Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   bs Pridjevi 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sedamdeset i devet]

Pridjevi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Porto un vestit blau. J------ na s--- -l--u---ljin-. J- i--- n- s--- p---- h------- J- i-a- n- s-b- p-a-u h-l-i-u- ------------------------------ Ja imam na sebi plavu haljinu. 0
Porto un vestit vermell. J- i-a---a--e-i cr-e-u--a--i--. J- i--- n- s--- c----- h------- J- i-a- n- s-b- c-v-n- h-l-i-u- ------------------------------- Ja imam na sebi crvenu haljinu. 0
Porto un vestit verd. J- i-am-n- -----z-le-u-ha-----. J- i--- n- s--- z----- h------- J- i-a- n- s-b- z-l-n- h-l-i-u- ------------------------------- Ja imam na sebi zelenu haljinu. 0
Compro una bossa negra. J--k--uj---crn- ---nu. J- k------ c--- t----- J- k-p-j-m c-n- t-š-u- ---------------------- Ja kupujem crnu tašnu. 0
Compro una bossa marró. J- k-pu--- sm--u-ta-n-. J- k------ s---- t----- J- k-p-j-m s-e-u t-š-u- ----------------------- Ja kupujem smeđu tašnu. 0
Compro una bossa blanca. J- ku-ujem b-j-lu ----u. J- k------ b----- t----- J- k-p-j-m b-j-l- t-š-u- ------------------------ Ja kupujem bijelu tašnu. 0
Necessito un cotxe nou. Ja -re--- no-- au-o. J- t----- n--- a---- J- t-e-a- n-v- a-t-. -------------------- Ja trebam novo auto. 0
Necessito un cotxe ràpid. J- ----a----zo-----. J- t----- b--- a---- J- t-e-a- b-z- a-t-. -------------------- Ja trebam brzo auto. 0
Necessito un cotxe còmode. J---r-ba--u--bn--au--. J- t----- u----- a---- J- t-e-a- u-o-n- a-t-. ---------------------- Ja trebam udobno auto. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Ta-o--o-e--ta-u-- --d-a------ ž---. T--- g--- s------ j---- s---- ž---- T-m- g-r- s-a-u-e j-d-a s-a-a ž-n-. ----------------------------------- Tamo gore stanuje jedna stara žena. 0
A dalt hi viu una dona grassa. T-mo gor- -ta-u-- je--a----el- --n-. T--- g--- s------ j---- d----- ž---- T-m- g-r- s-a-u-e j-d-a d-b-l- ž-n-. ------------------------------------ Tamo gore stanuje jedna debela žena. 0
A baix hi viu una dona curiosa. T--o -----s--nu---je--- -ad-znal- žen-. T--- d--- s------ j---- r-------- ž---- T-m- d-l- s-a-u-e j-d-a r-d-z-a-a ž-n-. --------------------------------------- Tamo dole stanuje jedna radoznala žena. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Na-i---s---su bi-- --a-- lj-di. N--- g---- s- b--- d---- l----- N-š- g-s-i s- b-l- d-a-i l-u-i- ------------------------------- Naši gosti su bili dragi ljudi. 0
Els nostres convidats eren gent educada. N--i---s-i -- -i-- kult-rn- lj-d-. N--- g---- s- b--- k------- l----- N-š- g-s-i s- b-l- k-l-u-n- l-u-i- ---------------------------------- Naši gosti su bili kulturni ljudi. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Naš--go--- s- -il--in--re-a-tni ---d-. N--- g---- s- b--- i----------- l----- N-š- g-s-i s- b-l- i-t-r-s-n-n- l-u-i- -------------------------------------- Naši gosti su bili interesantni ljudi. 0
Tinc uns fills encantadors. J---m-m -ra-u --ec-. J- i--- d---- d----- J- i-a- d-a-u d-e-u- -------------------- Ja imam dragu djecu. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. A-- k-m---e i---u--e----aznu----cu. A-- k------ i---- b--------- d----- A-i k-m-i-e i-a-u b-z-b-a-n- d-e-u- ----------------------------------- Ali komšije imaju bezobraznu djecu. 0
Que es porten bé els seus fills? Je-- li V----dj-ca-do-r-? J--- l- V--- d---- d----- J-s- l- V-š- d-e-a d-b-a- ------------------------- Jesu li Vaša djeca dobra? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...