Manual de conversa

ca Fer compres   »   ka საყიდლების გაკეთება

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [ორმოცდათერთმეთი]

51 [ormotsdatertmeti]

საყიდლების გაკეთება

[saqidlebis gak'eteba]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. ბიბ--ოთე--ში-----ა. ბ----------- მ----- ბ-ბ-ი-თ-კ-შ- მ-ნ-ა- ------------------- ბიბლიოთეკაში მინდა. 0
bi--i--e-'---i -in--. b------------- m----- b-b-i-t-k-a-h- m-n-a- --------------------- bibliotek'ashi minda.
Vull anar a la llibreria. წიგნის მაღაზია-ი-მინ-ა. წ----- მ-------- მ----- წ-გ-ი- მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა- ----------------------- წიგნის მაღაზიაში მინდა. 0
t--ig-is-ma-h--i--hi -i---. t------- m---------- m----- t-'-g-i- m-g-a-i-s-i m-n-a- --------------------------- ts'ignis maghaziashi minda.
Vull anar al quiosc. კი-ს-ში მი---. კ------ მ----- კ-ო-კ-ი მ-ნ-ა- -------------- კიოსკში მინდა. 0
k'---k---- -i-da. k--------- m----- k-i-s-'-h- m-n-a- ----------------- k'iosk'shi minda.
Vull manllevar un llibre. წ-გ---მინ-ა ---ხო--. წ---- მ---- ვ------- წ-გ-ი მ-ნ-ა ვ-თ-ო-ო- -------------------- წიგნი მინდა ვითხოვო. 0
ts-i-ni ----- v--kh--o. t------ m---- v-------- t-'-g-i m-n-a v-t-h-v-. ----------------------- ts'igni minda vitkhovo.
Vull comprar un llibre. წიგ-----ნდ- --ყ-დო. წ---- მ---- ვ------ წ-გ-ი მ-ნ-ა ვ-ყ-დ-. ------------------- წიგნი მინდა ვიყიდო. 0
t------ -i-da v--i-o. t------ m---- v------ t-'-g-i m-n-a v-q-d-. --------------------- ts'igni minda viqido.
Vull comprar un diari. გა-ე-- მინ-ა--იყ-დ-. გ----- მ---- ვ------ გ-ზ-თ- მ-ნ-ა ვ-ყ-დ-. -------------------- გაზეთი მინდა ვიყიდო. 0
g-z-ti -ind---iq---. g----- m---- v------ g-z-t- m-n-a v-q-d-. -------------------- gazeti minda viqido.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. ბი-ლი--ეკა-ი --ნდ- -ი--ლა- -ი--- რ-მ---თხ-ვ-. ბ----------- მ---- მ------ წ---- რ-- ვ------- ბ-ბ-ი-თ-კ-შ- მ-ნ-ა მ-ს-ლ-, წ-გ-ი რ-მ ვ-თ-ო-ო- --------------------------------------------- ბიბლიოთეკაში მინდა მისვლა, წიგნი რომ ვითხოვო. 0
bi---ote-----i-mi--a-mi----, --'--ni -om-vi--h-vo. b------------- m---- m------ t------ r-- v-------- b-b-i-t-k-a-h- m-n-a m-s-l-, t-'-g-i r-m v-t-h-v-. -------------------------------------------------- bibliotek'ashi minda misvla, ts'igni rom vitkhovo.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. წიგ-ი---ა------ი--ინდ----ს------------ო--ვიყი--. წ----- მ-------- მ---- წ------ წ---- რ-- ვ------ წ-გ-ი- მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, წ-გ-ი რ-მ ვ-ყ-დ-. ------------------------------------------------ წიგნის მაღაზიაში მინდა წასვლა, წიგნი რომ ვიყიდო. 0
ts'--n-s ---hazi-s-i--inda--s'-svla, t---gni ro---iq-d-. t------- m---------- m---- t-------- t------ r-- v------ t-'-g-i- m-g-a-i-s-i m-n-a t-'-s-l-, t-'-g-i r-m v-q-d-. -------------------------------------------------------- ts'ignis maghaziashi minda ts'asvla, ts'igni rom viqido.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. კი-ს-შ- მი--ა-წას---, ---ე----ო--ვი-იდო. კ------ მ---- წ------ გ----- რ-- ვ------ კ-ო-კ-ი მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, გ-ზ-თ- რ-მ ვ-ყ-დ-. ---------------------------------------- კიოსკში მინდა წასვლა, გაზეთი რომ ვიყიდო. 0
k'i-sk'-h-----d--t-'--v-a, --ze-i-r-- viq--o. k--------- m---- t-------- g----- r-- v------ k-i-s-'-h- m-n-a t-'-s-l-, g-z-t- r-m v-q-d-. --------------------------------------------- k'iosk'shi minda ts'asvla, gazeti rom viqido.
Vull anar a ca l’òptic. ოკ-ლი---ა------ წავიდ-. ო--------- უ--- წ------ ო-უ-ი-ტ-ა- უ-დ- წ-ვ-დ-. ----------------------- ოკულისტთან უნდა წავიდე. 0
