Manual de conversa

ca La cita   »   ka შეთანხმება

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [ოცდაოთხი]

24 [otsdaotkhi]

შეთანხმება

shetankhmeba

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Que has perdut l’autobús? ავ-ობ---------არ-და-ა---ა-და? ა________ ხ__ ა_ დ___________ ა-ტ-ბ-ს-ე ხ-მ ა- დ-გ-გ-ი-ნ-ა- ----------------------------- ავტობუსზე ხომ არ დაგაგვიანდა? 0
avt--bus-e k-om a- -----via--a? a_________ k___ a_ d___________ a-t-o-u-z- k-o- a- d-g-g-i-n-a- ------------------------------- avt'obusze khom ar dagagvianda?
T’he esperat durant mitja hora. მე--ე---ახევ-რი-საა-ი --ლო--. მ_ შ__ ნ_______ ს____ გ______ მ- შ-ნ ნ-ხ-ვ-რ- ს-ა-ი გ-ლ-დ-. ----------------------------- მე შენ ნახევარი საათი გელოდე. 0
m---h----a-hev----saa----el-d-. m_ s___ n________ s____ g______ m- s-e- n-k-e-a-i s-a-i g-l-d-. ------------------------------- me shen nakhevari saati gelode.
No portes el mòbil? მო--ლ-რ----ნ-არ გ-ქ--? მ_______ თ__ ა_ გ_____ მ-ბ-ლ-რ- თ-ნ ა- გ-ქ-ს- ---------------------- მობილური თან არ გაქვს? 0
mob-l-ri t-- -r--a---? m_______ t__ a_ g_____ m-b-l-r- t-n a- g-k-s- ---------------------- mobiluri tan ar gakvs?
Sigues puntual la pròxima vegada! გ--ო- --მა-ალ-ი ---დ---ვ--ნ-! გ____ მ________ ა_ დ_________ გ-ხ-ვ მ-მ-ვ-ლ-ი ა- დ-ი-ვ-ა-ო- ----------------------------- გთხოვ მომავალში არ დაიგვიანო! 0
gt-----m----a-s-- -- d-i-vi-no! g_____ m_________ a_ d_________ g-k-o- m-m-v-l-h- a- d-i-v-a-o- ------------------------------- gtkhov momavalshi ar daigviano!
Pren un taxi la pròxima vegada! შ--დ-გშ---აქ-ი---ა---ი! შ_______ ტ_____ წ______ შ-მ-ე-შ- ტ-ქ-ი- წ-მ-დ-! ----------------------- შემდეგში ტაქსით წამოდი! 0
s-em-e-shi t'a-s-t --'a----! s_________ t______ t________ s-e-d-g-h- t-a-s-t t-'-m-d-! ---------------------------- shemdegshi t'aksit ts'amodi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! შ--დეგშ--ქ--გ- -ა---ღ-! შ_______ ქ____ წ_______ შ-მ-ე-შ- ქ-ლ-ა წ-მ-ი-ე- ----------------------- შემდეგში ქოლგა წამოიღე! 0
s-----gs-i k-lg----'--o-g--! s_________ k____ t__________ s-e-d-g-h- k-l-a t-'-m-i-h-! ---------------------------- shemdegshi kolga ts'amoighe!
Demà estic lliure. ხვალ თა--ს----- --ე----ვ-. ხ___ თ_________ დ__ მ_____ ხ-ა- თ-ვ-ს-ფ-ლ- დ-ე მ-ქ-ს- -------------------------- ხვალ თავისუფალი დღე მაქვს. 0
khv-l-t-vi-u--li--g-e-m-k--. k____ t_________ d___ m_____ k-v-l t-v-s-p-l- d-h- m-k-s- ---------------------------- khval tavisupali dghe makvs.
Podem veure’ns demà? ხვა--ხ-მ--რ შ-ვხვდ-თ? ხ___ ხ__ ა_ შ________ ხ-ა- ხ-მ ა- შ-ვ-ვ-ე-? --------------------- ხვალ ხომ არ შევხვდეთ? 0
k-v-l k--m -r-she-k-vd--? k____ k___ a_ s__________ k-v-l k-o- a- s-e-k-v-e-? ------------------------- khval khom ar shevkhvdet?
Em sap greu, demà no puc. ვწ-ხვ--- ----------მიძ---. ვ_______ ხ___ ა_ შ________ ვ-უ-ვ-რ- ხ-ა- ა- შ-მ-ძ-ი-. -------------------------- ვწუხვარ, ხვალ არ შემიძლია. 0
