Manual de conversa

ca Fer neteja   »   bn বাড়ী পরিষ্কার করা

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

১৮ [আঠেরো]

18 [āṭhērō]

বাড়ী পরিষ্কার করা

[bāṛī pariṣkāra karā]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Avui és dissabte. আজ ----া- ৷ আজ শন-ব-র ৷ আ- শ-ি-া- ৷ ----------- আজ শনিবার ৷ 0
ā-a --ni--ra āja śanibāra ā-a ś-n-b-r- ------------ āja śanibāra
Avui tenim temps. আজ--মা---------স-- --- ৷ আজ আম-দ-র ক-ছ- সময় আছ- ৷ আ- আ-া-ে- ক-ছ- স-য় আ-ে ৷ ------------------------ আজ আমাদের কাছে সময় আছে ৷ 0
ā----m--ēr--k---- s---ẏ- ā--ē āja āmādēra kāchē samaẏa āchē ā-a ā-ā-ē-a k-c-ē s-m-ẏ- ā-h- ----------------------------- āja āmādēra kāchē samaẏa āchē
Avui netegem l’apartament. আ- আমরা এপার্ট-েন-ট--র--্--- করছি ৷ আজ আমর- এপ-র-টম-ন-ট পর-ষ-ক-র করছ- ৷ আ- আ-র- এ-া-্-ম-ন-ট প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ----------------------------------- আজ আমরা এপার্টমেন্ট পরিষ্কার করছি ৷ 0
ā-- ā---ā ē-----mē--a-p--iṣ-ār- -a-a--i āja āmarā ēpārṭamēnṭa pariṣkāra karachi ā-a ā-a-ā ē-ā-ṭ-m-n-a p-r-ṣ-ā-a k-r-c-i --------------------------------------- āja āmarā ēpārṭamēnṭa pariṣkāra karachi
Jo netejo la cambra de bany. আ-ি ব---ুম-(স----ঘর, গো-ল-া--- প-ি--কা-----ি-৷ আম- ব-থর-ম (স-ন-নঘর, গ-সলখ-ন-) পর-ষ-ক-র করছ- ৷ আ-ি ব-থ-ু- (-্-া-ঘ-, গ-স-খ-ন-) প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ---------------------------------------------- আমি বাথরুম (স্নানঘর, গোসলখানা) পরিষ্কার করছি ৷ 0
ām- ---har-ma---nā-agh--a- -ōs-l--h-n------i-k--- -arac-i āmi bātharuma (snānaghara, gōsalakhānā) pariṣkāra karachi ā-i b-t-a-u-a (-n-n-g-a-a- g-s-l-k-ā-ā- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-i --------------------------------------------------------- āmi bātharuma (snānaghara, gōsalakhānā) pariṣkāra karachi
El meu marit renta el cotxe. আ-ার স-ব-ম--গা--ী-প-িষ---- -র-- ৷ আম-র স-ব-ম- গ-ড-- পর-ষ-ক-র করছ- ৷ আ-া- স-ব-ম- গ-ড-ী প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ --------------------------------- আমার স্বামী গাড়ী পরিষ্কার করছে ৷ 0
ā--ra s--mī-gā----ari-k--- k-ra-hē āmāra sbāmī gāṛī pariṣkāra karachē ā-ā-a s-ā-ī g-ṛ- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē ---------------------------------- āmāra sbāmī gāṛī pariṣkāra karachē
Els nens netegen les bicicletes. ব-চ-চার- সা-কে- প-িষ্ক-র ক-ছে-৷ ব-চ-চ-র- স-ইক-ল পর-ষ-ক-র করছ- ৷ ব-চ-চ-র- স-ই-ে- প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ------------------------------- বাচ্চারা সাইকেল পরিষ্কার করছে ৷ 0
bā-c--ā-sā'ik-la p-riṣ-ā------ac-ē bāccārā sā'ikēla pariṣkāra karachē b-c-ā-ā s-'-k-l- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē ---------------------------------- bāccārā sā'ikēla pariṣkāra karachē
L’àvia rega les flors. ঠা--র-া - -ি-- গ-ছ- -ল-/--া---দি--ছে- ৷ ঠ-ক-রম- / দ-দ- গ-ছ- জল / প-ন- দ-চ-ছ-ন ৷ ঠ-ক-র-া / দ-দ- গ-ছ- জ- / প-ন- দ-চ-ছ-ন ৷ --------------------------------------- ঠাকুরমা / দিদা গাছে জল / পানি দিচ্ছেন ৷ 0
ṭ-ā-ur--ā-/--idā g-c-- --la ---āni--i--hēna ṭhākuramā / didā gāchē jala / pāni dicchēna ṭ-ā-u-a-ā / d-d- g-c-ē j-l- / p-n- d-c-h-n- ------------------------------------------- ṭhākuramā / didā gāchē jala / pāni dicchēna
Els nens ordenen l’habitació dels nens. ব-চ্চার- ত-দ-- ঘর--র---কা--ক----৷ ব-চ-চ-র- ত-দ-র ঘর পর-ষ-ক-র করছ- ৷ ব-চ-চ-র- ত-দ-র ঘ- প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ --------------------------------- বাচ্চারা তাদের ঘর পরিষ্কার করছে ৷ 0
