Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   mk Учење на странски јазици

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [дваесет и три]

23 [dvayesyet i tri]

Учење на странски јазици

[Oochyeњye na stranski јazitzi]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
On ha après l’espanyol? Ка-- уче-т- ---нс-и? К--- у----- ш------- К-д- у-е-т- ш-а-с-и- -------------------- Каде учевте шпански? 0
Ka-y- ooc--e--y--s-pa----? K---- o--------- s-------- K-d-e o-c-y-v-y- s-p-n-k-? -------------------------- Kadye oochyevtye shpanski?
Parla portuguès també? Зн-ете-ли--с-- т------по-ту--л-ки? З----- л- и--- т--- и п----------- З-а-т- л- и-т- т-к- и п-р-у-а-с-и- ---------------------------------- Знаете ли исто така и португалски? 0
Zn--e--e----ist- -ak- - --rt-ogu----i? Z------- l- i--- t--- i p------------- Z-a-e-y- l- i-t- t-k- i p-r-o-g-a-s-i- -------------------------------------- Znayetye li isto taka i portoogualski?
Sí, i també parlo una mica d’italià. Д-- -----о та-а----- - -------т-л--ан--и. Д-- а и--- т--- з--- и н---- и----------- Д-, а и-т- т-к- з-а- и н-ш-о и-а-и-а-с-и- ----------------------------------------- Да, а исто така знам и нешто италијански. 0
D-- - isto--a---z----- -y--h-o --a---anski. D-- a i--- t--- z--- i n------ i----------- D-, a i-t- t-k- z-a- i n-e-h-o i-a-i-a-s-i- ------------------------------------------- Da, a isto taka znam i nyeshto italiјanski.
Penso que parla molt bé. Јас --сл-- -е-- -ие-зб--ув--- -но-у-д-б-о. Ј-- м----- д--- В-- з-------- м---- д----- Ј-с м-с-а- д-к- В-е з-о-у-а-е м-о-у д-б-о- ------------------------------------------ Јас мислам дека Вие зборувате многу добро. 0
Јas-mis-a---ye----iye z---o-v--y- m-o-u-o --bro. Ј-- m----- d---- V--- z---------- m------ d----- Ј-s m-s-a- d-e-a V-y- z-o-o-v-t-e m-o-u-o d-b-o- ------------------------------------------------ Јas mislam dyeka Viye zboroovatye mnoguoo dobro.
Les llengües s’assemblen. Ја--ц-те--е ---ли-но-слич--. Ј------- с- п------- с------ Ј-з-ц-т- с- п-и-и-н- с-и-н-. ---------------------------- Јазиците се прилично слични. 0
Јa---z-t----y---r-l-chno ---ch-i. Ј--------- s-- p-------- s------- Ј-z-t-i-y- s-e p-i-i-h-o s-i-h-i- --------------------------------- Јazitzitye sye prilichno slichni.
Les puc comprendre bé. Јас -о-ам -о-р- -а----р--бе--м. Ј-- м---- д---- д- г- р-------- Ј-с м-ж-м д-б-о д- г- р-з-е-а-. ------------------------------- Јас можам добро да ги разберам. 0
Јa- -oʐam-do-ro -a gui -a-b-er-m. Ј-- m---- d---- d- g-- r--------- Ј-s m-ʐ-m d-b-o d- g-i r-z-y-r-m- --------------------------------- Јas moʐam dobro da gui razbyeram.
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. Н- гов---ње------иш--ањ-т--- -ешк-. Н- г--------- и п--------- е т----- Н- г-в-р-њ-т- и п-ш-в-њ-т- е т-ш-о- ----------------------------------- Но говорењето и пишувањето е тешко. 0
No -uo--r-eњy-to - pis---------- -e-ty---ko. N- g------------ i p------------ y- t------- N- g-o-o-y-њ-e-o i p-s-o-v-њ-e-o y- t-e-h-o- -------------------------------------------- No guovoryeњyeto i pishoovaњyeto ye tyeshko.
Encara faig un munt d’errors. Ја--уште--р-ва--мн----г-еш--. Ј-- у--- п----- м---- г------ Ј-с у-т- п-а-а- м-о-у г-е-к-. ----------------------------- Јас уште правам многу грешки. 0
Јas ------e p-av-m--n---oo--u--eshki. Ј-- o------ p----- m------ g--------- Ј-s o-s-t-e p-a-a- m-o-u-o g-r-e-h-i- ------------------------------------- Јas ooshtye pravam mnoguoo guryeshki.
