Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   sr Учити стране језике

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [двадесет и три]

23 [dvadeset i tri]

Учити стране језике

[Učiti strane jezike]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
On ha après l’espanyol? Г-е--те науч-л----анск-? Г-- с-- н------ ш------- Г-е с-е н-у-и-и ш-а-с-и- ------------------------ Где сте научили шпански? 0
G-e-s-- n--č-li -p--sk-? G-- s-- n------ š------- G-e s-e n-u-i-i š-a-s-i- ------------------------ Gde ste naučili španski?
Parla portuguès també? Зна----и - -о--уга--ки? З---- л- и п----------- З-а-е л- и п-р-у-а-с-и- ----------------------- Знате ли и португалски? 0
Zn-t--li i-p-rtu-al-ki? Z---- l- i p----------- Z-a-e l- i p-r-u-a-s-i- ----------------------- Znate li i portugalski?
Sí, i també parlo una mica d’italià. Д-, --та-о-- -нам-и-н---о и----ја-ск-. Д-- а т----- з--- и н---- и----------- Д-, а т-к-ђ- з-а- и н-ш-о и-а-и-а-с-и- -------------------------------------- Да, а такође знам и нешто италијански. 0
Da,-a -ak-đe zn-- i-ne-to-i-ali-a-sk-. D-- a t----- z--- i n---- i----------- D-, a t-k-đ- z-a- i n-š-o i-a-i-a-s-i- -------------------------------------- Da, a takođe znam i nešto italijanski.
Penso que parla molt bé. М---и-----г-в----е веом- ----о. М----- д- г------- в---- д----- М-с-и- д- г-в-р-т- в-о-а д-б-о- ------------------------------- Мислим да говорите веома добро. 0
Mis----da --v--i-e-veoma --br-. M----- d- g------- v---- d----- M-s-i- d- g-v-r-t- v-o-a d-b-o- ------------------------------- Mislim da govorite veoma dobro.
Les llengües s’assemblen. Ти --з--и -- пр---чн- сл----. Т- ј----- с- п------- с------ Т- ј-з-ц- с- п-и-и-н- с-и-н-. ----------------------------- Ти језици су прилично слични. 0
T- j--i-- s- -ri----- -l-č--. T- j----- s- p------- s------ T- j-z-c- s- p-i-i-n- s-i-n-. ----------------------------- Ti jezici su prilično slični.
Les puc comprendre bé. Мог- их----р---- р---м--. М--- и- д---- д- р------- М-г- и- д-б-о д- р-з-м-м- ------------------------- Могу их добро да разумем. 0
M-gu -h do-ro da --z-m--. M--- i- d---- d- r------- M-g- i- d-b-o d- r-z-m-m- ------------------------- Mogu ih dobro da razumem.
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. А-и-г-во----------ати је---ш--. А-- г------- и п----- ј- т----- А-и г-в-р-т- и п-с-т- ј- т-ш-о- ------------------------------- Али говорити и писати је тешко. 0
A-i govoriti --p-s-t--------ko. A-- g------- i p----- j- t----- A-i g-v-r-t- i p-s-t- j- t-š-o- ------------------------------- Ali govoriti i pisati je teško.
Encara faig un munt d’errors. Још-п--в-м -н--о-гре--ка. Ј-- п----- м---- г------- Ј-ш п-а-и- м-о-о г-е-а-а- ------------------------- Још правим много грешака. 0
Još p-avi---nog---r-šaka. J-- p----- m---- g------- J-š p-a-i- m-o-o g-e-a-a- ------------------------- Još pravim mnogo grešaka.
No dubti a corregir-me, si us plau. И-прав-т- ----о-им -в-к. И-------- м- м---- у---- И-п-а-и-е м- м-л-м у-е-. ------------------------ Исправите ме молим увек. 0