bāc--r-----ēra------ -ari-kāra ka-achē bāccārā tādēra ghara pariṣkāra karachē b-c-ā-ā t-d-r- g-a-a p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē -------------------------------------- bāccārā tādēra ghara pariṣkāra karachē
El meu marit ordena el seu escriptori. আম-- ----ম- ত-র--ি-ে- ডে--- --িষ্কা- -র-ে-৷ আম-র স-ব-ম- ত-র ন-জ-র ড-স-ক পর-ষ-ক-র করছ- ৷ আ-া- স-ব-ম- ত-র ন-জ-র ড-স-ক প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ------------------------------------------- আমার স্বামী তার নিজের ডেস্ক পরিষ্কার করছে ৷ 0
ā-ā---s-ā-ī---r---ij--a ḍ---a p--iṣkāra-karac-ē āmāra sbāmī tāra nijēra ḍēska pariṣkāra karachē ā-ā-a s-ā-ī t-r- n-j-r- ḍ-s-a p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē ----------------------------------------------- āmāra sbāmī tāra nijēra ḍēska pariṣkāra karachē
(Jo) poso la roba a la rentadora. আম- -য়--ি- -----------কাপড়-রা-ছি-৷ আম- ওয়-শ-- ম-শ-ন- জ-ম-ক-পড- র-খছ- ৷ আ-ি ও-া-ি- ম-শ-ন- জ-ম-ক-প-় র-খ-ি ৷ ----------------------------------- আমি ওয়াশিং মেশিনে জামাকাপড় রাখছি ৷ 0
ām---------mē-in--jāmākāp-ṛ- rākh-chi āmi ōẏāśiṁ mēśinē jāmākāpaṛa rākhachi ā-i ō-ā-i- m-ś-n- j-m-k-p-ṛ- r-k-a-h- ------------------------------------- āmi ōẏāśiṁ mēśinē jāmākāpaṛa rākhachi
(Jo) estenc la roba. আমি জা---াপ-- -েল-ি-৷ আম- জ-ম-ক-পড- ম-লছ- ৷ আ-ি জ-ম-ক-প-় ম-ল-ি ৷ --------------------- আমি জামাকাপড় মেলছি ৷ 0
ā-----mā-ā---a m-l--hi āmi jāmākāpaṛa mēlachi ā-i j-m-k-p-ṛ- m-l-c-i ---------------------- āmi jāmākāpaṛa mēlachi
(Jo) planxo la roba. আ-ি---ম-কাপ-- ই-্ত্-- কর-ি ৷ আম- জ-ম-ক-পড- ইস-ত-র- করছ- ৷ আ-ি জ-ম-ক-প-় ই-্-্-ি ক-ছ- ৷ ---------------------------- আমি জামাকাপড় ইস্ত্রি করছি ৷ 0
ā-i -ām----aṛ- istri--a--c-i āmi jāmākāpaṛa istri karachi ā-i j-m-k-p-ṛ- i-t-i k-r-c-i ---------------------------- āmi jāmākāpaṛa istri karachi
Les finestres estan brutes. জ-ন---গ-ল- -োং-া ৷ জ-ন-ল-গ-ল- ন--র- ৷ জ-ন-ল-গ-ল- ন-ং-া ৷ ------------------ জানালাগুলো নোংরা ৷ 0
j-nā-āg--ō-n-nrā jānālāgulō nōnrā j-n-l-g-l- n-n-ā ---------------- jānālāgulō nōnrā
El terra està brut. ম----নো-রা ৷ ম-ঝ- ন--র- ৷ ম-ঝ- ন-ং-া ৷ ------------ মেঝে নোংরা ৷ 0
mē--- --nrā mējhē nōnrā m-j-ē n-n-ā ----------- mējhē nōnrā
La vaixella és bruta. খা---ের -া-া-বা---নো-র--৷ খ-ব-র-র থ-ল- ব-ট- ন--র- ৷ খ-ব-র-র থ-ল- ব-ট- ন-ং-া ৷ ------------------------- খাবারের থালা বাটি নোংরা ৷ 0
k-āb-rēra th--ā-b--i-nōn-ā khābārēra thālā bāṭi nōnrā k-ā-ā-ē-a t-ā-ā b-ṭ- n-n-ā -------------------------- khābārēra thālā bāṭi nōnrā
Qui neteja les finestres? জা------ো ---প--ষ্--- -রছে? জ-নল-গ-ল- ক- পর-ষ-ক-র করছ-? জ-ন-া-ু-ো ক- প-ি-্-া- ক-ছ-? --------------------------- জানলাগুলো কে পরিষ্কার করছে? 0
j-na--g-lō kē p--i-kā-a----ach-? jānalāgulō kē pariṣkāra karachē? j-n-l-g-l- k- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē- -------------------------------- jānalāgulō kē pariṣkāra karachē?
Qui passa l’aspiradora? কে---যা--উ--করছ-? ক- ভ-য-ক-উম করছ-? ক- ভ-য-ক-উ- ক-ছ-? ----------------- কে ভ্যাকিউম করছে? 0
K- -h--k-'-m- -a--chē? Kē bhyāki'uma karachē? K- b-y-k-'-m- k-r-c-ē- ---------------------- Kē bhyāki'uma karachē?
Qui renta la vaixella? কে--াল- -া-ি পরি---ার ক-ছ-? ক- থ-ল- ব-ট- পর-ষ-ক-র করছ-? ক- থ-ল- ব-ট- প-ি-্-া- ক-ছ-? --------------------------- কে থালা বাটি পরিষ্কার করছে? 0
Kē th-l---ā-- p-ri---ra --ra---? Kē thālā bāṭi pariṣkāra karachē? K- t-ā-ā b-ṭ- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē- -------------------------------- Kē thālā bāṭi pariṣkāra karachē?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!