Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   es dar explicaciones 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [setenta y seis]

dar explicaciones 2

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Per què no vas venir? ¿P---qué -- vi-i---? ¿--- q-- n- v------- ¿-o- q-é n- v-n-s-e- -------------------- ¿Por qué no viniste?
Estava malalt / -a. E----a enf---o ---. E----- e------ /--- E-t-b- e-f-r-o /-a- ------------------- Estaba enfermo /-a.
No vaig venir perquè estava malalt / -a. No --i-por-u---sta-a--n--r-o----. N- f-- p----- e----- e------ /--- N- f-i p-r-u- e-t-b- e-f-r-o /-a- --------------------------------- No fui porque estaba enfermo /-a.
Per què no va venir (ella)? ¿--- -ué n----n- ----a-? ¿--- q-- n- v--- (------ ¿-o- q-é n- v-n- (-l-a-? ------------------------ ¿Por qué no vino (ella)?
Estava cansada. Es--ba ca--ad-. E----- c------- E-t-b- c-n-a-a- --------------- Estaba cansada.
No va venir perquè estava cansada. N- -ino p-r-ue e--a---------a. N- v--- p----- e----- c------- N- v-n- p-r-u- e-t-b- c-n-a-a- ------------------------------ No vino porque estaba cansada.
Per què no ha vingut (ell)? ¿--r -ué n- h--v--id----l-? ¿--- q-- n- h- v----- (---- ¿-o- q-é n- h- v-n-d- (-l-? --------------------------- ¿Por qué no ha venido (él)?
No en tenia ganes. No --n-a ---a-. N- t---- g----- N- t-n-a g-n-s- --------------- No tenía ganas.
No ha vingut perquè no en tenia ganes. N- h---en--- -or-------t--ía-ga---. N- h- v----- p----- n- t---- g----- N- h- v-n-d- p-r-u- n- t-n-a g-n-s- ----------------------------------- No ha venido porque no tenía ganas.
Per què no heu vingut? ¿-----u- n--h------ve---- -v---tro- --as)? ¿--- q-- n- h----- v----- (-------- /----- ¿-o- q-é n- h-b-i- v-n-d- (-o-o-r-s /-a-)- ------------------------------------------ ¿Por qué no habéis venido (vosotros /-as)?
El cotxe se’ns va espatllar. N-est-- coche ---á e--rop--d-. N------ c---- e--- e---------- N-e-t-o c-c-e e-t- e-t-o-e-d-. ------------------------------ Nuestro coche está estropeado.
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. N--hem-----n-do -o------uestr---oc-e-e--á-e-t--p--do. N- h---- v----- p----- n------ c---- e--- e---------- N- h-m-s v-n-d- p-r-u- n-e-t-o c-c-e e-t- e-t-o-e-d-. ----------------------------------------------------- No hemos venido porque nuestro coche está estropeado.
Per què no ha vingut la gent? ¿--r-q----o ha -enido ----e-t-? ¿--- q-- n- h- v----- l- g----- ¿-o- q-é n- h- v-n-d- l- g-n-e- ------------------------------- ¿Por qué no ha venido la gente?
Han perdut el tren. (--l--)--a--p-rdi-o -- -ren. (------ h-- p------ e- t---- (-l-o-) h-n p-r-i-o e- t-e-. ---------------------------- (Ellos) han perdido el tren.
No han vingut perquè han perdut el tren. N- ha- ven-d- por-ue --n--erdido e- t---. N- h-- v----- p----- h-- p------ e- t---- N- h-n v-n-d- p-r-u- h-n p-r-i-o e- t-e-. ----------------------------------------- No han venido porque han perdido el tren.
Per què no has vingut? ¿--- -ué n---as-ve-i-o? ¿--- q-- n- h-- v------ ¿-o- q-é n- h-s v-n-d-? ----------------------- ¿Por qué no has venido?
No podia. N- -u--. N- p---- N- p-d-. -------- No pude.
No he vingut perquè no podia fer-ho. No -e-i---po---e--- pu--. N- h- i-- p----- n- p---- N- h- i-o p-r-u- n- p-d-. ------------------------- No he ido porque no pude.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...