Manual de conversa

ca Fer compres   »   be Закупы

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [пяцьдзесят адзін]

51 [pyats’dzesyat adzіn]

Закупы

[Zakupy]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Я ------ха----------бл-ятэку. Я х___ с_______ у б__________ Я х-ч- с-а-з-ц- у б-б-і-т-к-. ----------------------------- Я хачу схадзіць у бібліятэку. 0
Ya---a-hu-----d--t-’ - ----------u. Y_ k_____ s_________ u b___________ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u b-b-і-a-e-u- ----------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u bіblіyateku.
Vull anar a la llibreria. Я--ач- с----і-ь у --і-ар--. Я х___ с_______ у к________ Я х-ч- с-а-з-ц- у к-і-а-н-. --------------------------- Я хачу схадзіць у кнігарню. 0
Ya ---c-- skh-dzі-s’---k----r---. Y_ k_____ s_________ u k_________ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u k-і-a-n-u- --------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u knіgarnyu.
Vull anar al quiosc. Я--а---с-адзіць у --п--. Я х___ с_______ у ш_____ Я х-ч- с-а-з-ц- у ш-п-к- ------------------------ Я хачу схадзіць у шапік. 0
Ya-k---hu -kh------’-- -ha--k. Y_ k_____ s_________ u s______ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u s-a-і-. ------------------------------ Ya khachu skhadzіts’ u shapіk.
Vull manllevar un llibre. Я -а-- ўз--- у--арыс-а--е-кні--. Я х___ ў____ у к_________ к_____ Я х-ч- ў-я-ь у к-р-с-а-н- к-і-у- -------------------------------- Я хачу ўзяць у карыстанне кнігу. 0
Y- -----u u---ts- u -a-y--an-- --і--. Y_ k_____ u______ u k_________ k_____ Y- k-a-h- u-y-t-’ u k-r-s-a-n- k-і-u- ------------------------------------- Ya khachu uzyats’ u karystanne knіgu.
Vull comprar un llibre. Я --чу-к-піць----гу. Я х___ к_____ к_____ Я х-ч- к-п-ц- к-і-у- -------------------- Я хачу купіць кнігу. 0
Ya -ha--u-k-p---’ knі--. Y_ k_____ k______ k_____ Y- k-a-h- k-p-t-’ k-і-u- ------------------------ Ya khachu kupіts’ knіgu.
Vull comprar un diari. Я ха-у---п-ць г--е-у. Я х___ к_____ г______ Я х-ч- к-п-ц- г-з-т-. --------------------- Я хачу купіць газету. 0
Y- -ha-h- ---іts’-gaz-tu. Y_ k_____ k______ g______ Y- k-a-h- k-p-t-’ g-z-t-. ------------------------- Ya khachu kupіts’ gazetu.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Я-х-ч- с----іц- --б---------, --- у---ь кн---. Я х___ с_______ у б__________ к__ у____ к_____ Я х-ч- с-а-з-ц- у б-б-і-т-к-, к-б у-я-ь к-і-у- ---------------------------------------------- Я хачу схадзіць у бібліятэку, каб узяць кнігу. 0
Y---ha-hu s--ad--t-’-- bіb--y-----,------z---s- ---g-. Y_ k_____ s_________ u b___________ k__ u______ k_____ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u b-b-і-a-e-u- k-b u-y-t-’ k-і-u- ------------------------------------------------------ Ya khachu skhadzіts’ u bіblіyateku, kab uzyats’ knіgu.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Я-х--у-с-адз----у-к-і--р--- к-б------- -н--у. Я х___ с_______ у к________ к__ к_____ к_____ Я х-ч- с-а-з-ц- у к-і-а-н-, к-б к-п-ц- к-і-у- --------------------------------------------- Я хачу схадзіць у кнігарню, каб купіць кнігу. 0
Ya -h-c-u --h---і--- - knі-a--y-- ka--k-p--s- kn-gu. Y_ k_____ s_________ u k_________ k__ k______ k_____ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u k-і-a-n-u- k-b k-p-t-’ k-і-u- ---------------------------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u knіgarnyu, kab kupіts’ knіgu.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Я--а-----ад-і-ь --ша-і-,-каб -у---ь-газ-т-. Я х___ с_______ у ш_____ к__ к_____ г______ Я х-ч- с-а-з-ц- у ш-п-к- к-б к-п-ц- г-з-т-. ------------------------------------------- Я хачу схадзіць у шапік, каб купіць газету. 0
Ya-k-ach-------zі-s--- -h-pі-- k---ku--t-- -azetu. Y_ k_____ s_________ u s______ k__ k______ g______ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u s-a-і-, k-b k-p-t-’ g-z-t-. -------------------------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u shapіk, kab kupіts’ gazetu.
Vull anar a ca l’òptic. Я---ч--сха---ць-- кр-м------кі. Я х___ с_______ у к____ о______ Я х-ч- с-а-з-ц- у к-а-у о-т-к-. ------------------------------- Я хачу схадзіць у краму оптыкі. 0
