Manual de conversa

ca Fer compres   »   de Besorgungen machen

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [einundfünfzig]

Besorgungen machen

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Ich-wi-l-i- -ie -i-liot---. Ich will in die Bibliothek. I-h w-l- i- d-e B-b-i-t-e-. --------------------------- Ich will in die Bibliothek. 0
Vull anar a la llibreria. I-h---l- in di--B---handl---. Ich will in die Buchhandlung. I-h w-l- i- d-e B-c-h-n-l-n-. ----------------------------- Ich will in die Buchhandlung. 0
Vull anar al quiosc. I-h will zum-K-os-. Ich will zum Kiosk. I-h w-l- z-m K-o-k- ------------------- Ich will zum Kiosk. 0
Vull manllevar un llibre. Ich w-l--ei- --c------en. Ich will ein Buch leihen. I-h w-l- e-n B-c- l-i-e-. ------------------------- Ich will ein Buch leihen. 0
Vull comprar un llibre. Ich-will--in -------u-e-. Ich will ein Buch kaufen. I-h w-l- e-n B-c- k-u-e-. ------------------------- Ich will ein Buch kaufen. 0
Vull comprar un diari. I-h-w--l--ine--ei-u---k---e-. Ich will eine Zeitung kaufen. I-h w-l- e-n- Z-i-u-g k-u-e-. ----------------------------- Ich will eine Zeitung kaufen. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. I-h-wil- i- die Biblio--e-- um--in B--h--u-l---e-. Ich will in die Bibliothek, um ein Buch zu leihen. I-h w-l- i- d-e B-b-i-t-e-, u- e-n B-c- z- l-i-e-. -------------------------------------------------- Ich will in die Bibliothek, um ein Buch zu leihen. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ich---l-----die-B-c--a-----g, ---ei------ zu ka-f-n. Ich will in die Buchhandlung, um ein Buch zu kaufen. I-h w-l- i- d-e B-c-h-n-l-n-, u- e-n B-c- z- k-u-e-. ---------------------------------------------------- Ich will in die Buchhandlung, um ein Buch zu kaufen. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. I---w-l---u- K----- um -i-e--eitun--zu-kau-e-. Ich will zum Kiosk, um eine Zeitung zu kaufen. I-h w-l- z-m K-o-k- u- e-n- Z-i-u-g z- k-u-e-. ---------------------------------------------- Ich will zum Kiosk, um eine Zeitung zu kaufen. 0
Vull anar a ca l’òptic. I---w--- --m -p-ik-r. Ich will zum Optiker. I-h w-l- z-m O-t-k-r- --------------------- Ich will zum Optiker. 0
Vull anar al supermercat. I-- -ill--u--Supe-markt. Ich will zum Supermarkt. I-h w-l- z-m S-p-r-a-k-. ------------------------ Ich will zum Supermarkt. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Ich----l z-m-B-ck-r. Ich will zum Bäcker. I-h w-l- z-m B-c-e-. -------------------- Ich will zum Bäcker. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. I----il-----e-Bri-l- --ufe-. Ich will eine Brille kaufen. I-h w-l- e-n- B-i-l- k-u-e-. ---------------------------- Ich will eine Brille kaufen. 0
Vull comprar fruites i verdures. Ich-w-ll Ob-t-und -em-s--ka----. Ich will Obst und Gemüse kaufen. I-h w-l- O-s- u-d G-m-s- k-u-e-. -------------------------------- Ich will Obst und Gemüse kaufen. 0
Vull comprar pastes i pa. I-h -ill-B-öt---n---d-B-ot---ufen. Ich will Brötchen und Brot kaufen. I-h w-l- B-ö-c-e- u-d B-o- k-u-e-. ---------------------------------- Ich will Brötchen und Brot kaufen. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. I----i-- z-m Opti---- um-ei-e-Br---e--u-k--f--. Ich will zum Optiker, um eine Brille zu kaufen. I-h w-l- z-m O-t-k-r- u- e-n- B-i-l- z- k-u-e-. ----------------------------------------------- Ich will zum Optiker, um eine Brille zu kaufen. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Ich ---l--u- Sup-rm-rkt---m-O-st-und -e-üse-z---a-f--. Ich will zum Supermarkt, um Obst und Gemüse zu kaufen. I-h w-l- z-m S-p-r-a-k-, u- O-s- u-d G-m-s- z- k-u-e-. ------------------------------------------------------ Ich will zum Supermarkt, um Obst und Gemüse zu kaufen. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. I-h w--- zum------r,-------t-h----n- -rot-zu kau--n. Ich will zum Bäcker, um Brötchen und Brot zu kaufen. I-h w-l- z-m B-c-e-, u- B-ö-c-e- u-d B-o- z- k-u-e-. ---------------------------------------------------- Ich will zum Bäcker, um Brötchen und Brot zu kaufen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!