Manual de conversa

ca Fer compres   »   mk Купување

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [педесет и четири]

54 [pyedyesyet i chyetiri]

Купување

[Koopoovaњye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Vull comprar un regal. Сак-м -а --п-м----- -од--ок. Сакам да купам еден подарок. С-к-м д- к-п-м е-е- п-д-р-к- ---------------------------- Сакам да купам еден подарок. 0
Saka- d- ---pa- -edy-n---d--ok. Sakam da koopam yedyen podarok. S-k-m d- k-o-a- y-d-e- p-d-r-k- ------------------------------- Sakam da koopam yedyen podarok.
Però res massa car. Н--не-----о пр-многу -к-п-. Но не нешто премногу скапо. Н- н- н-ш-о п-е-н-г- с-а-о- --------------------------- Но не нешто премногу скапо. 0
No nye-nyeshto pryem--gu-o sk--o. No nye nyeshto pryemnoguoo skapo. N- n-e n-e-h-o p-y-m-o-u-o s-a-o- --------------------------------- No nye nyeshto pryemnoguoo skapo.
Potser una bossa? Мож--и-ед-а рач-- --ш-а? Можеби една рачна ташна? М-ж-б- е-н- р-ч-а т-ш-а- ------------------------ Можеби една рачна ташна? 0
M-ʐy--i-y-dna-r-c-----as-n-? Moʐyebi yedna rachna tashna? M-ʐ-e-i y-d-a r-c-n- t-s-n-? ---------------------------- Moʐyebi yedna rachna tashna?
De quin color la vol? К--- ---а -и----с-ка-е? Која боја би ја сакале? К-ј- б-ј- б- ј- с-к-л-? ----------------------- Која боја би ја сакале? 0
Ko----o---b---a--a--ly-? Koјa boјa bi јa sakalye? K-ј- b-ј- b- ј- s-k-l-e- ------------------------ Koјa boјa bi јa sakalye?
Negra, marró o blanca? Ц-на- к---а-- -л-----а? Црна, кафеава или бела? Ц-н-, к-ф-а-а и-и б-л-? ----------------------- Црна, кафеава или бела? 0
Tzr-a,---fy-ava --i-by--a? Tzrna, kafyeava ili byela? T-r-a- k-f-e-v- i-i b-e-a- -------------------------- Tzrna, kafyeava ili byela?
Una de gran o petita? Е--- -о---- и-- --ла? Една голема или мала? Е-н- г-л-м- и-и м-л-? --------------------- Една голема или мала? 0
Y--n--g-o-y-----li m-l-? Yedna guolyema ili mala? Y-d-a g-o-y-m- i-i m-l-? ------------------------ Yedna guolyema ili mala?
Que puc veure aquesta? С-еа---- д--ја ви--м-----? Смеам ли да ја видам оваа? С-е-м л- д- ј- в-д-м о-а-? -------------------------- Смеам ли да ја видам оваа? 0
S-yea- -i da ---v--am--v--? Smyeam li da јa vidam ovaa? S-y-a- l- d- ј- v-d-m o-a-? --------------------------- Smyeam li da јa vidam ovaa?
És de cuir? Да-и таа - о- к---? Дали таа е од кожа? Д-л- т-а е о- к-ж-? ------------------- Дали таа е од кожа? 0
D-li--a-----od k-ʐ-? Dali taa ye od koʐa? D-l- t-a y- o- k-ʐ-? -------------------- Dali taa ye od koʐa?
O de plàstic? И-- пак-- од--е---ч-и-мате-и-а-? Или пак е од вештачки материјал? И-и п-к е о- в-ш-а-к- м-т-р-ј-л- -------------------------------- Или пак е од вештачки материјал? 0
I-i-p-k-ye --------t--h---m-t-er--a-? Ili pak ye od vyeshtachki matyeriјal? I-i p-k y- o- v-e-h-a-h-i m-t-e-i-a-? ------------------------------------- Ili pak ye od vyeshtachki matyeriјal?