Ya k----u --ha-zіts--u --amu o----і. Y_ k_____ s_________ u k____ o______ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u k-a-u o-t-k-. ------------------------------------ Ya khachu skhadzіts’ u kramu optykі.
Vull anar al supermercat. Я--а-у -хад-і-ь---с-перм----т. Я х___ с_______ у с___________ Я х-ч- с-а-з-ц- у с-п-р-а-к-т- ------------------------------ Я хачу схадзіць у супермаркет. 0
Y--khachu-sk-adz-----u--up------et. Y_ k_____ s_________ u s___________ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u s-p-r-a-k-t- ----------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u supermarket.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Я х-чу сха----- у б-л-----. Я х___ с_______ у б________ Я х-ч- с-а-з-ц- у б-л-ч-у-. --------------------------- Я хачу схадзіць у булачную. 0
Ya k-a--u-skha-z--s’ --b-lach-uyu. Y_ k_____ s_________ u b__________ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u b-l-c-n-y-. ---------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u bulachnuyu.
Vull comprar un parell d’ulleres. Я--ач--к--і-- -кул---. Я х___ к_____ а_______ Я х-ч- к-п-ц- а-у-я-ы- ---------------------- Я хачу купіць акуляры. 0
Ya---achu-k--іt-’ ---l-ar-. Y_ k_____ k______ a________ Y- k-a-h- k-p-t-’ a-u-y-r-. --------------------------- Ya khachu kupіts’ akulyary.
Vull comprar fruites i verdures. Я---чу--упіц---ад--і-у-і-га--д--ну. Я х___ к_____ с_______ і г_________ Я х-ч- к-п-ц- с-д-в-н- і г-р-д-і-у- ----------------------------------- Я хачу купіць садавіну і гародніну. 0
Ya-kh-------p-t-’ ---avіnu----a-odnіnu. Y_ k_____ k______ s_______ і g_________ Y- k-a-h- k-p-t-’ s-d-v-n- і g-r-d-і-u- --------------------------------------- Ya khachu kupіts’ sadavіnu і garodnіnu.
Vull comprar pastes i pa. Я-хач--к--і-ь бу-ачкі ---леб. Я х___ к_____ б______ і х____ Я х-ч- к-п-ц- б-л-ч-і і х-е-. ----------------------------- Я хачу купіць булачкі і хлеб. 0
Y- --------u-і-s’-bu--c-k- і -hl--. Y_ k_____ k______ b_______ і k_____ Y- k-a-h- k-p-t-’ b-l-c-k- і k-l-b- ----------------------------------- Ya khachu kupіts’ bulachkі і khleb.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Я -ач- схадз--- --к--му о-----, к-- --п-ц- акуляр-. Я х___ с_______ у к____ о______ к__ к_____ а_______ Я х-ч- с-а-з-ц- у к-а-у о-т-к-, к-б к-п-ц- а-у-я-ы- --------------------------------------------------- Я хачу схадзіць у краму оптыкі, каб купіць акуляры. 0
Ya--ha-h- sk-ad---s- u--r-mu op-ykі,-k-- -upіts’--ku-----. Y_ k_____ s_________ u k____ o______ k__ k______ a________ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u k-a-u o-t-k-, k-b k-p-t-’ a-u-y-r-. ---------------------------------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u kramu optykі, kab kupіts’ akulyary.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Я -а-у---а--іц- - с--ерм-ркет, --- ку-іць-с-----ну-і гар----н-. Я х___ с_______ у с___________ к__ к_____ с_______ і г_________ Я х-ч- с-а-з-ц- у с-п-р-а-к-т- к-б к-п-ц- с-д-в-н- і г-р-д-і-у- --------------------------------------------------------------- Я хачу схадзіць у супермаркет, каб купіць садавіну і гародніну. 0
Y-----chu--kha-zі-s--u s--er---k--, kab-----ts’---da-і-----ga---nіn-. Y_ k_____ s_________ u s___________ k__ k______ s_______ і g_________ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u s-p-r-a-k-t- k-b k-p-t-’ s-d-v-n- і g-r-d-і-u- --------------------------------------------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u supermarket, kab kupіts’ sadavіnu і garodnіnu.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Я-хач-----д-іць у-бул----ю, --- -у-і-ь--улачкі і ----. Я х___ с_______ у б________ к__ к_____ б______ і х____ Я х-ч- с-а-з-ц- у б-л-ч-у-, к-б к-п-ц- б-л-ч-і і х-е-. ------------------------------------------------------ Я хачу схадзіць у булачную, каб купіць булачкі і хлеб. 0
Y- ---c-- -k-a---t-- u ---ac-nu--- --b------s’ bu----k- і -h---. Y_ k_____ s_________ u b__________ k__ k______ b_______ і k_____ Y- k-a-h- s-h-d-і-s- u b-l-c-n-y-, k-b k-p-t-’ b-l-c-k- і k-l-b- ---------------------------------------------------------------- Ya khachu skhadzіts’ u bulachnuyu, kab kupіts’ bulachkі і khleb.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!