Manual de conversa

ca gran - petit   »   bn বড় – ছোট

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

৬৮ [আটষট্টি]

68 [Āṭaṣaṭṭi]

বড় – ছোট

[baṛa – chōṭa]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
gran i petit ব-- -বং ছোট বড- এব- ছ-ট ব-় এ-ং ছ-ট ----------- বড় এবং ছোট 0
b--a--b-ṁ -hōṭa baṛa ēbaṁ chōṭa b-ṛ- ē-a- c-ō-a --------------- baṛa ēbaṁ chōṭa
L’elefant és gran. হা---ব-- ৷ হ-ত- বড- ৷ হ-ত- ব-় ৷ ---------- হাতি বড় ৷ 0
h-ti-b-ṛa hāti baṛa h-t- b-ṛ- --------- hāti baṛa
El ratolí és petit. ইঁ-ু- ছ-- ৷ ই-দ-র ছ-ট ৷ ই-দ-র ছ-ট ৷ ----------- ইঁদুর ছোট ৷ 0
im-du----hō-a im-dura chōṭa i-̐-u-a c-ō-a ------------- im̐dura chōṭa
fosc i clar অন্-কা--এ-- উজ্বল অন-ধক-র এব- উজ-বল অ-্-ক-র এ-ং উ-্-ল ----------------- অন্ধকার এবং উজ্বল 0
a-dh----a-ēb-- -j--la andhakāra ēbaṁ ujbala a-d-a-ā-a ē-a- u-b-l- --------------------- andhakāra ēbaṁ ujbala
La nit és fosca. রাত-অ--ধ-া-----৷ র-ত অন-ধক-র হয় ৷ র-ত অ-্-ক-র হ- ৷ ---------------- রাত অন্ধকার হয় ৷ 0
r-ta-an-ha-----haẏa rāta andhakāra haẏa r-t- a-d-a-ā-a h-ẏ- ------------------- rāta andhakāra haẏa
El dia és clar. দ-ন-----ল -য়-৷ দ-ন উজ-বল হয় ৷ দ-ন উ-্-ল হ- ৷ -------------- দিন উজ্বল হয় ৷ 0
din---jb--- -aẏa dina ujbala haẏa d-n- u-b-l- h-ẏ- ---------------- dina ujbala haẏa
vell i jove বৃদ-- - --দ--া -----ু-ক /--ু--ী ব-দ-ধ / ব-দ-ধ- এব- য-বক / য-বত- ব-দ-ধ / ব-দ-ধ- এ-ং য-ব- / য-ব-ী ------------------------------- বৃদ্ধ / বৃদ্ধা এবং যুবক / যুবতী 0
br̥---------r̥d---ā ēb-- -ubak--/-yubatī br-d'dha / br-d'dhā ēbaṁ yubaka / yubatī b-̥-'-h- / b-̥-'-h- ē-a- y-b-k- / y-b-t- ---------------------------------------- br̥d'dha / br̥d'dhā ēbaṁ yubaka / yubatī
El nostre avi és molt vell. আ---------ুরদা / দ--ু --বই-বৃ----৷ আম-দ-র ঠ-ক-রদ- / দ-দ- খ-বই ব-দ-ধ ৷ আ-া-ে- ঠ-ক-র-া / দ-দ- খ-ব- ব-দ-ধ ৷ ---------------------------------- আমাদের ঠাকুরদা / দাদু খুবই বৃদ্ধ ৷ 0
ā---ēra ṭ--k--a-ā-/ d-du -huba'i---̥-'dha āmādēra ṭhākuradā / dādu khuba'i br-d'dha ā-ā-ē-a ṭ-ā-u-a-ā / d-d- k-u-a-i b-̥-'-h- ----------------------------------------- āmādēra ṭhākuradā / dādu khuba'i br̥d'dha
Fa 70 anys encara era jove. ৭--বছ- আ-ে -ে য--- -িল-৷ ৭০ বছর আগ- স- য-বক ছ-ল ৷ ৭- ব-র আ-ে স- য-ব- ছ-ল ৷ ------------------------ ৭০ বছর আগে সে যুবক ছিল ৷ 0
70 ---ha---āg- s- -ubaka c-ila 70 bachara āgē sē yubaka chila 7- b-c-a-a ā-ē s- y-b-k- c-i-a ------------------------------ 70 bachara āgē sē yubaka chila
