Manual de conversa

ca Fer compres   »   ti ምድላው/ምግዛእ

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [ሓምሳንሓደን]

51 [ḥamisaniḥadeni]

ምድላው/ምግዛእ

[midilawi/migiza’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. ና- -ት--ጽ-ፍቲ---ይድ ደልየ። ና- ቤ------- ክ--- ደ--- ና- ቤ---ጽ-ፍ- ክ-ይ- ደ-የ- --------------------- ናብ ቤት-መጽሓፍቲ ክኸይድ ደልየ። 0
nabi b----m-t-’-h--f--------e---i --l-ye። n--- b----------------- k-------- d------ n-b- b-t---e-s-i-̣-f-t- k-h-e-i-i d-l-y-። ----------------------------------------- nabi bēti-mets’iḥafitī kiẖeyidi deliye።
Vull anar a la llibreria. ና- ዱኳን-መ--ፍ- ክ-ይድ ---። ና- ዱ-------- ክ--- ደ--- ና- ዱ-ን-መ-ሓ-ቲ ክ-ይ- ደ-የ- ---------------------- ናብ ዱኳን-መጽሓፍቲ ክኸይድ ደልየ። 0
n--i --kw--i-met----̣af--- -i------i deli-e። n--- d-------------------- k-------- d------ n-b- d-k-a-i-m-t-’-h-a-i-ī k-h-e-i-i d-l-y-። -------------------------------------------- nabi dukwani-mets’iḥafitī kiẖeyidi deliye።
Vull anar al quiosc. ና- ኪዮስክ-ንእሽቶይ---ቬዛ-ዱኳን)----ድ ደልየ። ና- ኪ--------- ኣ--- ዱ--- ክ--- ደ--- ና- ኪ-ስ-(-እ-ቶ- ኣ-ቬ- ዱ-ን- ክ-ይ- ደ-የ- --------------------------------- ናብ ኪዮስክ(ንእሽቶይ ኣስቬዛ ዱኳን) ክኸይድ ደልየ። 0
na-i -----i----i’-----o-- as---z- --k---i--ki--e-i-- de-iy-። n--- k------------------- a------ d------- k-------- d------ n-b- k-y-s-k-(-i-i-h-t-y- a-i-ē-a d-k-a-i- k-h-e-i-i d-l-y-። ------------------------------------------------------------ nabi kīyosiki(ni’ishitoyi asivēza dukwani) kiẖeyidi deliye።
Vull manllevar un llibre. ሓ---ጽ-- ክ-ቃሕ---የ። ሓ- መ--- ክ--- ደ--- ሓ- መ-ሓ- ክ-ቃ- ደ-የ- ----------------- ሓደ መጽሓፍ ክልቃሕ ደልየ። 0
h-a-e mets--h-afi k-l--’-----d-l---። h---- m---------- k--------- d------ h-a-e m-t-’-h-a-i k-l-k-a-̣- d-l-y-። ------------------------------------ ḥade mets’iḥafi kilik’aḥi deliye።
Vull comprar un llibre. ሓ- መ-------- ---። ሓ- መ--- ክ--- ደ--- ሓ- መ-ሓ- ክ-ዝ- ደ-የ- ----------------- ሓደ መጽሓፍ ክገዝእ ደልየ። 0
ḥ--- -ets-ih-af--k--ez--- d--i-e። h---- m---------- k------- d------ h-a-e m-t-’-h-a-i k-g-z-’- d-l-y-። ---------------------------------- ḥade mets’iḥafi kigezi’i deliye።
Vull comprar un diari. ሓ----- -ገ-እ-ደልየ። ሓ- ጋ-- ክ--- ደ--- ሓ- ጋ-ጣ ክ-ዝ- ደ-የ- ---------------- ሓደ ጋዜጣ ክገዝእ ደልየ። 0
ḥa-----zē--a k-gez-’i---liye። h---- g------ k------- d------ h-a-e g-z-t-a k-g-z-’- d-l-y-። ------------------------------ ḥade gazēt’a kigezi’i deliye።
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. ሓደ-መጽ-- ----ሕ-ና---ት-መጽሓፍ---ኸ-ድ--ልየ፣-። ሓ- መ--- ን---- ና- ቤ------- ክ--- ደ--- ። ሓ- መ-ሓ- ን-ል-ሕ ና- ቤ---ጽ-ፍ- ክ-ይ- ደ-የ- ። ------------------------------------- ሓደ መጽሓፍ ንክልቃሕ ናብ ቤት-መጽሓፍቲ ክኸይድ ደልየ፣ ። 0
