Manual de conversa

ca gran - petit   »   vi To – nhỏ

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [Sáu mươi tám]

To – nhỏ

Tria com vols veure la traducció:   
català vietnamita Engegar Més
gran i petit to--a-n-ỏ t- v- n-- t- v- n-ỏ --------- to va nhỏ 0
L’elefant és gran. Con --- -o. C-- v-- t-- C-n v-i t-. ----------- Con voi to. 0
El ratolí és petit. Con-c---t -hỏ. C-- c---- n--- C-n c-u-t n-ỏ- -------------- Con chuột nhỏ. 0
fosc i clar t-i ----á-g t-- v- s--- t-i v- s-n- ----------- tối và sáng 0
La nit és fosca. Ban---- --i. B-- đ-- t--- B-n đ-m t-i- ------------ Ban đêm tối. 0
El dia és clar. B-----à-----g. B-- n--- s---- B-n n-à- s-n-. -------------- Ban ngày sáng. 0
vell i jove g-à và --ẻ g-- v- t-- g-à v- t-ẻ ---------- già và trẻ 0
El nostre avi és molt vell. Ông---- c-ú-- --- rất-già. Ô-- c-- c---- t-- r-- g--- Ô-g c-a c-ú-g t-i r-t g-à- -------------------------- Ông của chúng tôi rất già. 0
Fa 70 anys encara era jove. 70 -ă---- --ướ- ông còn----. 7- n-- v- t---- ô-- c-- t--- 7- n-m v- t-ư-c ô-g c-n t-ẻ- ---------------------------- 70 năm về trước ông còn trẻ. 0
bell i lleig đ-p và xấu đ-- v- x-- đ-p v- x-u ---------- đẹp và xấu 0
La papallona és bonica. Con-bướm -ẹp. C-- b--- đ--- C-n b-ớ- đ-p- ------------- Con bướm đẹp. 0
L’aranya és lletja. Co----ệ- --u. C-- n--- x--- C-n n-ệ- x-u- ------------- Con nhện xấu. 0
gras i prim bé- v- -ầy-- -ập-v- ốm b-- v- g-- / M-- v- ố- b-o v- g-y / M-p v- ố- ---------------------- béo và gầy / Mập và ốm 0
Una dona de cent quilos és grassa. P-ụ--- -ặ-- --0 -- -ô -à--éo / --p. P-- n- n--- 1-- k- l- l- b-- / m--- P-ụ n- n-n- 1-0 k- l- l- b-o / m-p- ----------------------------------- Phụ nữ nặng 100 ki lô là béo / mập. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. N-m--iới--ặ-g--- ---lô-l--gầ--/ ốm. N-- g--- n--- 5- k- l- l- g-- / ố-- N-m g-ớ- n-n- 5- k- l- l- g-y / ố-. ----------------------------------- Nam giới nặng 50 ki lô là gầy / ốm. 0
car i barat đắ--v--rẻ đ-- v- r- đ-t v- r- --------- đắt và rẻ 0
El cotxe és car. Xe-hơi --t. X- h-- đ--- X- h-i đ-t- ----------- Xe hơi đắt. 0
El diari és barat. Tờ ----rẻ. T- b-- r-- T- b-o r-. ---------- Tờ báo rẻ. 0

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...