Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   kk Learning foreign languages

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [жиырма үш]

23 [jïırma üş]

Learning foreign languages

[Şet tilderin üyrenw]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
On ha après l’espanyol? Сіз-ис-а--аны ---дан---рендіңі-? С-- и-------- қ----- ү---------- С-з и-п-н-а-ы қ-й-а- ү-р-н-і-і-? -------------------------------- Сіз испаншаны қайдан үйрендіңіз? 0
S-z --p-n---ı-q------üy--ndiñ-z? S-- ï-------- q----- ü---------- S-z ï-p-n-a-ı q-y-a- ü-r-n-i-i-? -------------------------------- Siz ïspanşanı qaydan üyrendiñiz?
Parla portuguès també? По-ту---ш- да біл--із--е? П--------- д- б------ б-- П-р-у-а-ш- д- б-л-с-з б-? ------------------------- Португалша да білесіз бе? 0
P---wgal-- ---bilesiz--e? P--------- d- b------ b-- P-r-w-a-ş- d- b-l-s-z b-? ------------------------- Portwgalşa da bilesiz be?
Sí, i també parlo una mica d’italià. Ия,-а-д----таль-н-- -а-б----ін. И-- а---- и-------- д- б------- И-, а-д-п и-а-ь-н-а д- б-л-м-н- ------------------------------- Ия, аздап итальянша да білемін. 0
Ï------da- -ta--anş---a b--e-in. Ï--- a---- ï-------- d- b------- Ï-a- a-d-p ï-a-y-n-a d- b-l-m-n- -------------------------------- Ïya, azdap ïtalyanşa da bilemin.
Penso que parla molt bé. Ме--ң--- --з --- ж-қс- --й-е----. М------- с-- ө-- ж---- с--------- М-н-ң-е- с-з ө-е ж-қ-ы с-й-е-с-з- --------------------------------- Меніңше, сіз өте жақсы сөйлейсіз. 0
M-n----, -iz öt- -aq-- -ö--e-s-z. M------- s-- ö-- j---- s--------- M-n-ñ-e- s-z ö-e j-q-ı s-y-e-s-z- --------------------------------- Meniñşe, siz öte jaqsı söyleysiz.
Les llengües s’assemblen. Б---тілдер --р--ір-н--ә------ір ұқс--. Б-- т----- б--------- ә-------- ұ----- Б-л т-л-е- б-р-б-р-н- ә-е-т-у-р ұ-с-с- -------------------------------------- Бұл тілдер бір-біріне әжептәуір ұқсас. 0
Bul --l-----ir--i-i-e-äje---w---uq-as. B-- t----- b--------- ä-------- u----- B-l t-l-e- b-r-b-r-n- ä-e-t-w-r u-s-s- -------------------------------------- Bul tilder bir-birine äjeptäwir uqsas.
Les puc comprendre bé. Мен о-------а--ы--үсі-ем-н. М-- о----- ж---- т--------- М-н о-а-д- ж-қ-ы т-с-н-м-н- --------------------------- Мен оларды жақсы түсінемін. 0
M-n --a-dı-ja-s---ü-i-emin. M-- o----- j---- t--------- M-n o-a-d- j-q-ı t-s-n-m-n- --------------------------- Men olardı jaqsı tüsinemin.
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. Біра- -ө--е--м-н-жа----и--. Б---- с----- м-- ж--- қ---- Б-р-қ с-й-е- м-н ж-з- қ-ы-. --------------------------- Бірақ сөйлеу мен жазу қиын. 0
Bir---söylew me--j--w qïı-. B---- s----- m-- j--- q---- B-r-q s-y-e- m-n j-z- q-ı-. --------------------------- Biraq söylew men jazw qïın.
Encara faig un munt d’errors. Мен жә-----п--а-- ж-б-р-м--. М-- ж--- к-- қ--- ж--------- М-н ж-н- к-п қ-т- ж-б-р-м-н- ---------------------------- Мен және көп қате жіберемін. 0
M-n-jä-------------i--r-m-n. M-- j--- k-- q--- j--------- M-n j-n- k-p q-t- j-b-r-m-n- ---------------------------- Men jäne köp qate jiberemin.