ḥ-d--me--’---a-i--------’a-̣---ab- ---i----s’-h-----ī-kih-e--d--d------ ። h---- m---------- n----------- n--- b----------------- k-------- d------ ። h-a-e m-t-’-h-a-i n-k-l-k-a-̣- n-b- b-t---e-s-i-̣-f-t- k-h-e-i-i d-l-y-፣ ። -------------------------------------------------------------------------- ḥade mets’iḥafi nikilik’aḥi nabi bēti-mets’iḥafitī kiẖeyidi deliye፣ ።
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. ሓደ----- ንክገዝእ ና- ቤት-መ-ሓፍ------ -ልየ፣ ። ሓ- መ--- ን---- ና- ቤ------- ክ--- ደ--- ። ሓ- መ-ሓ- ን-ገ-እ ና- ቤ---ጽ-ፍ- ክ-ይ- ደ-የ- ። ------------------------------------- ሓደ መጽሓፍ ንክገዝእ ናብ ቤት-መጽሓፍቲ ክኸይድ ደልየ፣ ። 0
ḥ-de-m-ts------i-n---ge--’--nab----ti-m-t--i--afitī-k--̱ey-d- de-iye፣-። h---- m---------- n--------- n--- b----------------- k-------- d------ ። h-a-e m-t-’-h-a-i n-k-g-z-’- n-b- b-t---e-s-i-̣-f-t- k-h-e-i-i d-l-y-፣ ። ------------------------------------------------------------------------ ḥade mets’iḥafi nikigezi’i nabi bēti-mets’iḥafitī kiẖeyidi deliye፣ ።
Vull anar al quiosc a comprar el diari. ሓደ-ጋዜ- ንክ-ዝእ ---ኪዮ-- -ኸይድ ደ-የ--። ሓ- ጋ-- ን---- ና- ኪ--- ክ--- ደ--- ። ሓ- ጋ-ጣ ን-ገ-እ ና- ኪ-ስ- ክ-ይ- ደ-የ- ። -------------------------------- ሓደ ጋዜጣ ንክገዝእ ናብ ኪዮስክ ክኸይድ ደልየ፣ ። 0
h-ade gaz-t’----k-g--i----ab- k-y-s--i-k--̱eyidi -e---e፣-። h---- g------ n--------- n--- k------- k-------- d------ ። h-a-e g-z-t-a n-k-g-z-’- n-b- k-y-s-k- k-h-e-i-i d-l-y-፣ ። ---------------------------------------------------------- ḥade gazēt’a nikigezi’i nabi kīyosiki kiẖeyidi deliye፣ ።
Vull anar a ca l’òptic. ናብ -ንዳ-ዓ-- ክ--ድ ---። ና- እ-- ዓ-- ክ--- ደ--- ና- እ-ዳ ዓ-ኒ ክ-ይ- ደ-የ- -------------------- ናብ እንዳ ዓይኒ ክኸይድ ደልየ። 0
n-b---ni-a---yi---kiẖ---d- -el-y-። n--- i---- ‘----- k-------- d------ n-b- i-i-a ‘-y-n- k-h-e-i-i d-l-y-። ----------------------------------- nabi inida ‘ayinī kiẖeyidi deliye።
Vull anar al supermercat. ናብ -ፐ-ማ--ት---------። ና- ሱ------ ክ--- ደ--- ና- ሱ-ር-ር-ት ክ-ይ- ደ-የ- -------------------- ናብ ሱፐርማርክት ክኸይድ ደልየ። 0
n--- su-e--m-ri-i-i kih--y-di -eli--። n--- s------------- k-------- d------ n-b- s-p-r-m-r-k-t- k-h-e-i-i d-l-y-። ------------------------------------- nabi superimarikiti kiẖeyidi deliye።
Vull anar al forn de pa / a la fleca. ናብ-እን- ባ--ክኸ-ድ-ደልየ። ና- እ-- ባ- ክ--- ደ--- ና- እ-ዳ ባ- ክ-ይ- ደ-የ- ------------------- ናብ እንዳ ባኒ ክኸይድ ደልየ። 0
n-b---nida----- -iẖ--i----eliy-። n--- i---- b--- k-------- d------ n-b- i-i-a b-n- k-h-e-i-i d-l-y-። --------------------------------- nabi inida banī kiẖeyidi deliye።
Vull comprar un parell d’ulleres. ሓደ መነጽ--ክገ-----የ። ሓ- መ--- ክ--- ደ--- ሓ- መ-ጽ- ክ-ዝ- ደ-የ- ----------------- ሓደ መነጽር ክገዝእ ደልየ። 0
