Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   el Ερωτήσεις – παρελθοντικός 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [ογδόντα έξι]

86 [ogdónta éxi]

Ερωτήσεις – παρελθοντικός 2

[Erōtḗseis – parelthontikós 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Quina corbata has portat? Ποι---ρ---τ- -όρ-σε-; Ποια γραβάτα φόρεσες; Π-ι- γ-α-ά-α φ-ρ-σ-ς- --------------------- Ποια γραβάτα φόρεσες; 0
Poia--ra-----phó-----? Poia grabáta phóreses? P-i- g-a-á-a p-ó-e-e-? ---------------------- Poia grabáta phóreses?
Quin cotxe has comprat? Π-ιο αυ--κίν-τ- α--ρασες; Ποιο αυτοκίνητο αγόρασες; Π-ι- α-τ-κ-ν-τ- α-ό-α-ε-; ------------------------- Ποιο αυτοκίνητο αγόρασες; 0
Po-o-a--ok--ē-o a--r----? Poio autokínēto agórases? P-i- a-t-k-n-t- a-ó-a-e-? ------------------------- Poio autokínēto agórases?
A quin diari t’has abonat? Σε --ιά --η--ρίδα-έγ--ε---υν-ρ--ητή-; Σε ποιά εφημερίδα έγινες συνδρομητής; Σ- π-ι- ε-η-ε-ί-α έ-ι-ε- σ-ν-ρ-μ-τ-ς- ------------------------------------- Σε ποιά εφημερίδα έγινες συνδρομητής; 0
Se-po-á-eph---r--a-ég---s--y-drom-t-s? Se poiá ephēmerída égines syndromētḗs? S- p-i- e-h-m-r-d- é-i-e- s-n-r-m-t-s- -------------------------------------- Se poiá ephēmerída égines syndromētḗs?
Qui ha vist? Π---ν ----τ-; Ποιον είδατε; Π-ι-ν ε-δ-τ-; ------------- Ποιον είδατε; 0
Poion eí--t-? Poion eídate? P-i-n e-d-t-? ------------- Poion eídate?
Amb qui s’ha trobat? Πο-ον -υνα--ή---ε; Ποιον συναντήσατε; Π-ι-ν σ-ν-ν-ή-α-ε- ------------------ Ποιον συναντήσατε; 0
P--o- -ynan--sat-? Poion synantḗsate? P-i-n s-n-n-ḗ-a-e- ------------------ Poion synantḗsate?
Qui ha reconegut? Π-ι-ν -ν---ω-----ε; Ποιον αναγνωρίσατε; Π-ι-ν α-α-ν-ρ-σ-τ-; ------------------- Ποιον αναγνωρίσατε; 0
Poion --ag------t-? Poion anagnōrísate? P-i-n a-a-n-r-s-t-? ------------------- Poion anagnōrísate?
Quan s’ha llevat? Πό---σ---θ-κ-τε; Πότε σηκωθήκατε; Π-τ- σ-κ-θ-κ-τ-; ---------------- Πότε σηκωθήκατε; 0
Póte---kōth-kate? Póte sēkōthḗkate? P-t- s-k-t-ḗ-a-e- ----------------- Póte sēkōthḗkate?
Quan ha començat? Π--ε-ξ---νήσ--ε; Πότε ξεκινήσατε; Π-τ- ξ-κ-ν-σ-τ-; ---------------- Πότε ξεκινήσατε; 0
P------kinḗsate? Póte xekinḗsate? P-t- x-k-n-s-t-? ---------------- Póte xekinḗsate?
Quan ha acabat? Πότ-----μ-τήσ---; Πότε σταματήσατε; Π-τ- σ-α-α-ή-α-ε- ----------------- Πότε σταματήσατε; 0
P-------ma--sa-e? Póte stamatḗsate? P-t- s-a-a-ḗ-a-e- ----------------- Póte stamatḗsate?
Per què s’ha despertat? Γ-ατ- ξυπ----τε; Γιατί ξυπνήσατε; Γ-α-ί ξ-π-ή-α-ε- ---------------- Γιατί ξυπνήσατε; 0
Gia-- -y-n-sa--? Giatí xypnḗsate? G-a-í x-p-ḗ-a-e- ---------------- Giatí xypnḗsate?
Per què s’ha fet mestre? Γιατί-γί------ά---λ--; Γιατί γίνατε δάσκαλος; Γ-α-ί γ-ν-τ- δ-σ-α-ο-; ---------------------- Γιατί γίνατε δάσκαλος; 0
G-a---g-n-t---á--alo-? Giatí gínate dáskalos? G-a-í g-n-t- d-s-a-o-? ---------------------- Giatí gínate dáskalos?
Per què ha agafat un taxi? Γι--- ----τε --ξί; Γιατί πήρατε ταξί; Γ-α-ί π-ρ-τ- τ-ξ-; ------------------ Γιατί πήρατε ταξί; 0
G-----p-rat---ax-? Giatí pḗrate taxí? G-a-í p-r-t- t-x-? ------------------ Giatí pḗrate taxí?
D’on ha vingut? Α-----ύ ---ατ-; Από πού ήρθατε; Α-ό π-ύ ή-θ-τ-; --------------- Από πού ήρθατε; 0
A-- p-ú -rth--e? Apó poú ḗrthate? A-ó p-ú ḗ-t-a-e- ---------------- Apó poú ḗrthate?
On ha anat? Πού-πή-α--; Πού πήγατε; Π-ύ π-γ-τ-; ----------- Πού πήγατε; 0
P-ú--ḗga--? Poú pḗgate? P-ú p-g-t-? ----------- Poú pḗgate?
On ha estat? Π-ύ ήσα--αν; Πού ήσασταν; Π-ύ ή-α-τ-ν- ------------ Πού ήσασταν; 0
P-----a-tan? Poú ḗsastan? P-ú ḗ-a-t-n- ------------ Poú ḗsastan?
Qui has ajudat? Ποι-ν-βοήθησες; Ποιον βοήθησες; Π-ι-ν β-ή-η-ε-; --------------- Ποιον βοήθησες; 0
P---n--o-------? Poion boḗthēses? P-i-n b-ḗ-h-s-s- ---------------- Poion boḗthēses?
A qui has escrit? Σ- -οι-ν--γ-αψ--; Σε ποιον έγραψες; Σ- π-ι-ν έ-ρ-ψ-ς- ----------------- Σε ποιον έγραψες; 0
Se -oion égr-pse-? Se poion égrapses? S- p-i-n é-r-p-e-? ------------------ Se poion égrapses?
A qui has respost? Σε -οιον απάν-η-ε-; Σε ποιον απάντησες; Σ- π-ι-ν α-ά-τ-σ-ς- ------------------- Σε ποιον απάντησες; 0
S---oio- a-án-ē-e-? Se poion apántēses? S- p-i-n a-á-t-s-s- ------------------- Se poion apántēses?

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...