Manual de conversa

ca La cita   »   de Verabredung

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [vierundzwanzig]

Verabredung

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Ha---du --- Bu---e-p--st? Hast du den Bus verpasst? H-s- d- d-n B-s v-r-a-s-? ------------------------- Hast du den Bus verpasst? 0
T’he esperat durant mitja hora. I-h --be -in--halb- -t-nde auf-di-h-ge-art--. Ich habe eine halbe Stunde auf dich gewartet. I-h h-b- e-n- h-l-e S-u-d- a-f d-c- g-w-r-e-. --------------------------------------------- Ich habe eine halbe Stunde auf dich gewartet. 0
No portes el mòbil? H--t -- ke-n-----y -e--d-r? Hast du kein Handy bei dir? H-s- d- k-i- H-n-y b-i d-r- --------------------------- Hast du kein Handy bei dir? 0
Sigues puntual la pròxima vegada! Sei--a--nä--st- --- --n-tl---! Sei das nächste Mal pünktlich! S-i d-s n-c-s-e M-l p-n-t-i-h- ------------------------------ Sei das nächste Mal pünktlich! 0
Pren un taxi la pròxima vegada! N-m- -------hste---l --n -ax-! Nimm das nächste Mal ein Taxi! N-m- d-s n-c-s-e M-l e-n T-x-! ------------------------------ Nimm das nächste Mal ein Taxi! 0
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! Ni---das--ä-hs-e--al------------s-h----mit! Nimm das nächste Mal einen Regenschirm mit! N-m- d-s n-c-s-e M-l e-n-n R-g-n-c-i-m m-t- ------------------------------------------- Nimm das nächste Mal einen Regenschirm mit! 0
Demà estic lliure. M-r--n--a---i-- frei. Morgen habe ich frei. M-r-e- h-b- i-h f-e-. --------------------- Morgen habe ich frei. 0
Podem veure’ns demà? Wo-l-n ----u-s-m--ge---r---en? Wollen wir uns morgen treffen? W-l-e- w-r u-s m-r-e- t-e-f-n- ------------------------------ Wollen wir uns morgen treffen? 0
Em sap greu, demà no puc. T-- -i- -e--,--org-n--e---e--b---mir--ic-t. Tut mir Leid, morgen geht es bei mir nicht. T-t m-r L-i-, m-r-e- g-h- e- b-i m-r n-c-t- ------------------------------------------- Tut mir Leid, morgen geht es bei mir nicht. 0
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Ha-- d-------s-W--h-ne--- ----- e---s --r? Hast du dieses Wochenende schon etwas vor? H-s- d- d-e-e- W-c-e-e-d- s-h-n e-w-s v-r- ------------------------------------------ Hast du dieses Wochenende schon etwas vor? 0
O ja has quedat amb algú? Od-r----- -u-sch-n----ab-ede-? Oder bist du schon verabredet? O-e- b-s- d- s-h-n v-r-b-e-e-? ------------------------------ Oder bist du schon verabredet? 0
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Ic- s-hl-g- v-r--wir --effe- -ns-a- Wo-hen--d-. Ich schlage vor, wir treffen uns am Wochenende. I-h s-h-a-e v-r- w-r t-e-f-n u-s a- W-c-e-e-d-. ----------------------------------------------- Ich schlage vor, wir treffen uns am Wochenende. 0
Què et sembla si fem un pícnic? Wol-en --r --ck-i-- ma-he-? Wollen wir Picknick machen? W-l-e- w-r P-c-n-c- m-c-e-? --------------------------- Wollen wir Picknick machen? 0
Què et sembla si anem a la platja? W-ll-- --r---------t--nd fah---? Wollen wir an den Strand fahren? W-l-e- w-r a- d-n S-r-n- f-h-e-? -------------------------------- Wollen wir an den Strand fahren? 0
Què et sembla si anem a la muntanya? Wol-en -i- in---e Be-ge--a--e-? Wollen wir in die Berge fahren? W-l-e- w-r i- d-e B-r-e f-h-e-? ------------------------------- Wollen wir in die Berge fahren? 0
Et vinc a buscar a l’oficina. Ic--h----d-ch -om -üro--b. Ich hole dich vom Büro ab. I-h h-l- d-c- v-m B-r- a-. -------------------------- Ich hole dich vom Büro ab. 0
Et vinc a buscar a casa. Ich --le dic- -o- -u -a--- -b. Ich hole dich von zu Hause ab. I-h h-l- d-c- v-n z- H-u-e a-. ------------------------------ Ich hole dich von zu Hause ab. 0
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. I-h ---e-di-h-an der Bush-l-e--elle --. Ich hole dich an der Bushaltestelle ab. I-h h-l- d-c- a- d-r B-s-a-t-s-e-l- a-. --------------------------------------- Ich hole dich an der Bushaltestelle ab. 0

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.