ḥ-d---en---’-ri-k-gezi-i deliy-። h---- m--------- k------- d------ h-a-e m-n-t-’-r- k-g-z-’- d-l-y-። --------------------------------- ḥade menets’iri kigezi’i deliye።
Vull comprar fruites i verdures. ፍ-ታ-ትን ኣ-ጫን -ገ------። ፍ----- ኣ--- ክ--- ደ--- ፍ-ታ-ት- ኣ-ጫ- ክ-ዝ- ደ-የ- --------------------- ፍሩታታትን ኣሊጫን ክገዝእ ደልየ። 0
f--u---a-i-- --īch’-n----g---------i-e። f----------- a-------- k------- d------ f-r-t-t-t-n- a-ī-h-a-i k-g-z-’- d-l-y-። --------------------------------------- firutatatini alīch’ani kigezi’i deliye።
Vull comprar pastes i pa. ንእሽቶ--ባን- --ጀራን--ገ-- -ል-። ን---- ባ-- እ---- ክ--- ደ--- ን-ሽ-ይ ባ-ን እ-ጀ-ን ክ-ዝ- ደ-የ- ------------------------- ንእሽቶይ ባንን እንጀራን ክገዝእ ደልየ። 0
ni-i-h-t-yi-b-ni----ni-e-ani-k------i------e። n---------- b----- i-------- k------- d------ n-’-s-i-o-i b-n-n- i-i-e-a-i k-g-z-’- d-l-y-። --------------------------------------------- ni’ishitoyi banini inijerani kigezi’i deliye።
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. ናብ -ን----ኒ ደል----ነጽር ን-ገ-እ። ና- እ-- ዓ-- ደ--- መ--- ን----- ና- እ-ዳ ዓ-ኒ ደ-የ- መ-ጽ- ን-ገ-እ- --------------------------- ናብ እንዳ ዓይኒ ደልየ፣ መነጽር ንክገዝእ። 0
n--i --i-a--ay--ī-de-iy-፣-men--s-i-i --kig-z-’-። n--- i---- ‘----- d------ m--------- n---------- n-b- i-i-a ‘-y-n- d-l-y-፣ m-n-t-’-r- n-k-g-z-’-። ------------------------------------------------ nabi inida ‘ayinī deliye፣ menets’iri nikigezi’i።
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. ናብ ሱ-ር---ት--ል-- ፍ------ኣ--- -ክገ-እ። ና- ሱ------ ደ--- ፍ----- ኣ--- ን----- ና- ሱ-ር-ር-ት ደ-የ- ፍ-ታ-ት- ኣ-ጫ- ን-ገ-እ- ---------------------------------- ናብ ሱፐርማርክት ደልየ፣ ፍሩታታትን ኣሊጫን ንክገዝእ። 0
nabi s----i-a-ikiti --li--፣ fi-u---at--i-a-īch’-n- ---ig-zi’i። n--- s------------- d------ f----------- a-------- n---------- n-b- s-p-r-m-r-k-t- d-l-y-፣ f-r-t-t-t-n- a-ī-h-a-i n-k-g-z-’-። -------------------------------------------------------------- nabi superimarikiti deliye፣ firutatatini alīch’ani nikigezi’i።
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. ባ-ን-እን-ራ- --- ክ--እ ----ን--ባ- -ል-፣ ። ባ-- እ---- መ-- ክ--- ና- እ-- ባ- ደ--- ። ባ-ን እ-ጀ-ን መ-ን ክ-ዝ- ና- እ-ዳ ባ- ደ-የ- ። ----------------------------------- ባንን እንጀራን መታን ክገዝእ ናብ እንዳ ባኒ ደልየ፣ ። 0
b-nin- i-i--ra-i---t-n- -i--zi’--n-b- -n-da ba-- del-----። b----- i-------- m----- k------- n--- i---- b--- d------ ። b-n-n- i-i-e-a-i m-t-n- k-g-z-’- n-b- i-i-a b-n- d-l-y-፣ ። ---------------------------------------------------------- banini inijerani metani kigezi’i nabi inida banī deliye፣ ።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!