Manual de conversa

ca La cita   »   bs Sastanak

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [dvadeset i četiri]

Sastanak

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Que has perdut l’autobús? J--i--i-pr-p--tio-- prop----l- a-tob-s? J--- l- p-------- / p--------- a------- J-s- l- p-o-u-t-o / p-o-u-t-l- a-t-b-s- --------------------------------------- Jesi li propustio / propustila autobus? 0
T’he esperat durant mitja hora. Ček-- / -ek--a--am-----ol- sa--. Č---- / Č----- s-- t- p--- s---- Č-k-o / Č-k-l- s-m t- p-l- s-t-. -------------------------------- Čekao / Čekala sam te pola sata. 0
No portes el mòbil? N-maš --bi-el k---s--e? N---- m------ k-- s---- N-m-š m-b-t-l k-d s-b-? ----------------------- Nemaš mobitel kod sebe? 0
Sigues puntual la pròxima vegada! Sljed-ći-p-t----- t--an! S------- p-- b--- t----- S-j-d-ć- p-t b-d- t-č-n- ------------------------ Sljedeći put budi tačan! 0
Pren un taxi la pròxima vegada! Sl-e------u--u-m- tak-i! S------- p-- u--- t----- S-j-d-ć- p-t u-m- t-k-i- ------------------------ Sljedeći put uzmi taksi! 0
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! S--e-eć- --t ----s- k-šo--an! S------- p-- p----- k-------- S-j-d-ć- p-t p-n-s- k-š-b-a-! ----------------------------- Sljedeći put ponesi kišobran! 0
Demà estic lliure. Su--- i-am ----odno. S---- i--- s-------- S-t-a i-a- s-o-o-n-. -------------------- Sutra imam slobodno. 0
Podem veure’ns demà? Hoć----li-se-s--r- ----a--? H----- l- s- s---- s------- H-ć-m- l- s- s-t-a s-s-a-i- --------------------------- Hoćemo li se sutra sastati? 0
Em sap greu, demà no puc. Ž-o-mi-je, --t-a--e--o--. Ž-- m- j-- s---- n- m---- Ž-o m- j-, s-t-a n- m-g-. ------------------------- Žao mi je, sutra ne mogu. 0
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Imaš l- z--ovaj-v--en---e--n---o-pla-iran-? I--- l- z- o--- v----- v-- n---- p--------- I-a- l- z- o-a- v-k-n- v-ć n-š-o p-a-i-a-o- ------------------------------------------- Imaš li za ovaj vikend već nešto planirano? 0
O ja has quedat amb algú? Il-----š-ve--d-govo--n--ast----? I-- i--- v-- d-------- s-------- I-i i-a- v-ć d-g-v-r-n s-s-a-a-? -------------------------------- Ili imaš već dogovoren sastanak? 0
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. P--dl--e--da se--a-e-o-z--vi-en-. P-------- d- s- n----- z- v------ P-e-l-ž-m d- s- n-đ-m- z- v-k-n-. --------------------------------- Predlažem da se nađemo za vikend. 0
Què et sembla si fem un pícnic? Hoć-m---i n--p--nik? H----- l- n- p------ H-ć-m- l- n- p-k-i-? -------------------- Hoćemo li na piknik? 0
Què et sembla si anem a la platja? H----o-l- ---odv-st---o p---e? H----- l- s- o------ d- p----- H-ć-m- l- s- o-v-s-i d- p-a-e- ------------------------------ Hoćemo li se odvesti do plaže? 0
Què et sembla si anem a la muntanya? Ho-em- l- -ći ---la--n-? H----- l- i-- u p------- H-ć-m- l- i-i u p-a-i-e- ------------------------ Hoćemo li ići u planine? 0
Et vinc a buscar a l’oficina. Doći-----o -eb-----i-o. D--- ć- p- t--- u b---- D-ć- ć- p- t-b- u b-r-. ----------------------- Doći ću po tebe u biro. 0
Et vinc a buscar a casa. D-ći ću----t-be---ći. D--- ć- p- t--- k---- D-ć- ć- p- t-b- k-ć-. --------------------- Doći ću po tebe kući. 0
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Do----u-p---e---na-auto-u--u -t-n---. D--- ć- p- t--- n- a-------- s------- D-ć- ć- p- t-b- n- a-t-b-s-u s-a-i-u- ------------------------------------- Doći ću po tebe na autobusku stanicu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.