No dubti a corregir-me, si us plau. В- -о-а--поп--в-----ме се-о---. В- м---- п--------- м- с------- В- м-л-м п-п-а-а-т- м- с-к-г-ш- ------------------------------- Ве молам поправајте ме секогаш. 0
Vy--mola-----r-vaј--- -ye--y-ko-----. V-- m---- p---------- m-- s---------- V-e m-l-m p-p-a-a-t-e m-e s-e-o-u-s-. ------------------------------------- Vye molam popravaјtye mye syekoguash.
La seva pronunciació és molt bona. Ваш--т -зго-о- е со--ма-д----. В----- и------ е с----- д----- В-ш-о- и-г-в-р е с-с-м- д-б-р- ------------------------------ Вашиот изговор е сосема добар. 0
Va-h--t-i--uo--r y--s--y----do-ar. V------ i------- y- s------ d----- V-s-i-t i-g-o-o- y- s-s-e-a d-b-r- ---------------------------------- Vashiot izguovor ye sosyema dobar.
Té un lleuger accent. Има-е-еде---а----це--. И---- е--- м-- а------ И-а-е е-е- м-л а-ц-н-. ---------------------- Имате еден мал акцент. 0
Im-t-e-y---en---l -k-zy-nt. I----- y----- m-- a-------- I-a-y- y-d-e- m-l a-t-y-n-. --------------------------- Imatye yedyen mal aktzyent.
Es pot endevinar d’on ve. Ч--ек--р--о-на-а-од--аде д-а--т-. Ч---- п--------- о- к--- д------- Ч-в-к п-е-о-н-в- о- к-д- д-а-а-е- --------------------------------- Човек препознава од каде доаѓате. 0
C--vy-k ---e-ozna-a -----d---d----t-e. C------ p---------- o- k---- d-------- C-o-y-k p-y-p-z-a-a o- k-d-e d-a-a-y-. -------------------------------------- Chovyek pryepoznava od kadye doaѓatye.
Quina és la seva llengua materna? К-ј-- в----т м----н ---и-? К-- е в----- м----- ј----- К-ј е в-ш-о- м-ј-и- ј-з-к- -------------------------- Кој е вашиот мајчин јазик? 0
Ko- -e-v----o- ----h-n јa-ik? K-- y- v------ m------ ј----- K-ј y- v-s-i-t m-ј-h-n ј-z-k- ----------------------------- Koј ye vashiot maјchin јazik?
Que fa algun curs de llengua vostè? По-----ате -и ---с за ј-зи--? П--------- л- к--- з- ј------ П-с-т-в-т- л- к-р- з- ј-з-ц-? ----------------------------- Посетувате ли курс за јазици? 0
Posy-t-ova----l--k-or- za-ј-zi-zi? P------------ l- k---- z- ј------- P-s-e-o-v-t-e l- k-o-s z- ј-z-t-i- ---------------------------------- Posyetoovatye li koors za јazitzi?
Quin material utilitza? Кој- наставна--е-о---ј------сти--? К--- н------- м----- ј- к--------- К-ј- н-с-а-н- м-т-д- ј- к-р-с-и-е- ---------------------------------- Која наставна метода ја користите? 0
Koјa n-s--vna --etoda ј- k-r---i--e? K--- n------- m------ ј- k---------- K-ј- n-s-a-n- m-e-o-a ј- k-r-s-i-y-? ------------------------------------ Koјa nastavna myetoda јa koristitye?
Ara mateix no me’n recordo del nom. В----ме-то- не -н-- к--о -е--и-а. В- м------- н- з--- к--- с- в---- В- м-м-н-о- н- з-а- к-к- с- в-к-. --------------------------------- Во моментов не знам како се вика. 0
Vo--omye-tov-ny-------kako ----v-k-. V- m-------- n-- z--- k--- s-- v---- V- m-m-e-t-v n-e z-a- k-k- s-e v-k-. ------------------------------------ Vo momyentov nye znam kako sye vika.
El títol no em ve a la memòria. Н--о--м -а -----та--н- на---в--. Н------ д- с- с---- н- н-------- Н-м-ж-м д- с- с-т-м н- н-с-о-о-. -------------------------------- Неможам да се сетам на насловот. 0
Nye-oʐ-m--a -y- s----m -----s-o--t. N------- d- s-- s----- n- n-------- N-e-o-a- d- s-e s-e-a- n- n-s-o-o-. ----------------------------------- Nyemoʐam da sye syetam na naslovot.
L’he oblidat. Г---а----в-в. Г- з--------- Г- з-б-р-в-в- ------------- Го заборавив. 0
G---za-o---i-. G-- z--------- G-o z-b-r-v-v- -------------- Guo zaboraviv.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!