Manual de conversa

ca Fer compres   »   pl Sprawunki

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [pięćdziesiąt jeden]

Sprawunki

Tria com vols veure la traducció:   
català polonès Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Ch-- i-- d- b---------. Chcę iść do biblioteki. 0
Vull anar a la llibreria. Ch-- i-- d- k--------. Chcę iść do księgarni. 0
Vull anar al quiosc. Ch-- i-- d- k-----. Chcę iść do kiosku. 0
Vull manllevar un llibre. Ch-- w--------- k------. Chcę wypożyczyć książkę. 0
Vull comprar un llibre. Ch-- k---- k------. Chcę kupić książkę. 0
Vull comprar un diari. Ch-- k---- g-----. Chcę kupić gazetę. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Ch-- i-- d- b---------- w--------- k------. Chcę iść do biblioteki, wypożyczyć książkę. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ch-- i-- d- k--------- k---- k------. Chcę iść do księgarni, kupić książkę. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Ch-- i-- d- k------ k---- g-----. Chcę iść do kiosku, kupić gazetę. 0
Vull anar a ca l’òptic. Ch-- i-- d- o-----. Chcę iść do optyka. 0
Vull anar al supermercat. Ch-- i-- d- s-----------. Chcę iść do supermarketu. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Ch-- i-- d- p-------. Chcę iść do piekarni. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Ch-- k---- o------. Chcę kupić okulary. 0
Vull comprar fruites i verdures. Ch-- k---- o---- i w------. Chcę kupić owoce i warzywa. 0
Vull comprar pastes i pa. Ch-- k---- b---- i c----. Chcę kupić bułki i chleb. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ch-- i-- d- o------ (b-) k---- o------. Chcę iść do optyka, (by) kupić okulary. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Ch-- i-- d- s------------ (b-) k---- o---- i w------. Chcę iść do supermarketu, (by) kupić owoce i warzywa. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Ch-- i-- d- p-------- (b-) k---- b---- i c----. Chcę iść do piekarni, (by) kupić bułki i chleb. 0

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!