Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   eo Lerni fremdajn lingvojn

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [dudek tri]

Lerni fremdajn lingvojn

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
On ha après l’espanyol? K---vi---r-is l- -is--na-? Kie vi lernis la hispanan? K-e v- l-r-i- l- h-s-a-a-? -------------------------- Kie vi lernis la hispanan? 0
Parla portuguès també? Ĉ- vi par-l-- a-k---l- por-u-alan? Ĉu vi parolas ankaŭ la portugalan? Ĉ- v- p-r-l-s a-k-ŭ l- p-r-u-a-a-? ---------------------------------- Ĉu vi parolas ankaŭ la portugalan? 0
Sí, i també parlo una mica d’italià. J-s, --- mi --m p--o-as-an--ŭ ----ta---. Jes, kaj mi iom parolas ankaŭ la italan. J-s- k-j m- i-m p-r-l-s a-k-ŭ l- i-a-a-. ---------------------------------------- Jes, kaj mi iom parolas ankaŭ la italan. 0
Penso que parla molt bé. Vi-t-----ne pa--l--,--aŭ-mi. Vi tre bone parolas, laŭ mi. V- t-e b-n- p-r-l-s- l-ŭ m-. ---------------------------- Vi tre bone parolas, laŭ mi. 0
Les llengües s’assemblen. L- l-ng--j-e-ta--s----- sim----. La lingvoj estas sufiĉe similaj. L- l-n-v-j e-t-s s-f-ĉ- s-m-l-j- -------------------------------- La lingvoj estas sufiĉe similaj. 0
Les puc comprendre bé. M--p-vas---in-b-ne kompr---. Mi povas ilin bone kompreni. M- p-v-s i-i- b-n- k-m-r-n-. ---------------------------- Mi povas ilin bone kompreni. 0
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. S-- pa-ol- -a- -----i--al-ac----. Sed paroli kaj skribi malfacilas. S-d p-r-l- k-j s-r-b- m-l-a-i-a-. --------------------------------- Sed paroli kaj skribi malfacilas. 0
Encara faig un munt d’errors. M--a-ko--- faras -u-tajn---arojn. Mi ankoraŭ faras multajn erarojn. M- a-k-r-ŭ f-r-s m-l-a-n e-a-o-n- --------------------------------- Mi ankoraŭ faras multajn erarojn. 0
No dubti a corregir-me, si us plau. B----lu --- ĉi-m -ore-ti. Bonvolu min ĉiam korekti. B-n-o-u m-n ĉ-a- k-r-k-i- ------------------------- Bonvolu min ĉiam korekti. 0
La seva pronunciació és molt bona. Vi- ------ca-o-es-as -re ----. Via prononcado estas tre bona. V-a p-o-o-c-d- e-t-s t-e b-n-. ------------------------------ Via prononcado estas tre bona. 0
Té un lleuger accent. V- ---a- m----rtan ak--nto-. Vi havas malfortan akĉenton. V- h-v-s m-l-o-t-n a-ĉ-n-o-. ---------------------------- Vi havas malfortan akĉenton. 0
Es pot endevinar d’on ve. On- re-o--s-v--n d--e--n. Oni rekonas vian devenon. O-i r-k-n-s v-a- d-v-n-n- ------------------------- Oni rekonas vian devenon. 0
Quina és la seva llengua materna? Ki--esta--v-a--epa-r--lin-v-? Kiu estas via gepatra lingvo? K-u e-t-s v-a g-p-t-a l-n-v-? ----------------------------- Kiu estas via gepatra lingvo? 0
Que fa algun curs de llengua vostè? Ĉu--- -----s---ngv-k--s--? Ĉu vi sekvas lingvokurson? Ĉ- v- s-k-a- l-n-v-k-r-o-? -------------------------- Ĉu vi sekvas lingvokurson? 0
Quin material utilitza? Ki-n le-n--o- -i---as? Kiun lernilon vi uzas? K-u- l-r-i-o- v- u-a-? ---------------------- Kiun lernilon vi uzas? 0
Ara mateix no me’n recordo del nom. Mi--u- n- -lu---ia-----n --mon. Mi nun ne plu scias ĝian nomon. M- n-n n- p-u s-i-s ĝ-a- n-m-n- ------------------------------- Mi nun ne plu scias ĝian nomon. 0
El títol no em ve a la memòria. L--t-t--o-n--reve-as--- m-a --mo--. La titolo ne revenas al mia memoro. L- t-t-l- n- r-v-n-s a- m-a m-m-r-. ----------------------------------- La titolo ne revenas al mia memoro. 0
L’he oblidat. Mi-ĝ-n--or-e---. Mi ĝin forgesis. M- ĝ-n f-r-e-i-. ---------------- Mi ĝin forgesis. 0

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!