Manual de conversa

ca Passat 1   »   bs Prošlost 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [osamdeset i jedan]

Prošlost 1

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
escriure p-sa-i p----- p-s-t- ------ pisati 0
Ell va escriure una carta. O--j- na-isa- --smo. O- j- n------ p----- O- j- n-p-s-o p-s-o- -------------------- On je napisao pismo. 0
I ella va escriure una postal. A -na j--n----a-----zg-e-----. A o-- j- n------- r----------- A o-a j- n-p-s-l- r-z-l-d-i-u- ------------------------------ A ona je napisala razglednicu. 0
llegir č--ati č----- č-t-t- ------ čitati 0
Ell llegia una revista. On--e-či--o-il-st-o-ani č--opi-. O- j- č---- i---------- č------- O- j- č-t-o i-u-t-o-a-i č-s-p-s- -------------------------------- On je čitao ilustrovani časopis. 0
I ella llegia un llibre. A-o-a--- --t--a--n----. A o-- j- č----- k------ A o-a j- č-t-l- k-j-g-. ----------------------- A ona je čitala knjigu. 0
prendre / agafar u---i u---- u-e-i ----- uzeti 0
Ell va prendre un cigarret. On--e-u--o --ga-etu. O- j- u--- c-------- O- j- u-e- c-g-r-t-. -------------------- On je uzeo cigaretu. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ona-j-----l-----ad-čo--l---. O-- j- u---- k---- č-------- O-a j- u-e-a k-m-d č-k-l-d-. ---------------------------- Ona je uzela komad čokolade. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. On--e b---ne-j----,--li j----- bi------rn-. O- j- b-- n-------- a-- j- o-- b--- v------ O- j- b-o n-v-e-a-, a-i j- o-a b-l- v-e-n-. ------------------------------------------- On je bio nevjeran, ali je ona bila vjerna. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. O- -e bi---i-en,-ali--e-o-a bila--rijedn-. O- j- b-- l----- a-- j- o-- b--- v-------- O- j- b-o l-j-n- a-i j- o-a b-l- v-i-e-n-. ------------------------------------------ On je bio lijen, ali je ona bila vrijedna. 0
Ell era pobre, però ella era rica. O-----b-o si-om----,-a-- -- -na bil--bo-a-a. O- j- b-- s--------- a-- j- o-- b--- b------ O- j- b-o s-r-m-š-n- a-i j- o-a b-l- b-g-t-. -------------------------------------------- On je bio siromašan, ali je ona bila bogata. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. On-ni-- -mao n-v-a---eć-du-o-e. O- n--- i--- n----- v-- d------ O- n-j- i-a- n-v-a- v-ć d-g-v-. ------------------------------- On nije imao novca, već dugove. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. O- nije i----s-eće------peh. O- n--- i--- s----- v-- p--- O- n-j- i-a- s-e-e- v-ć p-h- ---------------------------- On nije imao sreće, već peh. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. On --j---m---u-p-eh--v-- -------h. O- n--- i--- u------ v-- n-------- O- n-j- i-a- u-p-e-, v-ć n-u-p-e-. ---------------------------------- On nije imao uspjeh, već neuspjeh. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. On -ij- -i- za-o-ol---- v-- n-z-do--l---. O- n--- b-- z---------- v-- n------------ O- n-j- b-o z-d-v-l-a-, v-ć n-z-d-v-l-a-. ----------------------------------------- On nije bio zadovoljan, već nezadovoljan. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. O---ij----- --eta-, ve- -e----a-. O- n--- b-- s------ v-- n-------- O- n-j- b-o s-e-a-, v-ć n-s-e-a-. --------------------------------- On nije bio sretan, već nesretan. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. On ni-- -----impa----n- --ć -n-ipa--č-n. O- n--- b-- s---------- v-- a----------- O- n-j- b-o s-m-a-i-a-, v-ć a-t-p-t-č-n- ---------------------------------------- On nije bio simpatičan, već antipatičan. 0

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...