De cuir, és clar. Од к--а -екак-. Од кожа секако. О- к-ж- с-к-к-. --------------- Од кожа секако. 0
O- --ʐa----k--o. Od koʐa syekako. O- k-ʐ- s-e-a-o- ---------------- Od koʐa syekako.
És de molt bona qualitat. О-а-- ---- ос-б-но -о----к-а-и-ет. Ова е еден особено добар квалитет. О-а е е-е- о-о-е-о д-б-р к-а-и-е-. ---------------------------------- Ова е еден особено добар квалитет. 0
O-- ----ed--n-oso--en- dob-------ity--. Ova ye yedyen osobyeno dobar kvalityet. O-a y- y-d-e- o-o-y-n- d-b-r k-a-i-y-t- --------------------------------------- Ova ye yedyen osobyeno dobar kvalityet.
I la bossa és realment a un bon preu. И-------- нав--т-н--- со--------о-ол---ц-на. И ташната навистина е со многу поволна цена. И т-ш-а-а н-в-с-и-а е с- м-о-у п-в-л-а ц-н-. -------------------------------------------- И ташната навистина е со многу поволна цена. 0
I-tas---t----vist----ye--o-m-o-uoo-p----n- t-y-n-. I tashnata navistina ye so mnoguoo povolna tzyena. I t-s-n-t- n-v-s-i-a y- s- m-o-u-o p-v-l-a t-y-n-. -------------------------------------------------- I tashnata navistina ye so mnoguoo povolna tzyena.
M’agrada. М- с------ѓ-. Ми се допаѓа. М- с- д-п-ѓ-. ------------- Ми се допаѓа. 0
M- -ye do-aѓa. Mi sye dopaѓa. M- s-e d-p-ѓ-. -------------- Mi sye dopaѓa.
La compro. Ќ- -а----а-. Ќе ја земам. Ќ- ј- з-м-м- ------------ Ќе ја земам. 0
Kj-e--a zy--a-. Kjye јa zyemam. K-y- ј- z-e-a-. --------------- Kjye јa zyemam.
La puc tornar, si de cas? Д--- ---ам -лу--ј-о да ј- зам--а-? Дали можам случајно да ја заменам? Д-л- м-ж-м с-у-а-н- д- ј- з-м-н-м- ---------------------------------- Дали можам случајно да ја заменам? 0
Dal- m-ʐ-m-s--ochaјn--d- ј--za-ye--m? Dali moʐam sloochaјno da јa zamyenam? D-l- m-ʐ-m s-o-c-a-n- d- ј- z-m-e-a-? ------------------------------------- Dali moʐam sloochaјno da јa zamyenam?
Naturalment. С- --з-и-а. Се разбира. С- р-з-и-а- ----------- Се разбира. 0
S-e -a--i-a. Sye razbira. S-e r-z-i-a- ------------ Sye razbira.
L’empaquetem per regal. Ќе -а-спа-у--ме-к-к- по-аро-. Ќе ја спакуваме како подарок. Ќ- ј- с-а-у-а-е к-к- п-д-р-к- ----------------------------- Ќе ја спакуваме како подарок. 0
Kj-- јa spak-o--m-e ---o po-arok. Kjye јa spakoovamye kako podarok. K-y- ј- s-a-o-v-m-e k-k- p-d-r-k- --------------------------------- Kjye јa spakoovamye kako podarok.
La caixa és allà. Та-- -----роти-- е -ла---н-т-. Таму од спротива е благајната. Т-м- о- с-р-т-в- е б-а-а-н-т-. ------------------------------ Таму од спротива е благајната. 0
Ta-oo -d-s---tiva ye ----u-ј--ta. Tamoo od sprotiva ye blaguaјnata. T-m-o o- s-r-t-v- y- b-a-u-ј-a-a- --------------------------------- Tamoo od sprotiva ye blaguaјnata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...