Manual de conversa

ca La cita   »   ky Appointment

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [жыйырма төрт]

24 [jıyırma tört]

Appointment

[Joluguşuu]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Que has perdut l’autobús? А---бус-- -----ип к-лдыңб-? А-------- к------ к-------- А-т-б-с-а к-ч-г-п к-л-ы-б-? --------------------------- Автобуска кечигип калдыңбы? 0
A--obus-- ke--gi-----d----? A-------- k------ k-------- A-t-b-s-a k-ç-g-p k-l-ı-b-? --------------------------- Avtobuska keçigip kaldıŋbı?
T’he esperat durant mitja hora. М-н се-и жар---са-ттан---р--к-тт--. М-- с--- ж---- с------ б--- к------ М-н с-н- ж-р-м с-а-т-н б-р- к-т-ү-. ----------------------------------- Мен сени жарым сааттан бери күттүм. 0
Me- -----jarım-saat--n-be-i-kü-tü-. M-- s--- j---- s------ b--- k------ M-n s-n- j-r-m s-a-t-n b-r- k-t-ü-. ----------------------------------- Men seni jarım saattan beri küttüm.
No portes el mòbil? Ж--ы-да -юлд----ел-ф-н--ок--? Ж------ у----- т------ ж----- Ж-н-ң-а у-л-у- т-л-ф-н ж-к-у- ----------------------------- Жаныңда уюлдук телефон жокпу? 0
J---ŋ-- -yul--k t--efon-jo-pu? J------ u------ t------ j----- J-n-ŋ-a u-u-d-k t-l-f-n j-k-u- ------------------------------ Janıŋda uyulduk telefon jokpu?
Sigues puntual la pròxima vegada! Кийинк- --л- так -ол! К------ ж--- т-- б--- К-й-н-и ж-л- т-к б-л- --------------------- Кийинки жолу так бол! 0
Ki-ink- jo---ta--bol! K------ j--- t-- b--- K-y-n-i j-l- t-k b-l- --------------------- Kiyinki jolu tak bol!
Pren un taxi la pròxima vegada! Кий--к--ж--у-------е-тү-! К------ ж--- т------ т--- К-й-н-и ж-л- т-к-и-е т-ш- ------------------------- Кийинки жолу таксиге түш! 0
K--inki --l--t--s-ge ---! K------ j--- t------ t--- K-y-n-i j-l- t-k-i-e t-ş- ------------------------- Kiyinki jolu taksige tüş!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! К-й--к--жо-у-кол ч---р ал-п кел! К------ ж--- к-- ч---- а--- к--- К-й-н-и ж-л- к-л ч-т-р а-ы- к-л- -------------------------------- Кийинки жолу кол чатыр алып кел! 0
Kiy-nk- jolu k-l-çat-r---ı- ke-! K------ j--- k-- ç---- a--- k--- K-y-n-i j-l- k-l ç-t-r a-ı- k-l- -------------------------------- Kiyinki jolu kol çatır alıp kel!
Demà estic lliure. Эр--ң---н -ошмун. Э---- м-- б------ Э-т-ң м-н б-ш-у-. ----------------- Эртең мен бошмун. 0
E-te----n-b-şm--. E---- m-- b------ E-t-ŋ m-n b-ş-u-. ----------------- Erteŋ men boşmun.
Podem veure’ns demà? Эр-ең -о-у-ал--ы? Э---- ж---------- Э-т-ң ж-л-г-л-б-? ----------------- Эртең жолугалыбы? 0
E---ŋ ---ug--ı--? E---- j---------- E-t-ŋ j-l-g-l-b-? ----------------- Erteŋ jolugalıbı?
Em sap greu, demà no puc. Ө---үчтөм--- биро- э-т-- мага туура-к-л--й-. Ө----------- б---- э---- м--- т---- к------- Ө-ү-ү-т-м-н- б-р-к э-т-ң м-г- т-у-а к-л-е-т- -------------------------------------------- Өкүнүчтөмүн, бирок эртең мага туура келбейт. 0
