Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   zh 一周的七天

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9[九]

9 [Jiǔ]

一周的七天

[yīzhōu de qītiān]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
el dilluns 星期一 星期一 星-一 --- 星期一 0
x---qí yī xīngqí yī x-n-q- y- --------- xīngqí yī
el dimarts 星期二 星期二 星-二 --- 星期二 0
x-n--í--r xīngqí'èr x-n-q-'-r --------- xīngqí'èr
el dimecres 星-三 星期三 星-三 --- 星期三 0
xīn-qí-ān xīngqísān x-n-q-s-n --------- xīngqísān
el dijous 星期四 星期四 星-四 --- 星期四 0
xī-g---ì xīngqísì x-n-q-s- -------- xīngqísì
el divendres 星-五 星期五 星-五 --- 星期五 0
xī-g---ǔ xīngqíwǔ x-n-q-w- -------- xīngqíwǔ
el dissabte 星期六 星期六 星-六 --- 星期六 0
x--gqíl-ù xīngqíliù x-n-q-l-ù --------- xīngqíliù
el diumenge 星期--天 星期日/天 星-日-天 ----- 星期日/天 0
x-ngq-r-/ -i-n xīngqírì/ tiān x-n-q-r-/ t-ā- -------------- xīngqírì/ tiān
la setmana 周-星期/礼拜 周/星期/礼拜 周-星-/-拜 ------- 周/星期/礼拜 0
z--u- -īn---- l-bài zhōu/ xīngqí/ lǐbài z-ō-/ x-n-q-/ l-b-i ------------------- zhōu/ xīngqí/ lǐbài
del dilluns al diumenge 从 周----周日--- --- --星-天 从 周一 到 周日 /从 星期一 到 星期天 从 周- 到 周- /- 星-一 到 星-天 ---------------------- 从 周一 到 周日 /从 星期一 到 星期天 0
có-g z-ō-y--dà--z--u -ì/ c--g ---gqí-y- --o ------ti-n cóng zhōuyī dào zhōu rì/ cóng xīngqí yī dào xīngqítiān c-n- z-ō-y- d-o z-ō- r-/ c-n- x-n-q- y- d-o x-n-q-t-ā- ------------------------------------------------------ cóng zhōuyī dào zhōu rì/ cóng xīngqí yī dào xīngqítiān
El primer dia és el dilluns. 第-----星期--。 第一天 是 星期一 。 第-天 是 星-一 。 ----------- 第一天 是 星期一 。 0
dì--- t-ān-shì-xī--qí --. dì yī tiān shì xīngqí yī. d- y- t-ā- s-ì x-n-q- y-. ------------------------- dì yī tiān shì xīngqí yī.
El segon dia és el dimarts. 第二--是-星-二-。 第二天 是 星期二 。 第-天 是 星-二 。 ----------- 第二天 是 星期二 。 0
Dì è--t--- s-- --ngqí'--. Dì èr tiān shì xīngqí'èr. D- è- t-ā- s-ì x-n-q-'-r- ------------------------- Dì èr tiān shì xīngqí'èr.
El tercer dia és el dimecres. 第三- 是-星期- 。 第三天 是 星期三 。 第-天 是 星-三 。 ----------- 第三天 是 星期三 。 0
Dì sā--ti-n -hì-----q-s-n. Dì sān tiān shì xīngqísān. D- s-n t-ā- s-ì x-n-q-s-n- -------------------------- Dì sān tiān shì xīngqísān.
El quart dia és el dijous. 第四天-- 星-四-。 第四天 是 星期四 。 第-天 是 星-四 。 ----------- 第四天 是 星期四 。 0
Dì-sì--iān -hì ---g-í-ì. Dì sì tiān shì xīngqísì. D- s- t-ā- s-ì x-n-q-s-. ------------------------ Dì sì tiān shì xīngqísì.
El cinquè dia és el divendres. 第-- 是 星-五 。 第五天 是 星期五 。 第-天 是 星-五 。 ----------- 第五天 是 星期五 。 0
D---ǔ ---n --ì-xī-g-íw-. Dì wǔ tiān shì xīngqíwǔ. D- w- t-ā- s-ì x-n-q-w-. ------------------------ Dì wǔ tiān shì xīngqíwǔ.
El sisè dia és dissabte. 第-天 是-星期六 。 第六天 是 星期六 。 第-天 是 星-六 。 ----------- 第六天 是 星期六 。 0
Dì ----ti----h----ng---iù. Dì liù tiān shì xīngqíliù. D- l-ù t-ā- s-ì x-n-q-l-ù- -------------------------- Dì liù tiān shì xīngqíliù.
El setè dia és el diumenge. 第-- - 星---。 第七天 是 星期天 。 第-天 是 星-天 。 ----------- 第七天 是 星期天 。 0
Dì--īt-ā--s-ì -ī--q--iā-. Dì qītiān shì xīngqítiān. D- q-t-ā- s-ì x-n-q-t-ā-. ------------------------- Dì qītiān shì xīngqítiān.
La setmana té set dies. 一--星期----天 。 一个 星期 有 七天 。 一- 星- 有 七- 。 ------------ 一个 星期 有 七天 。 0
Y--è -ī-gqí y-- -ī t-ā-. Yīgè xīngqí yǒu qī tiān. Y-g- x-n-q- y-u q- t-ā-. ------------------------ Yīgè xīngqí yǒu qī tiān.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. 我--只 -作--- 。 我们 只 工作 五天 。 我- 只 工- 五- 。 ------------ 我们 只 工作 五天 。 0
W-m-- -h- -ōn-----wǔ t---. Wǒmen zhǐ gōngzuò wǔ tiān. W-m-n z-ǐ g-n-z-ò w- t-ā-. -------------------------- Wǒmen zhǐ gōngzuò wǔ tiān.

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!