Manual de conversa

ca Fer compres   »   bs Kupovina

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [pedeset i četiri]

Kupovina

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Vull comprar un regal. Ja---l---k------p-kl--. J- ž---- k----- p------ J- ž-l-m k-p-t- p-k-o-. ----------------------- Ja želim kupiti poklon. 0
Però res massa car. Al- ----a---e-iše--kup-. A-- n---- p------ s----- A-i n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------ Ali ništa previše skupo. 0
Potser una bossa? Imat---i -o----t-šn-? I---- l- m---- t----- I-a-e l- m-ž-a t-š-u- --------------------- Imate li možda tašnu? 0
De quin color la vol? Koju---j- ---i--? K--- b--- ž------ K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite? 0
Negra, marró o blanca? Crn-, -r-on-i---b-jel-? C---- b---- i-- b------ C-n-, b-a-n i-i b-j-l-? ----------------------- Crnu, braon ili bijelu? 0
Una de gran o petita? Veliku-ili--a-u? V----- i-- m---- V-l-k- i-i m-l-? ---------------- Veliku ili malu? 0
Que puc veure aquesta? M-------v--j-t- ovu? M--- l- v------ o--- M-g- l- v-d-e-i o-u- -------------------- Mogu li vidjeti ovu? 0
És de cuir? Je-l- --- -d-k-že? J- l- o-- o- k---- J- l- o-a o- k-ž-? ------------------ Je li ona od kože? 0
O de plàstic? Il- j---d --e----k-g -a--r-jala? I-- j- o- v--------- m---------- I-i j- o- v-e-t-č-o- m-t-r-j-l-? -------------------------------- Ili je od vještačkog materijala? 0
De cuir, és clar. Nar-vn---od k-že. N------- o- k---- N-r-v-o- o- k-ž-. ----------------- Naravno, od kože. 0
És de molt bona qualitat. T--j- na---i-- -o--- -va-----. T- j- n------- d---- k-------- T- j- n-r-č-t- d-b-r k-a-i-e-. ------------------------------ To je naročito dobar kvalitet. 0
I la bossa és realment a un bon preu. A -ašna j--zais-a --v--j-a. A t---- j- z----- p-------- A t-š-a j- z-i-t- p-v-l-n-. --------------------------- A tašna ja zaista povoljna. 0
M’agrada. Ova m- -- -----. O-- m- s- s----- O-a m- s- s-i-a- ---------------- Ova mi se sviđa. 0
La compro. O----u u--t-. O-- ć- u----- O-u ć- u-e-i- ------------- Ovu ću uzeti. 0
La puc tornar, si de cas? M-g---i je -v-nt-a-n---a----ni--? M--- l- j- e--------- z---------- M-g- l- j- e-e-t-a-n- z-m-j-n-t-? --------------------------------- Mogu li je eventualno zamijeniti? 0
Naturalment. P-dr-z--ij----se. P------------ s-- P-d-a-u-i-e-a s-. ----------------- Podrazumijeva se. 0
L’empaquetem per regal. Zap--ov---mo j- k-o p-kl--. Z----------- j- k-- p------ Z-p-k-v-ć-m- j- k-o p-k-o-. --------------------------- Zapakovaćemo je kao poklon. 0
La caixa és allà. T-m--p--k--je--l-ga--a. T--- p---- j- b-------- T-m- p-e-o j- b-a-a-n-. ----------------------- Tamo preko je blagajna. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...