Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   es Aprendiendo lenguas extranjeras

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [veintitrés]

Aprendiendo lenguas extranjeras

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
On ha après l’espanyol? ¿En d---- apre--ió (u-te-)-e-pa--l? ¿-- d---- a------- (------ e------- ¿-n d-n-e a-r-n-i- (-s-e-) e-p-ñ-l- ----------------------------------- ¿En dónde aprendió (usted) español?
Parla portuguès també? ¿Pu-d--(--te-)-t--b----hab--- port-gué-? ¿----- (------ t------ h----- p--------- ¿-u-d- (-s-e-) t-m-i-n h-b-a- p-r-u-u-s- ---------------------------------------- ¿Puede (usted) también hablar portugués?
Sí, i també parlo una mica d’italià. Sí- - t-mbién y- sé h-bl-- u- p--o -e----l--n-. S-- y t------ y- s- h----- u- p--- d- i-------- S-, y t-m-i-n y- s- h-b-a- u- p-c- d- i-a-i-n-. ----------------------------------------------- Sí, y también yo sé hablar un poco de italiano.
Penso que parla molt bé. P-e-so q-e--u-te-)-habla-mu- b--n. P----- q-- (------ h---- m-- b---- P-e-s- q-e (-s-e-) h-b-a m-y b-e-. ---------------------------------- Pienso que (usted) habla muy bien.
Les llengües s’assemblen. Los i----as-so--b-sta-te ---e-id-s. L-- i------ s-- b------- p--------- L-s i-i-m-s s-n b-s-a-t- p-r-c-d-s- ----------------------------------- Los idiomas son bastante parecidos.
Les puc comprendre bé. Yo ---d- entend--lo- --en. Y- p---- e---------- b---- Y- p-e-o e-t-n-e-l-s b-e-. -------------------------- Yo puedo entenderlos bien.
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. P--o -----fíci- -a---rlo--y -sc-ib-rlos. P--- e- d------ h-------- y e----------- P-r- e- d-f-c-l h-b-a-l-s y e-c-i-i-l-s- ---------------------------------------- Pero es difícil hablarlos y escribirlos.
Encara faig un munt d’errors. Aún-c-m--o--u--os -rr-re-. A-- c----- m----- e------- A-n c-m-t- m-c-o- e-r-r-s- -------------------------- Aún cometo muchos errores.
No dubti a corregir-me, si us plau. Por-f---r--c-rrí---e---em--e. P-- f----- c-------- s------- P-r f-v-r- c-r-í-a-e s-e-p-e- ----------------------------- Por favor, corríjame siempre.
La seva pronunciació és molt bona. Su p-o----ia--ón -s mu--bu-na. S- p------------ e- m-- b----- S- p-o-u-c-a-i-n e- m-y b-e-a- ------------------------------ Su pronunciación es muy buena.
Té un lleuger accent. (Us-e-) -i--- u--poco-de-ac----. (------ t---- u- p--- d- a------ (-s-e-) t-e-e u- p-c- d- a-e-t-. -------------------------------- (Usted) tiene un poco de acento.
Es pot endevinar d’on ve. U---p--de d-du--r-d- d-nd--viene -u-t-d). U-- p---- d------ d- d---- v---- (------- U-o p-e-e d-d-c-r d- d-n-e v-e-e (-s-e-)- ----------------------------------------- Uno puede deducir de dónde viene (usted).
Quina és la seva llengua materna? ¿C-ál-es s- ----u---a-e---? ¿---- e- s- l----- m------- ¿-u-l e- s- l-n-u- m-t-r-a- --------------------------- ¿Cuál es su lengua materna?
Que fa algun curs de llengua vostè? ¿-s-á (--ted------ndo un c------e -dio-a-? ¿---- (------ t------ u- c---- d- i------- ¿-s-á (-s-e-) t-m-n-o u- c-r-o d- i-i-m-s- ------------------------------------------ ¿Está (usted) tomando un curso de idiomas?
Quin material utilitza? ¿Qu---at-ri---------pr----za---u---i---(---e--? ¿--- m--------- d- a---------- u------ (------- ¿-u- m-t-r-a-e- d- a-r-n-i-a-e u-i-i-a (-s-e-)- ----------------------------------------------- ¿Qué materiales de aprendizaje utiliza (usted)?
Ara mateix no me’n recordo del nom. E--es---mo-e-t--no s- -óm- s--l-ama. E- e--- m------ n- s- c--- s- l----- E- e-t- m-m-n-o n- s- c-m- s- l-a-a- ------------------------------------ En este momento no sé cómo se llama.
El títol no em ve a la memòria. E--t---lo no ----i-n--a -a ca----. E- t----- n- m- v---- a l- c------ E- t-t-l- n- m- v-e-e a l- c-b-z-. ---------------------------------- El título no me viene a la cabeza.
L’he oblidat. (--- ----e-olvi--d-. (--- l- h- o-------- (-o- l- h- o-v-d-d-. -------------------- (Yo) lo he olvidado.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!