я- ж-л-е-е- ------------------- Какъв цвят желаете? 0
K-k-v --vya--zh-la--e? Kakyv tsvyat zhelaete? K-k-v t-v-a- z-e-a-t-? ---------------------- Kakyv tsvyat zhelaete?
Negra, marró o blanca? Чере-,--а------и б--? Черен, кафяв или бял? Ч-р-н- к-ф-в и-и б-л- --------------------- Черен, кафяв или бял? 0
Che-en--k--y------ byal? Cheren, kafyav ili byal? C-e-e-, k-f-a- i-i b-a-? ------------------------ Cheren, kafyav ili byal?
Una de gran o petita? Г--яма и-и --л-а? Голяма или малка? Г-л-м- и-и м-л-а- ----------------- Голяма или малка? 0
Go-y-m----- m--ka? Golyama ili malka? G-l-a-a i-i m-l-a- ------------------ Golyama ili malka?
Que puc veure aquesta? Може л- да--идя--а-и? Може ли да видя тази? М-ж- л- д- в-д- т-з-? --------------------- Може ли да видя тази? 0
M--h---i da-vid-a -a--? Mozhe li da vidya tazi? M-z-e l- d- v-d-a t-z-? ----------------------- Mozhe li da vidya tazi?
És de cuir? О------ л- е? От кожа ли е? О- к-ж- л- е- ------------- От кожа ли е? 0
Ot -o-h- -i y-? Ot kozha li ye? O- k-z-a l- y-? --------------- Ot kozha li ye?
O de plàstic? И-- от -----тв--а мате-ия? Или от изкуствена материя? И-и о- и-к-с-в-н- м-т-р-я- -------------------------- Или от изкуствена материя? 0
I-i ot-i-k-s----a ------y-? Ili ot izkustvena materiya? I-i o- i-k-s-v-n- m-t-r-y-? --------------------------- Ili ot izkustvena materiya?
De cuir, és clar. О---ож- е-тес-ве-о. От кожа естествено. О- к-ж- е-т-с-в-н-. ------------------- От кожа естествено. 0
O---o--- y--tes--e--. Ot kozha yestestveno. O- k-z-a y-s-e-t-e-o- --------------------- Ot kozha yestestveno.
És de molt bona qualitat. Т--а --особе-о д--р--ка--ст-о. Това е особено добро качество. Т-в- е о-о-е-о д-б-о к-ч-с-в-. ------------------------------ Това е особено добро качество. 0
Tov- ye-o-o--n- -obr- k------v-. Tova ye osobeno dobro kachestvo. T-v- y- o-o-e-o d-b-o k-c-e-t-o- -------------------------------- Tova ye osobeno dobro kachestvo.
I la bossa és realment a un bon preu. Ч---а-а -ейст-и---но-- -- -но-о----одн- --на. Чантата действително е на много изгодна цена. Ч-н-а-а д-й-т-и-е-н- е н- м-о-о и-г-д-а ц-н-. --------------------------------------------- Чантата действително е на много изгодна цена. 0
Cha--a-a d-y--vi-e--o-ye -- m-o-o-i-go--a ---na. Chantata deystvitelno ye na mnogo izgodna tsena. C-a-t-t- d-y-t-i-e-n- y- n- m-o-o i-g-d-a t-e-a- ------------------------------------------------ Chantata deystvitelno ye na mnogo izgodna tsena.
M’agrada. Хар-сва --. Харесва ми. Х-р-с-а м-. ----------- Харесва ми. 0
Kh-re--a -i. Kharesva mi. K-a-e-v- m-. ------------ Kharesva mi.
La compro. Ще я--з-м-. Ще я взема. Щ- я в-е-а- ----------- Ще я взема. 0
Sh-he-ya---ema. Shche ya vzema. S-c-e y- v-e-a- --------------- Shche ya vzema.
La puc tornar, si de cas? Мож- ли --ен-у---о-д--я -о--еня? Може ли евентуално да я подменя? М-ж- л- е-е-т-а-н- д- я п-д-е-я- -------------------------------- Може ли евентуално да я подменя? 0
Mozhe -i-y-v-n-u-ln--da ya--odme-ya? Mozhe li yeventualno da ya podmenya? M-z-e l- y-v-n-u-l-o d- y- p-d-e-y-? ------------------------------------ Mozhe li yeventualno da ya podmenya?
Naturalment. Р-з--р----. Разбира се. Р-з-и-а с-. ----------- Разбира се. 0
Razbi-- -e. Razbira se. R-z-i-a s-. ----------- Razbira se.
L’empaquetem per regal. Н-- щ- ---п----а-е-к-т--пода--к. Ние ще я опаковаме като подарък. Н-е щ- я о-а-о-а-е к-т- п-д-р-к- -------------------------------- Ние ще я опаковаме като подарък. 0
N---shch---a ----ov-me-ka-o-po--ry-. Nie shche ya opakovame kato podaryk. N-e s-c-e y- o-a-o-a-e k-t- p-d-r-k- ------------------------------------ Nie shche ya opakovame kato podaryk.
La caixa és allà. Ка---а-е ----отс--щ-. Касата е там отсреща. К-с-т- е т-м о-с-е-а- --------------------- Касата е там отсреща. 0
K---ta--------o---es-c-a. Kasata ye tam otsreshcha. K-s-t- y- t-m o-s-e-h-h-. ------------------------- Kasata ye tam otsreshcha.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...