Manual de conversa

ca La cita   »   uk Домовленість про зустріч

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [двадцять чотири]

24 [dvadtsyatʹ chotyry]

Домовленість про зустріч

[Domovlenistʹ pro zustrich]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Т- за-із---ся--а-а------? Т- з--------- н- а------- Т- з-п-з-и-с- н- а-т-б-с- ------------------------- Ти запізнився на автобус? 0
T- -a-i-n--sy-------t--us? T- z---------- n- a------- T- z-p-z-y-s-a n- a-t-b-s- -------------------------- Ty zapiznyvsya na avtobus?
T’he esperat durant mitja hora. Я -ек-- ---т------в-оди--. Я ч---- н- т--- п--------- Я ч-к-в н- т-б- п-в-о-и-и- -------------------------- Я чекав на тебе півгодини. 0
Y-------v--- --b--p-v---yn-. Y- c----- n- t--- p--------- Y- c-e-a- n- t-b- p-v-o-y-y- ---------------------------- YA chekav na tebe pivhodyny.
No portes el mòbil? Ти ---ма-----більн--- -еле-о-- - с-б-ю? Т- н- м--- м--------- т------- з с----- Т- н- м-є- м-б-л-н-г- т-л-ф-н- з с-б-ю- --------------------------------------- Ти не маєш мобільного телефону з собою? 0
T- -e --ye-- m-b-l-no-o -e--fonu-z-soboy-? T- n- m----- m--------- t------- z s------ T- n- m-y-s- m-b-l-n-h- t-l-f-n- z s-b-y-? ------------------------------------------ Ty ne mayesh mobilʹnoho telefonu z soboyu?
Sigues puntual la pròxima vegada! Б--- --н-туа-ь--м-н----пног--ра--! Б--- п----------- н--------- р---- Б-д- п-н-т-а-ь-и- н-с-у-н-г- р-з-! ---------------------------------- Будь пунктуальним наступного разу! 0
Bu-ʹ----k--a---y- n-stup---o---zu! B--- p----------- n--------- r---- B-d- p-n-t-a-ʹ-y- n-s-u-n-h- r-z-! ---------------------------------- Budʹ punktualʹnym nastupnoho razu!
Pren un taxi la pròxima vegada! В----- н----пн-го -азу---к-і! В----- н--------- р--- т----- В-з-м- н-с-у-н-г- р-з- т-к-і- ----------------------------- Візьми наступного разу таксі! 0
V--ʹmy----t----ho -az----k-i! V----- n--------- r--- t----- V-z-m- n-s-u-n-h- r-z- t-k-i- ----------------------------- Vizʹmy nastupnoho razu taksi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! Віз----насту--о--------пара--ль-у! В----- н--------- р--- п---------- В-з-м- н-с-у-н-г- р-з- п-р-с-л-к-! ---------------------------------- Візьми наступного разу парасольку! 0
Vi-ʹ-- --stupnoho-r-zu-par-so--k-! V----- n--------- r--- p---------- V-z-m- n-s-u-n-h- r-z- p-r-s-l-k-! ---------------------------------- Vizʹmy nastupnoho razu parasolʹku!
Demà estic lliure. Завтр- я в--ь-и--/ -іл---. З----- я в------ / в------ З-в-р- я в-л-н-й / в-л-н-. -------------------------- Завтра я вільний / вільна. 0
Za-tra-ya-v-lʹn--̆ / v-----. Z----- y- v------- / v------ Z-v-r- y- v-l-n-y- / v-l-n-. ---------------------------- Zavtra ya vilʹnyy̆ / vilʹna.
Podem veure’ns demà? З-ст----м-с--з---р-? З----------- з------ З-с-р-н-м-с- з-в-р-? -------------------- Зустрінемося завтра? 0
Zu-trin--os-- za-tra? Z------------ z------ Z-s-r-n-m-s-a z-v-r-? --------------------- Zustrinemosya zavtra?
