Manual de conversa

ca Fer compres   »   ka ყიდვა

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [ორმოცდათოთხმეტი]

54 [ormotsdatotkhmet\'i]

ყიდვა

[qidva]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Vull comprar un regal. სა-უქ--ს --დ-ა -ინდ-. საჩუქრის ყიდვა მინდა. ს-ჩ-ქ-ი- ყ-დ-ა მ-ნ-ა- --------------------- საჩუქრის ყიდვა მინდა. 0
s--h-k-i---idv- min--. sachukris qidva minda. s-c-u-r-s q-d-a m-n-a- ---------------------- sachukris qidva minda.
Però res massa car. მ-გრ-- არც-თუ-ის- ძვი---. მაგრამ არც თუ ისე ძვირის. მ-გ-ა- ა-ც თ- ი-ე ძ-ი-ი-. ------------------------- მაგრამ არც თუ ისე ძვირის. 0
m-g-am-a--- -u--s--d-v-ris. magram arts tu ise dzviris. m-g-a- a-t- t- i-e d-v-r-s- --------------------------- magram arts tu ise dzviris.
Potser una bossa? იქნ-----ლ---თა? იქნებ ხელჩანთა? ი-ნ-ბ ხ-ლ-ა-თ-? --------------- იქნებ ხელჩანთა? 0
i-n-- k-elchan--? ikneb khelchanta? i-n-b k-e-c-a-t-? ----------------- ikneb khelchanta?
De quin color la vol? რ- -ერ- -ნ-----? რა ფერი გნებავთ? რ- ფ-რ- გ-ე-ა-თ- ---------------- რა ფერი გნებავთ? 0
ra -e-- gn---v-? ra peri gnebavt? r- p-r- g-e-a-t- ---------------- ra peri gnebavt?
Negra, marró o blanca? შ-ვ---ყავ---ერი----თ-თრი? შავი, ყავისფერი თუ თეთრი? შ-ვ-, ყ-ვ-ს-ე-ი თ- თ-თ-ი- ------------------------- შავი, ყავისფერი თუ თეთრი? 0
s--vi,-qa--------tu te-ri? shavi, qavisperi tu tetri? s-a-i- q-v-s-e-i t- t-t-i- -------------------------- shavi, qavisperi tu tetri?
Una de gran o petita? დ-დ---უ-პ--ა--? დიდი თუ პატარა? დ-დ- თ- პ-ტ-რ-? --------------- დიდი თუ პატარა? 0
d-d---u-p'------? didi tu p'at'ara? d-d- t- p-a-'-r-? ----------------- didi tu p'at'ara?
Que puc veure aquesta? შეიძ-ე-ა------? შეიძლება ვნახო? შ-ი-ლ-ბ- ვ-ა-ო- --------------- შეიძლება ვნახო? 0
shei-z---a--n-kho? sheidzleba vnakho? s-e-d-l-b- v-a-h-? ------------------ sheidzleba vnakho?
És de cuir? ტ--ვი- ა--ს? ტყავის არის? ტ-ა-ი- ა-ი-? ------------ ტყავის არის? 0
t-----s a---? t'qavis aris? t-q-v-s a-i-? ------------- t'qavis aris?
O de plàstic? თუ-ხ-ლ--ნური-? თუ ხელოვნურია? თ- ხ-ლ-ვ-უ-ი-? -------------- თუ ხელოვნურია? 0
tu --e--vnuria? tu khelovnuria? t- k-e-o-n-r-a- --------------- tu khelovnuria?
De cuir, és clar. ტ-----,--ა -ქმ- უნდა. ტყავის, რა თქმა უნდა. ტ-ა-ი-, რ- თ-მ- უ-დ-. --------------------- ტყავის, რა თქმა უნდა. 0
t---v-----a---ma u-da. t'qavis, ra tkma unda. t-q-v-s- r- t-m- u-d-. ---------------------- t'qavis, ra tkma unda.
És de molt bona qualitat. ეს გა-ს-კ--რე--თ-ხ--ი-ხ-ა--ა. ეს განსაკუთრებით ხარისხიანია. ე- გ-ნ-ა-უ-რ-ბ-თ ხ-რ-ს-ი-ნ-ა- ----------------------------- ეს განსაკუთრებით ხარისხიანია. 0
e- --nsak'-t--b----haris-hi----. es gansak'utrebit khariskhiania. e- g-n-a-'-t-e-i- k-a-i-k-i-n-a- -------------------------------- es gansak'utrebit khariskhiania.
I la bossa és realment a un bon preu. ხ--ჩ-ნ-- მ-რ-ლაც--ა-ი-. ხელჩანთა მართლაც იაფია. ხ-ლ-ა-თ- მ-რ-ლ-ც ი-ფ-ა- ----------------------- ხელჩანთა მართლაც იაფია. 0
khel-hant----rt-a-s-i---a. khelchanta martlats iapia. k-e-c-a-t- m-r-l-t- i-p-a- -------------------------- khelchanta martlats iapia.
M’agrada. მ-მ-ონს. მომწონს. მ-მ-ო-ს- -------- მომწონს. 0
momt-----. momts'ons. m-m-s-o-s- ---------- momts'ons.
La compro. ვი-იდ-. ვიყიდი. ვ-ყ-დ-. ------- ვიყიდი. 0
viq---. viqidi. v-q-d-. ------- viqidi.
La puc tornar, si de cas? გ--ოცვლ- შ----ლ--ე---? გამოცვლა შესაძლებელია? გ-მ-ც-ლ- შ-ს-ძ-ე-ე-ი-? ---------------------- გამოცვლა შესაძლებელია? 0
ga-ots--a --es-dz----l--? gamotsvla shesadzlebelia? g-m-t-v-a s-e-a-z-e-e-i-? ------------------------- gamotsvla shesadzlebelia?
Naturalment. რ--თ--- უნდ-. რა თქმა უნდა. რ- თ-მ- უ-დ-. ------------- რა თქმა უნდა. 0
r---k-- u---. ra tkma unda. r- t-m- u-d-. ------------- ra tkma unda.
L’empaquetem per regal. გა--ხ---თ რ-გ--- ს--უ-არ-. გაგიხვევთ როგორც საჩუქარს. გ-გ-ხ-ე-თ რ-გ-რ- ს-ჩ-ქ-რ-. -------------------------- გაგიხვევთ როგორც საჩუქარს. 0
g--ikhv--- -ogorts-sa-------. gagikhvevt rogorts sachukars. g-g-k-v-v- r-g-r-s s-c-u-a-s- ----------------------------- gagikhvevt rogorts sachukars.
La caixa és allà. ი- არ-- --ლ---. იქ არის სალარო. ი- ა-ი- ს-ლ-რ-. --------------- იქ არის სალარო. 0
ik --i--s---r-. ik aris salaro. i- a-i- s-l-r-. --------------- ik aris salaro.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...