v--'u--v--, -------r-sh--i--l-a. v__________ k____ a_ s__________ v-s-u-h-a-, k-v-l a- s-e-i-z-i-. -------------------------------- vts'ukhvar, khval ar shemidzlia.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ამ-შაბ---კ--რას----ე-დაგ---მე ----? ა_ შ___________ უ___ დ_______ რ____ ა- შ-ბ-თ-კ-ი-ა- უ-ვ- დ-გ-გ-მ- რ-მ-? ----------------------------------- ამ შაბათ-კვირას უკვე დაგეგემე რამე? 0
a- sha------vi--s----v- ---egeme --m-? a_ s_____________ u____ d_______ r____ a- s-a-a---'-i-a- u-'-e d-g-g-m- r-m-? -------------------------------------- am shabat-k'viras uk've dagegeme rame?
O ja has quedat amb algú? უკ-ე-შ-თ-ნ-მ-ბულ--ხა-? უ___ შ___________ ხ___ უ-ვ- შ-თ-ნ-მ-ბ-ლ- ხ-რ- ---------------------- უკვე შეთანხმებული ხარ? 0
uk-v----eta--hmeb-----h-r? u____ s_____________ k____ u-'-e s-e-a-k-m-b-l- k-a-? -------------------------- uk've shetankhmebuli khar?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. მ- --ავაზობ- --- --ბ-თ---ირას---ვ--დ--. მ_ გ________ რ__ შ___________ შ________ მ- გ-ა-ა-ო-, რ-მ შ-ბ-თ-კ-ი-ა- შ-ვ-ვ-ე-. --------------------------------------- მე გთავაზობ, რომ შაბათ-კვირას შევხვდეთ. 0
m- -ta----b--r---sha-a--k-v---- ---vk----t. m_ g________ r__ s_____________ s__________ m- g-a-a-o-, r-m s-a-a---'-i-a- s-e-k-v-e-. ------------------------------------------- me gtavazob, rom shabat-k'viras shevkhvdet.
Què et sembla si fem un pícnic? პიკ--კი ხო--ა--მოვა-ყ--? პ______ ხ__ ა_ მ________ პ-კ-ი-ი ხ-მ ა- მ-ვ-წ-ო-? ------------------------ პიკნიკი ხომ არ მოვაწყოთ? 0
p--k'n--'i--h-m--r m---ts'---? p_________ k___ a_ m__________ p-i-'-i-'- k-o- a- m-v-t-'-o-? ------------------------------ p'ik'nik'i khom ar movats'qot?
Què et sembla si anem a la platja? სა-ა--რ-ზ---ომ -- წ-ვ-დეთ? ს_________ ხ__ ა_ წ_______ ს-ნ-პ-რ-ზ- ხ-მ ა- წ-ვ-დ-თ- -------------------------- სანაპიროზე ხომ არ წავიდეთ? 0
s-n-----oze-kho- ar-ts'a--det? s__________ k___ a_ t_________ s-n-p-i-o-e k-o- a- t-'-v-d-t- ------------------------------ sanap'iroze khom ar ts'avidet?
Què et sembla si anem a la muntanya? მ--შ- ხომ -რ ---იდ-თ? მ____ ხ__ ა_ წ_______ მ-ა-ი ხ-მ ა- წ-ვ-დ-თ- --------------------- მთაში ხომ არ წავიდეთ? 0
mtas-- k-o- a--t-'-videt? m_____ k___ a_ t_________ m-a-h- k-o- a- t-'-v-d-t- ------------------------- mtashi khom ar ts'avidet?
Et vinc a buscar a l’oficina. ოფის-ი----ოგ----. ო_____ გ_________ ო-ი-შ- გ-მ-გ-ვ-ი- ----------------- ოფისში გამოგივლი. 0
o-isshi-g---g--li. o______ g_________ o-i-s-i g-m-g-v-i- ------------------ opisshi gamogivli.
Et vinc a buscar a casa. ს---ში ----გივ-ი. ს_____ გ_________ ს-ხ-შ- გ-მ-გ-ვ-ი- ----------------- სახლში გამოგივლი. 0
s--h-s-- --mo--v--. s_______ g_________ s-k-l-h- g-m-g-v-i- ------------------- sakhlshi gamogivli.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. ა--ობუ--ს--------აზე -ამ----ლ-. ა________ გ_________ გ_________ ა-ტ-ბ-ს-ს გ-ჩ-რ-ბ-ზ- გ-მ-გ-ვ-ი- ------------------------------- ავტობუსის გაჩერებაზე გამოგივლი. 0
a--'-b---- --ch-r-b-z- -a-og-v--. a_________ g__________ g_________ a-t-o-u-i- g-c-e-e-a-e g-m-g-v-i- --------------------------------- avt'obusis gacherebaze gamogivli.

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.