Manual de conversa

ca Fer compres   »   vi Công việc nhỏ

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [Năm mươi mốt]

Công việc nhỏ

Tria com vols veure la traducció:   
català vietnamita Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Tô---u-- -à--t-ư v--n. T-- m--- v-- t-- v---- T-i m-ố- v-o t-ư v-ệ-. ---------------------- Tôi muốn vào thư viện. 0
Vull anar a la llibreria. T-i-m----vào-h-ệu-s---. T-- m--- v-- h--- s---- T-i m-ố- v-o h-ệ- s-c-. ----------------------- Tôi muốn vào hiệu sách. 0
Vull anar al quiosc. Tôi--u-n --n-quầ- -ạ- ho-. T-- m--- đ-- q--- t-- h--- T-i m-ố- đ-n q-ầ- t-p h-á- -------------------------- Tôi muốn đến quầy tạp hoá. 0
Vull manllevar un llibre. Tôi-mu-n m--n---- q-y-n -ác-. T-- m--- m--- m-- q---- s---- T-i m-ố- m-ợ- m-t q-y-n s-c-. ----------------------------- Tôi muốn mượn một quyển sách. 0
Vull comprar un llibre. Tô- -uố--m-a mộ- -u-ể- s-ch. T-- m--- m-- m-- q---- s---- T-i m-ố- m-a m-t q-y-n s-c-. ---------------------------- Tôi muốn mua một quyển sách. 0
Vull comprar un diari. Tô---uốn-mua -----ờ---o. T-- m--- m-- m-- t- b--- T-i m-ố- m-a m-t t- b-o- ------------------------ Tôi muốn mua một tờ báo. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Tôi m----v----h-----n -- -ượn -á--. T-- m--- v-- t-- v--- đ- m--- s---- T-i m-ố- v-o t-ư v-ệ- đ- m-ợ- s-c-. ----------------------------------- Tôi muốn vào thư viện để mượn sách. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. T-i-m-ố- -à----ệ----ch-đ- m----ột -uy-n--á-h. T-- m--- v-- h--- s--- đ- m-- m-- q---- s---- T-i m-ố- v-o h-ệ- s-c- đ- m-a m-t q-y-n s-c-. --------------------------------------------- Tôi muốn vào hiệu sách để mua một quyển sách. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. T----uốn --- --ầ- t-p-hoá--- --a m---t--b--. T-- m--- v-- q--- t-- h-- đ- m-- m-- t- b--- T-i m-ố- v-o q-ầ- t-p h-á đ- m-a m-t t- b-o- -------------------------------------------- Tôi muốn vào quầy tạp hoá để mua một tờ báo. 0
Vull anar a ca l’òptic. T---mu-- đ-- -ửa--à-- /-t-ệ- kí--. T-- m--- đ-- c-- h--- / t--- k---- T-i m-ố- đ-n c-a h-n- / t-ệ- k-n-. ---------------------------------- Tôi muốn đến cửa hàng / tiệm kính. 0
Vull anar al supermercat. Tô--muốn-đến -----thị. T-- m--- đ-- s--- t--- T-i m-ố- đ-n s-ê- t-ị- ---------------------- Tôi muốn đến siêu thị. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. T-----ố---ến------àng-b--h --. T-- m--- đ-- c-- h--- b--- m-- T-i m-ố- đ-n c-a h-n- b-n- m-. ------------------------------ Tôi muốn đến cửa hàng bánh mì. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Tôi mu---mua--ột-c-i-k-nh. T-- m--- m-- m-- c-- k---- T-i m-ố- m-a m-t c-i k-n-. -------------------------- Tôi muốn mua một cái kính. 0
Vull comprar fruites i verdures. T-i--u----u- ----q-ả / trái-câ--và rau. T-- m--- m-- h-- q-- / t--- c-- v- r--- T-i m-ố- m-a h-a q-ả / t-á- c-y v- r-u- --------------------------------------- Tôi muốn mua hoa quả / trái cây và rau. 0
Vull comprar pastes i pa. Tô-----n --a-bá-h mì-trò- ----v--bá-- m-. T-- m--- m-- b--- m- t--- n-- v- b--- m-- T-i m-ố- m-a b-n- m- t-ò- n-ỏ v- b-n- m-. ----------------------------------------- Tôi muốn mua bánh mì tròn nhỏ và bánh mì. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Tôi-muốn-đến--ửa---n- --ti-- --n--để mu- k---. T-- m--- đ-- c-- h--- / t--- k--- đ- m-- k---- T-i m-ố- đ-n c-a h-n- / t-ệ- k-n- đ- m-a k-n-. ---------------------------------------------- Tôi muốn đến cửa hàng / tiệm kính để mua kính. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Tôi-m----đ----iêu--h- đ--m----o- -uả-/ t-ái-cây v- ---. T-- m--- đ-- s--- t-- đ- m-- h-- q-- / t--- c-- v- r--- T-i m-ố- đ-n s-ê- t-ị đ- m-a h-a q-ả / t-á- c-y v- r-u- ------------------------------------------------------- Tôi muốn đến siêu thị để mua hoa quả / trái cây và rau. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. T-i----n--ến---a -àng bánh m- để --- bán- mì--r-n-v-------m- ---. T-- m--- đ-- c-- h--- b--- m- đ- m-- b--- m- t--- v- b--- m- đ--- T-i m-ố- đ-n c-a h-n- b-n- m- đ- m-a b-n- m- t-ò- v- b-n- m- đ-n- ----------------------------------------------------------------- Tôi muốn đến cửa hàng bánh mì để mua bánh mì tròn và bánh mì đen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!