Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   zh 问题–过去时2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86[八十六]

86 [Bāshíliù]

问题–过去时2

[wèntí – guòqù shí 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Quina corbata has portat? 你 带-- -----领- ？ 你 带过的 是 哪条 领带 ？ 你 带-的 是 哪- 领- ？ --------------- 你 带过的 是 哪条 领带 ？ 0
n--dà--uò--e--h- -ǎ-tiá---ǐn--à-? nǐ dàiguò de shì nǎ tiáo lǐngdài? n- d-i-u- d- s-ì n- t-á- l-n-d-i- --------------------------------- nǐ dàiguò de shì nǎ tiáo lǐngdài?
Quin cotxe has comprat? 你-买的 --哪辆 车 ？ 你 买的 是 哪辆 车 ？ 你 买- 是 哪- 车 ？ ------------- 你 买的 是 哪辆 车 ？ 0
N- mǎi--- --- n----àng -hē? Nǐ mǎi de shì nǎ liàng chē? N- m-i d- s-ì n- l-à-g c-ē- --------------------------- Nǐ mǎi de shì nǎ liàng chē?
A quin diari t’has abonat? 你--过 哪--报纸-？ 你 订过 哪份 报纸 ？ 你 订- 哪- 报- ？ ------------ 你 订过 哪份 报纸 ？ 0
N- --n-g-ò -- fèn b---hǐ? Nǐ dìngguò nǎ fèn bàozhǐ? N- d-n-g-ò n- f-n b-o-h-? ------------------------- Nǐ dìngguò nǎ fèn bàozhǐ?
Qui ha vist? 您 -见 谁- ？ 您 看见 谁了 ？ 您 看- 谁- ？ --------- 您 看见 谁了 ？ 0
Nín k-nji-n-s---le? Nín kànjiàn shuíle? N-n k-n-i-n s-u-l-? ------------------- Nín kànjiàn shuíle?
Amb qui s’ha trobat? 您---- 见-面---？ 您 和 谁 见过面 了 ？ 您 和 谁 见-面 了 ？ ------------- 您 和 谁 见过面 了 ？ 0
Ní--------í-j-à-guò-mi--l-? Nín hé shuí jiànguò miànle? N-n h- s-u- j-à-g-ò m-à-l-? --------------------------- Nín hé shuí jiànguò miànle?
Qui ha reconegut? 您-认----了-？ 您 认出 谁 了 ？ 您 认- 谁 了 ？ ---------- 您 认出 谁 了 ？ 0
N---rèn --ū-sh-í-e? Nín rèn chū shuíle? N-n r-n c-ū s-u-l-? ------------------- Nín rèn chū shuíle?
Quan s’ha llevat? 您-什么--候 ----？ 您 什么 时候 起床的 ？ 您 什- 时- 起-的 ？ ------------- 您 什么 时候 起床的 ？ 0
N-n --énme----hòu--ǐc-uá-g-de? Nín shénme shíhòu qǐchuáng de? N-n s-é-m- s-í-ò- q-c-u-n- d-? ------------------------------ Nín shénme shíhòu qǐchuáng de?
Quan ha començat? 您-----候 开始- ？ 您 什么 时候 开始的 ？ 您 什- 时- 开-的 ？ ------------- 您 什么 时候 开始的 ？ 0
N----hénm- s-í--u -āishǐ--e? Nín shénme shíhòu kāishǐ de? N-n s-é-m- s-í-ò- k-i-h- d-? ---------------------------- Nín shénme shíhòu kāishǐ de?
Quan ha acabat? 您-什么--候 -止的-？ 您 什么 时候 停止的 ？ 您 什- 时- 停-的 ？ ------------- 您 什么 时候 停止的 ？ 0
Nín--h--m--sh-h-u tín---ǐ-de? Nín shénme shíhòu tíngzhǐ de? N-n s-é-m- s-í-ò- t-n-z-ǐ d-? ----------------------------- Nín shénme shíhòu tíngzhǐ de?
Per què s’ha despertat? 您 ----醒-- ？ 您 为什么 醒 了 ？ 您 为-么 醒 了 ？ ----------- 您 为什么 醒 了 ？ 0
N-n----s-éme -ǐ--le? Nín wèishéme xǐngle? N-n w-i-h-m- x-n-l-? -------------------- Nín wèishéme xǐngle?
Per què s’ha fet mestre? 您--什么-当了 -师-？ 您 为什么 当了 教师 ？ 您 为-么 当- 教- ？ ------------- 您 为什么 当了 教师 ？ 0
N-n-wè-sh----d-n-le-j-à----? Nín wèishéme dāngle jiàoshī? N-n w-i-h-m- d-n-l- j-à-s-ī- ---------------------------- Nín wèishéme dāngle jiàoshī?
Per què ha agafat un taxi? 您-为什么--了 --车 ？ 您 为什么 坐了 出租车 ？ 您 为-么 坐- 出-车 ？ -------------- 您 为什么 坐了 出租车 ？ 0
N-- -è--hém- z--l--c-ūzū--h-? Nín wèishéme zuòle chūzū chē? N-n w-i-h-m- z-ò-e c-ū-ū c-ē- ----------------------------- Nín wèishéme zuòle chūzū chē?
D’on ha vingut? 您 -哪--来- ？ 您 从哪里 来的 ？ 您 从-里 来- ？ ---------- 您 从哪里 来的 ？ 0
N---cón- --l----i d-? Nín cóng nǎlǐ lái de? N-n c-n- n-l- l-i d-? --------------------- Nín cóng nǎlǐ lái de?
On ha anat? 您--哪里 了-？ 您 去哪里 了 ？ 您 去-里 了 ？ --------- 您 去哪里 了 ？ 0
Nín -- nǎl----? Nín qù nǎlǐ le? N-n q- n-l- l-? --------------- Nín qù nǎlǐ le?
On ha estat? 您-去了--儿 ？ 您 去了 哪儿 ？ 您 去- 哪- ？ --------- 您 去了 哪儿 ？ 0
N-----le-nǎ--r? Nín qùle nǎ'er? N-n q-l- n-'-r- --------------- Nín qùle nǎ'er?
Qui has ajudat? 你 -- 了 ？ 你 帮谁 了 ？ 你 帮- 了 ？ -------- 你 帮谁 了 ？ 0
N--b-ng---u--e? Nǐ bāng shuíle? N- b-n- s-u-l-? --------------- Nǐ bāng shuíle?
A qui has escrit? 你 给---信-了-？ 你 给谁 写信 了 ？ 你 给- 写- 了 ？ ----------- 你 给谁 写信 了 ？ 0
N--g-i-s-u---i- --n-e? Nǐ gěi shuí xiě xìnle? N- g-i s-u- x-ě x-n-e- ---------------------- Nǐ gěi shuí xiě xìnle?
A qui has respost? 你 回- 谁 了-？ 你 回答 谁 了 ？ 你 回- 谁 了 ？ ---------- 你 回答 谁 了 ？ 0
Nǐ--uí-á s-u-l-? Nǐ huídá shuíle? N- h-í-á s-u-l-? ---------------- Nǐ huídá shuíle?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...