Em sap greu, demà no puc. На ж-л-, ---т-а-- н---ожу. Н- ж---- з----- я н- м---- Н- ж-л-, з-в-р- я н- м-ж-. -------------------------- На жаль, завтра я не можу. 0
Na--h-l-,--a-----ya ne-m-zhu. N- z----- z----- y- n- m----- N- z-a-ʹ- z-v-r- y- n- m-z-u- ----------------------------- Na zhalʹ, zavtra ya ne mozhu.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? В ---е--же-----а---на-ці вих--ні? В т--- в-- є п---- н- ц- в------- В т-б- в-е є п-а-и н- ц- в-х-д-і- --------------------------------- В тебе вже є плани на ці вихідні? 0
V---b---z-e -- p--n- -a --i-vy--i-n-? V t--- v--- y- p---- n- t-- v-------- V t-b- v-h- y- p-a-y n- t-i v-k-i-n-? ------------------------------------- V tebe vzhe ye plany na tsi vykhidni?
O ja has quedat amb algú? Ч- - тебе-вже - -л--и? Ч- в т--- в-- є п----- Ч- в т-б- в-е є п-а-и- ---------------------- Чи в тебе вже є плани? 0
C-y-v te-- -zh---e-pla--? C-- v t--- v--- y- p----- C-y v t-b- v-h- y- p-a-y- ------------------------- Chy v tebe vzhe ye plany?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Я п-опону----стрітися--а-ви-і-них. Я п------- з--------- н- в-------- Я п-о-о-у- з-с-р-т-с- н- в-х-д-и-. ---------------------------------- Я пропоную зустрітися на вихідних. 0
Y--p---o-u-u -ust-it--y---a--yk---nykh. Y- p-------- z---------- n- v---------- Y- p-o-o-u-u z-s-r-t-s-a n- v-k-i-n-k-. --------------------------------------- YA proponuyu zustritysya na vykhidnykh.
Què et sembla si fem un pícnic? В--штуєм---ікні-? В-------- п------ В-а-т-є-о п-к-і-? ----------------- Влаштуємо пікнік? 0
Vla-h--y-m----k--k? V---------- p------ V-a-h-u-e-o p-k-i-? ------------------- Vlashtuyemo piknik?
Què et sembla si anem a la platja? Ї--м- -- -л-ж? Ї---- н- п---- Ї-е-о н- п-я-? -------------- Їдемо на пляж? 0
I-demo na p---zh? I----- n- p------ I-d-m- n- p-y-z-? ----------------- Ïdemo na plyazh?
Què et sembla si anem a la muntanya? Ї--м--в г-р-? Ї---- в г---- Ї-е-о в г-р-? ------------- Їдемо в гори? 0
Ï--m----h-r-? I----- v h---- I-d-m- v h-r-? -------------- Ïdemo v hory?
Et vinc a buscar a l’oficina. Я---бе-- т--е-з-офісу. Я з----- т--- з о----- Я з-б-р- т-б- з о-і-у- ---------------------- Я заберу тебе з офісу. 0
YA za---u --b- z --i-u. Y- z----- t--- z o----- Y- z-b-r- t-b- z o-i-u- ----------------------- YA zaberu tebe z ofisu.
Et vinc a buscar a casa. Я--абер--т-бе --до--. Я з----- т--- з д---- Я з-б-р- т-б- з д-м-. --------------------- Я заберу тебе з дому. 0
YA--ab-r- -eb--z do--. Y- z----- t--- z d---- Y- z-b-r- t-b- z d-m-. ---------------------- YA zaberu tebe z domu.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Я за-ер---е-е-н- -вто--сній --пинц-. Я з----- т--- н- а--------- з------- Я з-б-р- т-б- н- а-т-б-с-і- з-п-н-і- ------------------------------------ Я заберу тебе на автобусній зупинці. 0
Y- za---u teb- -- -v-o---n-y̆--u-y--si. Y- z----- t--- n- a---------- z-------- Y- z-b-r- t-b- n- a-t-b-s-i-̆ z-p-n-s-. --------------------------------------- YA zaberu tebe na avtobusniy̆ zupyntsi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.