Manual de conversa

ca Fer neteja   »   bg Почистване на къщата

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [осемнайсет]

18 [osemnayset]

Почистване на къщата

[Pochistvane na kyshchata]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Avui és dissabte. Дне--е събота Днес е събота Д-е- е с-б-т- ------------- Днес е събота 0
Dnes -- -y---a Dnes ye sybota D-e- y- s-b-t- -------------- Dnes ye sybota
Avui tenim temps. Дн------ -м--е-в----. Днес ние имаме време. Д-е- н-е и-а-е в-е-е- --------------------- Днес ние имаме време. 0
D------- im-me--r--e. Dnes nie imame vreme. D-e- n-e i-a-e v-e-e- --------------------- Dnes nie imame vreme.
Avui netegem l’apartament. Д-е- н-е----ти- -и--щето. Днес ние чистим жилището. Д-е- н-е ч-с-и- ж-л-щ-т-. ------------------------- Днес ние чистим жилището. 0
D--s --- -hist------l----h--o. Dnes nie chistim zhilishcheto. D-e- n-e c-i-t-m z-i-i-h-h-t-. ------------------------------ Dnes nie chistim zhilishcheto.
Jo netejo la cambra de bany. Аз-чис----а-ят-. Аз чистя банята. А- ч-с-я б-н-т-. ---------------- Аз чистя банята. 0
A---hi-t-a-b-ny--a. Az chistya banyata. A- c-i-t-a b-n-a-a- ------------------- Az chistya banyata.
El meu marit renta el cotxe. М-ят-м---м----ол-та. Моят мъж мие колата. М-я- м-ж м-е к-л-т-. -------------------- Моят мъж мие колата. 0
Mo-at ---h-m-e-ko-ata. Moyat myzh mie kolata. M-y-t m-z- m-e k-l-t-. ---------------------- Moyat myzh mie kolata.
Els nens netegen les bicicletes. Д--а-а ч--тя--вел-с-п--ит--/-ко-е-а-а. Децата чистят велосипедите / колелата. Д-ц-т- ч-с-я- в-л-с-п-д-т- / к-л-л-т-. -------------------------------------- Децата чистят велосипедите / колелата. 0
D-tsata c-i----t---lo--p-dit- - k-le-a-a. Detsata chistyat velosipedite / kolelata. D-t-a-a c-i-t-a- v-l-s-p-d-t- / k-l-l-t-. ----------------------------------------- Detsata chistyat velosipedite / kolelata.
L’àvia rega les flors. Б--а -олив- ----ята. Баба полива цветята. Б-б- п-л-в- ц-е-я-а- -------------------- Баба полива цветята. 0
Bab- poli-- --ve--at-. Baba poliva tsvetyata. B-b- p-l-v- t-v-t-a-a- ---------------------- Baba poliva tsvetyata.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Де--та ра-тр--ва- --т----а---а-. Децата разтребват детската стая. Д-ц-т- р-з-р-б-а- д-т-к-т- с-а-. -------------------------------- Децата разтребват детската стая. 0
De-s-t----z--e-v-t detsk-ta stay-. Detsata raztrebvat detskata staya. D-t-a-a r-z-r-b-a- d-t-k-t- s-a-a- ---------------------------------- Detsata raztrebvat detskata staya.
El meu marit ordena el seu escriptori. М-я------ра-тр-б-а---р--- --. Моят мъж разтребва бюрото си. М-я- м-ж р-з-р-б-а б-р-т- с-. ----------------------------- Моят мъж разтребва бюрото си. 0
Moy-t -y-- --zt-e--- b-u-----si. Moyat myzh raztrebva byuroto si. M-y-t m-z- r-z-r-b-a b-u-o-o s-. -------------------------------- Moyat myzh raztrebva byuroto si.
(Jo) poso la roba a la rentadora. Аз-слаг-м -ран--о-в-----л-ят-. Аз слагам прането в пералнята. А- с-а-а- п-а-е-о в п-р-л-я-а- ------------------------------ Аз слагам прането в пералнята. 0
Az s-agam -r-n--o v-------y--a. Az slagam praneto v peralnyata. A- s-a-a- p-a-e-o v p-r-l-y-t-. ------------------------------- Az slagam praneto v peralnyata.
(Jo) estenc la roba. Аз п-ос-ир-м -р-н---. Аз простирам прането. А- п-о-т-р-м п-а-е-о- --------------------- Аз простирам прането. 0
Az pr----ram -r--e--. Az prostiram praneto. A- p-o-t-r-m p-a-e-o- --------------------- Az prostiram praneto.
(Jo) planxo la roba. Аз гл--я п-----о. Аз гладя прането. А- г-а-я п-а-е-о- ----------------- Аз гладя прането. 0
Az g-a-ya pra-e--. Az gladya praneto. A- g-a-y- p-a-e-o- ------------------ Az gladya praneto.
Les finestres estan brutes. П-оз--цит- -а--р---и. Прозорците са мръсни. П-о-о-ц-т- с- м-ъ-н-. --------------------- Прозорците са мръсни. 0
P-o---t---e -a-m-ysni. Prozortsite sa mrysni. P-o-o-t-i-e s- m-y-n-. ---------------------- Prozortsite sa mrysni.
El terra està brut. П---т-е-мръ-ен. Подът е мръсен. П-д-т е м-ъ-е-. --------------- Подът е мръсен. 0
P---t y--m-y--n. Podyt ye mrysen. P-d-t y- m-y-e-. ---------------- Podyt ye mrysen.
La vaixella és bruta. Съ---ет- -- мръсни. Съдовете са мръсни. С-д-в-т- с- м-ъ-н-. ------------------- Съдовете са мръсни. 0
Syd-ve-e -a mr--ni. Sydovete sa mrysni. S-d-v-t- s- m-y-n-. ------------------- Sydovete sa mrysni.
Qui neteja les finestres? Ко--ч--ти-п---------? Кой чисти прозорците? К-й ч-с-и п-о-о-ц-т-? --------------------- Кой чисти прозорците? 0
K-y ----t----o--r---t-? Koy chisti prozortsite? K-y c-i-t- p-o-o-t-i-e- ----------------------- Koy chisti prozortsite?
Qui passa l’aspiradora? К----ист- с п-а-о-мука-кат-? Кой чисти с прахосмукачката? К-й ч-с-и с п-а-о-м-к-ч-а-а- ---------------------------- Кой чисти с прахосмукачката? 0
K-- chisti-------h-s-u--c---ta? Koy chisti s prakhosmukachkata? K-y c-i-t- s p-a-h-s-u-a-h-a-a- ------------------------------- Koy chisti s prakhosmukachkata?
Qui renta la vaixella? К-- мие-съ------? Кой мие съдовете? К-й м-е с-д-в-т-? ----------------- Кой мие съдовете? 0
Koy---e -ydo-et-? Koy mie sydovete? K-y m-e s-d-v-t-? ----------------- Koy mie sydovete?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!