Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   bs Zavisne rečenice sa da 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [devedeset i jedan]

Zavisne rečenice sa da 1

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. Vr-j--e-----o-da-su-r---i-- -ol-e. V------ ć- m---- s---- b--- b----- V-i-e-e ć- m-ž-a s-t-a b-t- b-l-e- ---------------------------------- Vrijeme će možda sutra biti bolje. 0
Com ho sap? O--k-e-zn-t--t-? O----- z---- t-- O-a-l- z-a-e t-? ---------------- Odakle znate to? 0
Espero que serà millor. J- ----ad-- da-ć--biti b-lje. J- s- n---- d- ć- b--- b----- J- s- n-d-m d- ć- b-t- b-l-e- ----------------------------- Ja se nadam da će biti bolje. 0
Segur que vindrà (ell). On--ola------vi--s----no. O- d----- s----- s------- O- d-l-z- s-s-i- s-g-r-o- ------------------------- On dolazi sasvim sigurno. 0
És segur? Da--- -e-to-s---rno? D- l- j- t- s------- D- l- j- t- s-g-r-o- -------------------- Da li je to sigurno? 0
Sé que vindrà. Znam-da--n-----z-. Z--- d- o- d------ Z-a- d- o- d-l-z-. ------------------ Znam da on dolazi. 0
Segur que trucarà. O--će s-g--no-nazv--i. O- ć- s------ n------- O- ć- s-g-r-o n-z-a-i- ---------------------- On će sigurno nazvati. 0
De debò? S-va-no? S------- S-v-r-o- -------- Stvarno? 0
Crec que trucarà. J---jeruje--da -e--a-v-ti. J- v------- d- ć- n------- J- v-e-u-e- d- ć- n-z-a-i- -------------------------- Ja vjerujem da će nazvati. 0
El vi probablement és vell. Vi----e-s-g---- sta--. V--- j- s------ s----- V-n- j- s-g-r-o s-a-o- ---------------------- Vino je sigurno staro. 0
N’està segur? Z---- li-to-s---rno? Z---- l- t- s------- Z-a-e l- t- s-g-r-o- -------------------- Znate li to sigurno? 0
Suposo que és vell. Ja pret---t--l----da------a-o. J- p------------- d- j- s----- J- p-e-p-s-a-l-a- d- j- s-a-o- ------------------------------ Ja pretpostavljam da je staro. 0
El nostre cap és ben plantat. N-š š-- -o-r---zgl---. N-- š-- d---- i------- N-š š-f d-b-o i-g-e-a- ---------------------- Naš šef dobro izgleda. 0
Vol dir? S----at- l-? S------- l-- S-a-r-t- l-? ------------ Smatrate li? 0
Fins i tot em sembla molt guapo. S-at-a- da-on č-k v--o dobro -zgled-. S------ d- o- č-- v--- d---- i------- S-a-r-m d- o- č-k v-l- d-b-o i-g-e-a- ------------------------------------- Smatram da on čak vrlo dobro izgleda. 0
El cap segur que té una xicota. Š-- --a--i-u-n- d------u. Š-- i-- s------ d-------- Š-f i-a s-g-r-o d-e-o-k-. ------------------------- Šef ima sigurno djevojku. 0
Ho creu de debò? V-eru--t- l--s-v-rno? V-------- l- s------- V-e-u-e-e l- s-v-r-o- --------------------- Vjerujete li stvarno? 0
És ben possible que tingui una xicota. Vr-o-j- -o-uće -a im---jev-j--. V--- j- m----- d- i-- d-------- V-l- j- m-g-ć- d- i-a d-e-o-k-. ------------------------------- Vrlo je moguće da ima djevojku. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!