Manual de conversa

ca gran - petit   »   zh 大–小

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68[六十八]

68 [Liùshíbā]

大–小

[dà – xiǎo]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
gran i petit 大和小 大和小 大-小 --- 大和小 0
dà-é---ǎo dàhé xiǎo d-h- x-ǎ- --------- dàhé xiǎo
L’elefant és gran. 大- --大的 。 大象 是 大的 。 大- 是 大- 。 --------- 大象 是 大的 。 0
d--x-à-g-s-- -- --. dà xiàng shì dà de. d- x-à-g s-ì d- d-. ------------------- dà xiàng shì dà de.
El ratolí és petit. 老鼠-是-小--。 老鼠 是 小的 。 老- 是 小- 。 --------- 老鼠 是 小的 。 0
Lǎ--hǔ-shì xi-o d-. Lǎoshǔ shì xiǎo de. L-o-h- s-ì x-ǎ- d-. ------------------- Lǎoshǔ shì xiǎo de.
fosc i clar 黑暗的 和-明亮的 黑暗的 和 明亮的 黑-的 和 明-的 --------- 黑暗的 和 明亮的 0
H--'à--de--é----gli--g -e Hēi'àn de hé míngliàng de H-i-à- d- h- m-n-l-à-g d- ------------------------- Hēi'àn de hé míngliàng de
La nit és fosca. 黑- 是---的 黑夜 是 黑暗的 黑- 是 黑-的 -------- 黑夜 是 黑暗的 0
hē---------ē--àn de hēiyè shì hēi'àn de h-i-è s-ì h-i-à- d- ------------------- hēiyè shì hēi'àn de
El dia és clar. 白天 是--亮的 白天 是 明亮的 白- 是 明-的 -------- 白天 是 明亮的 0
b---i-- -hì --n-l---g-de báitiān shì míngliàng de b-i-i-n s-ì m-n-l-à-g d- ------------------------ báitiān shì míngliàng de
vell i jove 年老的 - 年轻的 。 年老的 和 年轻的 。 年-的 和 年-的 。 ----------- 年老的 和 年轻的 。 0
n----l-o -e h--n--n------e. nián lǎo de hé niánqīng de. n-á- l-o d- h- n-á-q-n- d-. --------------------------- nián lǎo de hé niánqīng de.
El nostre avi és molt vell. 我-的 -祖-/祖---老-。 我们的 外祖父/祖父 很老 。 我-的 外-父-祖- 很- 。 --------------- 我们的 外祖父/祖父 很老 。 0
W--en----w-iz-f-- z-----ě- lǎ-. Wǒmen de wàizǔfù/ zǔfù hěn lǎo. W-m-n d- w-i-ǔ-ù- z-f- h-n l-o- ------------------------------- Wǒmen de wàizǔfù/ zǔfù hěn lǎo.
Fa 70 anys encara era jove. 7-年--------轻的-。 70年前 他 还是 年轻的 。 7-年- 他 还- 年-的 。 --------------- 70年前 他 还是 年轻的 。 0
7----á--qián tā-há-s-- niá-q-ng -e. 70 Nián qián tā háishì niánqīng de. 7- N-á- q-á- t- h-i-h- n-á-q-n- d-. ----------------------------------- 70 Nián qián tā háishì niánqīng de.
bell i lleig 美-的 和-丑的 美丽的 和 丑的 美-的 和 丑- -------- 美丽的 和 丑的 0
M-il- -e hé-chǒ- de Měilì de hé chǒu de M-i-ì d- h- c-ǒ- d- ------------------- Měilì de hé chǒu de
La papallona és bonica. 这只-蝴- 是---的 。 这只 蝴蝶 是 美丽的 。 这- 蝴- 是 美-的 。 ------------- 这只 蝴蝶 是 美丽的 。 0
z-- -h---údié---ì-----ì-de. zhè zhǐ húdié shì měilì de. z-è z-ǐ h-d-é s-ì m-i-ì d-. --------------------------- zhè zhǐ húdié shì měilì de.
L’aranya és lletja. 这只 -蛛-是 -看--。 这只 蜘蛛 是 难看的 。 这- 蜘- 是 难-的 。 ------------- 这只 蜘蛛 是 难看的 。 0
Z-è zh---hīz-- shì----k-----. Zhè zhǐ zhīzhū shì nánkàn de. Z-è z-ǐ z-ī-h- s-ì n-n-à- d-. ----------------------------- Zhè zhǐ zhīzhū shì nánkàn de.
gras i prim 胖的-瘦的 胖的和瘦的 胖-和-的 ----- 胖的和瘦的 0
P--- -- hé-s-ò- -e Pàng de hé shòu de P-n- d- h- s-ò- d- ------------------ Pàng de hé shòu de
Una dona de cent quilos és grassa. 100-斤- -人-挺-的 。 100公斤的 女人 挺胖的 。 1-0-斤- 女- 挺-的 。 --------------- 100公斤的 女人 挺胖的 。 0
1---g--g--- de ----n----g pà-g de. 100 gōngjīn de nǚrén tǐng pàng de. 1-0 g-n-j-n d- n-r-n t-n- p-n- d-. ---------------------------------- 100 gōngjīn de nǚrén tǐng pàng de.
Un home de cinquanta quilos és prim. 50-斤的 男人 挺瘦的 。 50公斤的 男人 挺瘦的 。 5-公-的 男- 挺-的 。 -------------- 50公斤的 男人 挺瘦的 。 0
50 G---j-- d- --nrén-tǐn---hò----. 50 Gōngjīn de nánrén tǐng shòu de. 5- G-n-j-n d- n-n-é- t-n- s-ò- d-. ---------------------------------- 50 Gōngjīn de nánrén tǐng shòu de.
car i barat 贵- 和 -宜的 贵的 和 便宜的 贵- 和 便-的 -------- 贵的 和 便宜的 0
G----- hé--i-----de Guì de hé piányí de G-ì d- h- p-á-y- d- ------------------- Guì de hé piányí de
El cotxe és car. 这--轿------。 这辆 轿车 挺贵的 。 这- 轿- 挺-的 。 ----------- 这辆 轿车 挺贵的 。 0
z---l-àng-ji-och---ǐn- -u- --. zhè liàng jiàochē tǐng guì de. z-è l-à-g j-à-c-ē t-n- g-ì d-. ------------------------------ zhè liàng jiàochē tǐng guì de.
El diari és barat. 这--报--挺便---。 这张 报纸 挺便宜的 。 这- 报- 挺-宜- 。 ------------ 这张 报纸 挺便宜的 。 0
Z-- z-ā-g bào-h------ pi-n-- de. Zhè zhāng bàozhǐ tǐng piányí de. Z-è z-ā-g b-o-h- t-n- p-á-y- d-. -------------------------------- Zhè zhāng bàozhǐ tǐng piányí de.

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...