No dubti a corregir-me, si us plau. М-н---не------етіп-тұр-ң----. М--- ү---- т------ т--------- М-н- ү-е-і т-з-т-п т-р-ң-з-ы- ----------------------------- Мені үнемі түзетіп тұрыңызшы. 0
M-----n--- -ü--t-- ---ıñ-z--. M--- ü---- t------ t--------- M-n- ü-e-i t-z-t-p t-r-ñ-z-ı- ----------------------------- Meni ünemi tüzetip turıñızşı.
La seva pronunciació és molt bona. Д---ст--ды өт--жа-------ас--. Д--------- ө-- ж---- а------- Д-б-с-а-д- ө-е ж-қ-ы а-т-с-з- ----------------------------- Дыбыстарды өте жақсы айтасыз. 0
D-----ar-ı-ö-- jaq-ı -yta-ı-. D--------- ö-- j---- a------- D-b-s-a-d- ö-e j-q-ı a-t-s-z- ----------------------------- Dıbıstardı öte jaqsı aytasız.
Té un lleuger accent. А-----а--е---ңіз б--. А---- а--------- б--- А-д-п а-ц-н-і-і- б-р- --------------------- Аздап акцентіңіз бар. 0
A-----a-c--tiñ-- bar. A---- a--------- b--- A-d-p a-c-n-i-i- b-r- --------------------- Azdap akcentiñiz bar.
Es pot endevinar d’on ve. Қ---а- келг-нің-з ---і---і. Қ----- к--------- б-------- Қ-й-а- к-л-е-і-і- б-л-н-д-. --------------------------- Қайдан келгеніңіз білінеді. 0
Q-y----k-lge-i-iz -ili----. Q----- k--------- b-------- Q-y-a- k-l-e-i-i- b-l-n-d-. --------------------------- Qaydan kelgeniñiz bilinedi.
Quina és la seva llengua materna? С--д-----а-ті---із-қ-- --л? С----- а-- т------ қ-- т--- С-з-і- а-а т-л-ң-з қ-й т-л- --------------------------- Сіздің ана тіліңіз қай тіл? 0
Siz--- an---i-i-i- -a- ---? S----- a-- t------ q-- t--- S-z-i- a-a t-l-ñ-z q-y t-l- --------------------------- Sizdiñ ana tiliñiz qay til?
Que fa algun curs de llengua vostè? Ті---йре-у кур-ы-а-ба-ас-з ба? Т-- ү----- к------ б------ б-- Т-л ү-р-н- к-р-ы-а б-р-с-з б-? ------------------------------ Тіл үйрену курсына барасыз ба? 0
Ti--ü--e-- -w-s--- b--ası--b-? T-- ü----- k------ b------ b-- T-l ü-r-n- k-r-ı-a b-r-s-z b-? ------------------------------ Til üyrenw kwrsına barasız ba?
Quin material utilitza? Қа---й оқ-лы-ты------л--асыз? Қ----- о------- п------------ Қ-н-а- о-у-ы-т- п-й-а-а-а-ы-? ----------------------------- Қандай оқулықты пайдаланасыз? 0
Qan--- o-wl-qtı--a--a--n--ız? Q----- o------- p------------ Q-n-a- o-w-ı-t- p-y-a-a-a-ı-? ----------------------------- Qanday oqwlıqtı paydalanasız?
Ara mateix no me’n recordo del nom. Д-л-қа--- ---- а--- -і-ме-мін. Д-- қ---- о--- а--- б--------- Д-л қ-з-р о-ы- а-ы- б-л-е-м-н- ------------------------------ Дәл қазір оның атын білмеймін. 0
D-l--a-i- on---a--n-b---e----. D-- q---- o--- a--- b--------- D-l q-z-r o-ı- a-ı- b-l-e-m-n- ------------------------------ Däl qazir onıñ atın bilmeymin.
El títol no em ve a la memòria. Атау- е-і-- ---п-й--ұр. А---- е---- т----- т--- А-а-ы е-і-е т-с-е- т-р- ----------------------- Атауы есіме түспей тұр. 0
A-awı-es-me-tü-pe--t-r. A---- e---- t----- t--- A-a-ı e-i-e t-s-e- t-r- ----------------------- Atawı esime tüspey tur.
L’he oblidat. Ұ--ты----л-ы-. Ұ----- қ------ Ұ-ы-ы- қ-л-ы-. -------------- Ұмытып қалдым. 0
Um--ı- q--d--. U----- q------ U-ı-ı- q-l-ı-. -------------- Umıtıp qaldım.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!