I-pravi-- -e--ol-m-u---. I-------- m- m---- u---- I-p-a-i-e m- m-l-m u-e-. ------------------------ Ispravite me molim uvek.
La seva pronunciació és molt bona. Ваш-и-гов-- -- с---и--д-ба-. В-- и------ ј- с----- д----- В-ш и-г-в-р ј- с-с-и- д-б-р- ---------------------------- Ваш изговор је сасвим добар. 0
Va- ---o-or j---as--- --b-r. V-- i------ j- s----- d----- V-š i-g-v-r j- s-s-i- d-b-r- ---------------------------- Vaš izgovor je sasvim dobar.
Té un lleuger accent. Им--- --л--акц-на-. И---- м--- а------- И-а-е м-л- а-ц-н-т- ------------------- Имате мали акценат. 0
I-a-----li ---e--t. I---- m--- a------- I-a-e m-l- a-c-n-t- ------------------- Imate mali akcenat.
Es pot endevinar d’on ve. Преп-з--ј---е-од-кле-долази-е. П--------- с- о----- д-------- П-е-о-н-ј- с- о-а-л- д-л-з-т-. ------------------------------ Препознаје се одакле долазите. 0
P-ep--na---se --a-le-d-la----. P--------- s- o----- d-------- P-e-o-n-j- s- o-a-l- d-l-z-t-. ------------------------------ Prepoznaje se odakle dolazite.
Quina és la seva llengua materna? Кој---- Ва- м-терњ- -език? К--- ј- В-- м------ ј----- К-ј- ј- В-ш м-т-р-и ј-з-к- -------------------------- Који је Ваш матерњи језик? 0
Ko---je Va- --t----i-j-z-k? K--- j- V-- m------- j----- K-j- j- V-š m-t-r-j- j-z-k- --------------------------- Koji je Vaš maternji jezik?
Que fa algun curs de llengua vostè? Идете -и----курс--езика? И---- л- н- к--- ј------ И-е-е л- н- к-р- ј-з-к-? ------------------------ Идете ли на курс језика? 0
I--te----n----rs-j-z---? I---- l- n- k--- j------ I-e-e l- n- k-r- j-z-k-? ------------------------ Idete li na kurs jezika?
Quin material utilitza? К-ј--у-бе-ик--ор-----е? К--- у------ к--------- К-ј- у-б-н-к к-р-с-и-е- ----------------------- Који уџбеник користите? 0
Koj- --ž--nik--or----te? K--- u------- k--------- K-j- u-ž-e-i- k-r-s-i-e- ------------------------ Koji udžbenik koristite?
Ara mateix no me’n recordo del nom. У ---м м-мен-у--- з--м--ак- се з-ве. У о--- м------ н- з--- к--- с- з---- У о-о- м-м-н-у н- з-а- к-к- с- з-в-. ------------------------------------ У овом моменту не знам како се зове. 0
U-o--m -om-----n---n-- k-----e-z-v-. U o--- m------ n- z--- k--- s- z---- U o-o- m-m-n-u n- z-a- k-k- s- z-v-. ------------------------------------ U ovom momentu ne znam kako se zove.
El títol no em ve a la memòria. Не могу -е ---------сло-а. Н- м--- с- с----- н------- Н- м-г- с- с-т-т- н-с-о-а- -------------------------- Не могу се сетити наслова. 0
N--m--u--- set--- -as--va. N- m--- s- s----- n------- N- m-g- s- s-t-t- n-s-o-a- -------------------------- Ne mogu se setiti naslova.
L’he oblidat. З-бор-вио / -----а-и------ то. З-------- / З--------- с-- т-- З-б-р-в-о / З-б-р-в-л- с-м т-. ------------------------------ Заборавио / Заборавила сам то. 0
Za-o------- -abo-------s---t-. Z-------- / Z--------- s-- t-- Z-b-r-v-o / Z-b-r-v-l- s-m t-. ------------------------------ Zaboravio / Zaboravila sam to.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!