Ö--nü--ö-ün, bi-----rt-ŋ-m--- -uu---k-l--y-. Ö----------- b---- e---- m--- t---- k------- Ö-ü-ü-t-m-n- b-r-k e-t-ŋ m-g- t-u-a k-l-e-t- -------------------------------------------- Ökünüçtömün, birok erteŋ maga tuura kelbeyt.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? У-у- дем-алыш күн-ө-ү-- п--нд-р-ң-----ы? У--- д-- а--- к-------- п-------- б----- У-у- д-м а-ы- к-н-ө-ү-ө п-а-д-р-ң б-р-ы- ---------------------------------------- Ушул дем алыш күндөрүнө пландарың барбы? 0
Uşu- -em a--ş---nd-rü-- pl--d--ı---a---? U--- d-- a--- k-------- p-------- b----- U-u- d-m a-ı- k-n-ö-ü-ö p-a-d-r-ŋ b-r-ı- ---------------------------------------- Uşul dem alış kündörünö plandarıŋ barbı?
O ja has quedat amb algú? Же--ен-- мур----н э-- ---уг-ш---барб-? Ж- с---- м------- э-- ж-------- б----- Ж- с-н-е м-р-н-а- э-е ж-л-г-ш-у б-р-ы- -------------------------------------- Же сенде мурунтан эле жолугушуу барбы? 0
Je-send- mur-n----el- -o-ug-ş---barb-? J- s---- m------- e-- j-------- b----- J- s-n-e m-r-n-a- e-e j-l-g-ş-u b-r-ı- -------------------------------------- Je sende muruntan ele joluguşuu barbı?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. М---де-----ш -ү-д--ү ж---г--ну-су-у-т-йм. М-- д-- а--- к------ ж-------- с--------- М-н д-м а-ы- к-н-ө-ү ж-л-г-у-у с-н-ш-а-м- ----------------------------------------- Мен дем алыш күндөрү жолугууну сунуштайм. 0
Me--d-- -lış-kü---rü j-lug---- s---ştaym. M-- d-- a--- k------ j-------- s--------- M-n d-m a-ı- k-n-ö-ü j-l-g-u-u s-n-ş-a-m- ----------------------------------------- Men dem alış kündörü joluguunu sunuştaym.
Què et sembla si fem un pícnic? Пикн---к-л---б-? П----- к-------- П-к-и- к-л-л-б-? ---------------- Пикник кылалыбы? 0
Pi-nik--ılalıbı? P----- k-------- P-k-i- k-l-l-b-? ---------------- Piknik kılalıbı?
Què et sembla si anem a la platja? Ж--к-- -а---ыб-? Ж----- б-------- Ж-э-к- б-р-л-б-? ---------------- Жээкке баралыбы? 0
J-e-ke-b-ralıbı? J----- b-------- J-e-k- b-r-l-b-? ---------------- Jeekke baralıbı?
Què et sembla si anem a la muntanya? То-г- б-ра-ы? Т---- б------ Т-о-о б-р-л-? ------------- Тоого баралы? 0
Too-o--a-al-? T---- b------ T-o-o b-r-l-? ------------- Toogo baralı?
Et vinc a buscar a l’oficina. Ме----н- -е-с------л---к-т--. М-- с--- к------- а--- к----- М-н с-н- к-ң-е-е- а-ы- к-т-м- ----------------------------- Мен сени кеңседен алып кетем. 0
M---seni---ŋs-d-n -----ke-em. M-- s--- k------- a--- k----- M-n s-n- k-ŋ-e-e- a-ı- k-t-m- ----------------------------- Men seni keŋseden alıp ketem.
Et vinc a buscar a casa. Ме---ени---д-- а--п-к---м. М-- с--- ү---- а--- к----- М-н с-н- ү-д-н а-ы- к-т-м- -------------------------- Мен сени үйдөн алып кетем. 0
Men s-n--ü-dön--l-- ke-e-. M-- s--- ü---- a--- k----- M-n s-n- ü-d-n a-ı- k-t-m- -------------------------- Men seni üydön alıp ketem.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. М-н --н- а-л-а-а-а--алы- --т-м. М-- с--- а--------- а--- к----- М-н с-н- а-л-а-а-а- а-ы- к-т-м- ------------------------------- Мен сени аялдамадан алып кетем. 0
M-n-s--i --a---ma----al-- k--e-. M-- s--- a---------- a--- k----- M-n s-n- a-a-d-m-d-n a-ı- k-t-m- -------------------------------- Men seni ayaldamadan alıp ketem.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.