ok'-l-st-ta- ---a --'a--d-. o----------- u--- t-------- o-'-l-s-'-a- u-d- t-'-v-d-. --------------------------- ok'ulist'tan unda ts'avide.
Vull anar al supermercat. მაღაზ--ში მი-და --ვ-დე. მ-------- მ---- წ------ მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა წ-ვ-დ-. ----------------------- მაღაზიაში მინდა წავიდე. 0
m-g-azia-h- -i-da -s'a--de. m---------- m---- t-------- m-g-a-i-s-i m-n-a t-'-v-d-. --------------------------- maghaziashi minda ts'avide.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. ს-ც--ბ---მინდ---ავი-ე. ს------- მ---- წ------ ს-ც-ო-შ- მ-ნ-ა წ-ვ-დ-. ---------------------- საცხობში მინდა წავიდე. 0
s--s-h--------n-a --'av--e. s---------- m---- t-------- s-t-k-o-s-i m-n-a t-'-v-d-. --------------------------- satskhobshi minda ts'avide.
Vull comprar un parell d’ulleres. სა-ვალ-ს -იდ-- -ი--ა. ს------- ყ---- მ----- ს-თ-ა-ი- ყ-დ-ა მ-ნ-ა- --------------------- სათვალის ყიდვა მინდა. 0
s-tval-- q-dv- -i-da. s------- q---- m----- s-t-a-i- q-d-a m-n-a- --------------------- satvalis qidva minda.
Vull comprar fruites i verdures. ხ-ლ-ს -- -ოსტნ-უ--- -იდ-ა-მ---ა. ხ---- დ- ბ--------- ყ---- მ----- ხ-ლ-ს დ- ბ-ს-ნ-უ-ი- ყ-დ-ა მ-ნ-ა- -------------------------------- ხილის და ბოსტნეულის ყიდვა მინდა. 0
kh-----da bost'n----- q-d----ind-. k----- d- b---------- q---- m----- k-i-i- d- b-s-'-e-l-s q-d-a m-n-a- ---------------------------------- khilis da bost'neulis qidva minda.
Vull comprar pastes i pa. ფუნთუ--ს--ა-----ს-ყ-დვ---ინდ-. ფ------- დ- პ---- ყ---- მ----- ფ-ნ-უ-ი- დ- პ-რ-ს ყ-დ-ა მ-ნ-ა- ------------------------------ ფუნთუშის და პურის ყიდვა მინდა. 0
p-nt-sh-s-----'uri----dva ---da. p-------- d- p----- q---- m----- p-n-u-h-s d- p-u-i- q-d-a m-n-a- -------------------------------- puntushis da p'uris qidva minda.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. ო-ულ----ან მი--ა-წავ-დ---სა--ა-- -ომ ვი--დო. ო--------- მ---- წ------ ს------ რ-- ვ------ ო-უ-ი-ტ-ა- მ-ნ-ა წ-ვ-დ-, ს-თ-ა-ე რ-მ ვ-ყ-დ-. -------------------------------------------- ოკულისტთან მინდა წავიდე, სათვალე რომ ვიყიდო. 0
ok'ulist-t-n-mi--- -----id------vale-rom ---i--. o----------- m---- t-------- s------ r-- v------ o-'-l-s-'-a- m-n-a t-'-v-d-, s-t-a-e r-m v-q-d-. ------------------------------------------------ ok'ulist'tan minda ts'avide, satvale rom viqido.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. მ--აზ-აშ---ინდა წ---ლ-- ხილი -- ბო-ტნე-ლ--რო- ვ---დო. მ-------- მ---- წ------ ხ--- დ- ბ-------- რ-- ვ------ მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, ხ-ლ- დ- ბ-ს-ნ-უ-ი რ-მ ვ-ყ-დ-. ----------------------------------------------------- მაღაზიაში მინდა წასვლა, ხილი და ბოსტნეული რომ ვიყიდო. 0
m-g--zi--h----nd--ts'as---- --il- da b--t'n-u-i-r-- v-q---. m---------- m---- t-------- k---- d- b--------- r-- v------ m-g-a-i-s-i m-n-a t-'-s-l-, k-i-i d- b-s-'-e-l- r-m v-q-d-. ----------------------------------------------------------- maghaziashi minda ts'asvla, khili da bost'neuli rom viqido.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. ს------ი -ი-დ- წას-ლა- -უნთუ---დ--პუ-ი -ომ --ყ-დო. ს------- მ---- წ------ ფ------ დ- პ--- რ-- ვ------ ს-ც-ო-შ- მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, ფ-ნ-უ-ა დ- პ-რ- რ-მ ვ-ყ-დ-. -------------------------------------------------- საცხობში მინდა წასვლა, ფუნთუშა და პური რომ ვიყიდო. 0
sa-s-hobs-- min---------la---u-----a -a---uri -o- v-q--o. s---------- m---- t-------- p------- d- p---- r-- v------ s-t-k-o-s-i m-n-a t-'-s-l-, p-n-u-h- d- p-u-i r-m v-q-d-. --------------------------------------------------------- satskhobshi minda ts'asvla, puntusha da p'uri rom viqido.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!