bell i lleig স--্-- --ং-ক--সিত স-ন-দর এব- ক-ৎস-ত স-ন-দ- এ-ং ক-ৎ-ি- ----------------- সুন্দর এবং কুৎসিত 0
s----r- ē-a-----s-ta sundara ēbaṁ kuṯsita s-n-a-a ē-a- k-ṯ-i-a -------------------- sundara ēbaṁ kuṯsita
La papallona és bonica. প-রজা-ত--সু---র----৷ প-রজ-পত- স-ন-দর হয় ৷ প-র-া-ত- স-ন-দ- হ- ৷ -------------------- প্রজাপতি সুন্দর হয় ৷ 0
p--jāpati--un--ra --ẏa prajāpati sundara haẏa p-a-ā-a-i s-n-a-a h-ẏ- ---------------------- prajāpati sundara haẏa
L’aranya és lletja. মা--়-া-কুৎ--ত--- ৷ ম-কড-স- ক-ৎস-ত হয় ৷ ম-ক-়-া ক-ৎ-ি- হ- ৷ ------------------- মাকড়সা কুৎসিত হয় ৷ 0
mākaṛa-ā-k---ita--a-a mākaṛasā kuṯsita haẏa m-k-ṛ-s- k-ṯ-i-a h-ẏ- --------------------- mākaṛasā kuṯsita haẏa
gras i prim ম-টা-এ----োগা ম-ট- এব- র-গ- ম-ট- এ-ং র-গ- ------------- মোটা এবং রোগা 0
mō-ā ---ṁ -ō-ā mōṭā ēbaṁ rōgā m-ṭ- ē-a- r-g- -------------- mōṭā ēbaṁ rōgā
Una dona de cent quilos és grassa. য- মহ-ল-র ওজন---০ কেজি ত--ি-ম-টা-৷ য- মহ-ল-র ওজন ১০০ ক-জ- ত-ন- ম-ট- ৷ য- ম-ি-া- ও-ন ১-০ ক-জ- ত-ন- ম-ট- ৷ ---------------------------------- যে মহিলার ওজন ১০০ কেজি তিনি মোটা ৷ 0
y--mah-l--a-ō---a 100 ------i-- m-ṭā yē mahilāra ōjana 100 kēji tini mōṭā y- m-h-l-r- ō-a-a 1-0 k-j- t-n- m-ṭ- ------------------------------------ yē mahilāra ōjana 100 kēji tini mōṭā
Un home de cinquanta quilos és prim. য---ুর--ের ও-- -০-ক-জ--ত-ন--র-গ- ৷ য- প-র-ষ-র ওজন ৫০ ক-জ- ত-ন- র-গ- ৷ য- প-র-ষ-র ও-ন ৫- ক-জ- ত-ন- র-গ- ৷ ---------------------------------- যে পুরুষের ওজন ৫০ কেজি তিনি রোগা ৷ 0
yē p--uṣ-ra----n- 50-kēji--i-- -ōgā yē puruṣēra ōjana 50 kēji tini rōgā y- p-r-ṣ-r- ō-a-a 5- k-j- t-n- r-g- ----------------------------------- yē puruṣēra ōjana 50 kēji tini rōgā
car i barat দ--ী এবং--স--া দ-ম- এব- সস-ত- দ-ম- এ-ং স-্-া -------------- দামী এবং সস্তা 0
dāmī---aṁ--a-tā dāmī ēbaṁ sastā d-m- ē-a- s-s-ā --------------- dāmī ēbaṁ sastā
El cotxe és car. গ--়ীটা -া-- ৷ গ-ড--ট- দ-ম- ৷ গ-ড-ী-া দ-ম- ৷ -------------- গাড়ীটা দামী ৷ 0
gāṛ-------ī gāṛīṭā dāmī g-ṛ-ṭ- d-m- ----------- gāṛīṭā dāmī
El diari és barat. খব--র-কা--ট- -স--া-৷ খবর-র ক-গজট- সস-ত- ৷ খ-র-র ক-গ-ট- স-্-া ৷ -------------------- খবরের কাগজটি সস্তা ৷ 0
kh--ar-ra -āga-aṭ- -a-tā khabarēra kāgajaṭi sastā k-a-a-ē-a k-g-j-ṭ- s-s-ā ------------------------ khabarēra kāgajaṭi sastā

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...